Esports : Les grans distàncies

Quan el temps per a fer deu quilòmetres en cursa popular augmenta uns segons, quan a la darrera trail que hem fet hem arribat després del runner al que sempre aconseguim avançar, quan els entrenaments se’ns fan interminables i no aconseguim rebaixar les dècimes de segon que tenim per objectiu... sempre hi ha excuses: feia vent, la gent no em deixava avançar, havia plogut massa i el terra estava enfangat, l’esmorzar se’m va posar malament, havia anat a dormir tard,  les soles de les meves vambes estan gastades...

Aquesta última és l’excusa perfecte per córrer a la botiga a comprar unes bambes noves! Això, estrenar, és un moment tan especial! Com també ho és la bogeria que es desferma quan hem de triar marca, model i color. S’inicia així una intensa busca per internet per conèixer els nous models de les marques més buscades, per llegir les opinions dels usuaris, per trobar les ofertes que més ens convenen...

I és que per un runner, adquirir unes bambes noves es converteix en tot un esdeveniment! I sempre hi ha aquell moment de dubte... canvio de marca o segueixo fidel a la de sempre? M’arrisco a provar amb els models boost o segueixo amb l’esmorteïment de sempre? O... anant molt més enllà... intento convertir-me en el rarámuri català?

Els rarámuris o tarahumara són un poble natiu mexicà on tothom és capaç de córrer grans distàncies durant llargs períodes de temps, per això són considerats els millors atletes del món. És interessant veure com la història d’aquest poble els ha fet córrer d’aquesta manera! I com les seves soles, per gastades que estiguin, no són cap excusa per a ells. Tant és així que el seu nom vol dir corredors o peus lleugers i estan molt orgullosos de rebre aquesta denominació.

Hi ha algunes dades sobre ells que demostren que són sencillament increïbles,  Quan dos rarámuris van participar a una marató dels Jocs Olímpics (1928) ho van fer molt malament, van argumentar que la distància era molt curta. Un dels seus jocs preferits és fer curses que es poden anar fins els dos-cents quilòmetres. Per últim diuen que un carter va cobrir 960 quilòmetres en cinc dies.

A la Xarxa de Biblioteques també et podem aconsellar, no tant sobre quines bambes estrenar sinó en com fer-les servir per no buscar excuses!