La Matagalls Montserrat està organitzada pel Club Excursionista de Gràcia.  La primera vegada que es va fer va ser el 4 d’agost de 1904, en memòria del mossèn Jaume Oliveras i Brossa, un dels pioners en la pràctica de l’excursionisme a Catalunya tal i com l’entenem avui.

Aquestes són les seves paraules: “Anar a Montserrat a peu no és pas res de l'altre món, però anar-hi des del Montseny i en un sol dia ja és un record que no sé si el jovent d'avui seria prou fort per a batre”

És una travessa de muntanya que aquest setembre ha celebrat la seva 41 edició. 82,3 kms i 5770 m. de desnivell. Des d’El Brull fins a Montserrat, passant per Aiguafreda, el Coll de Poses, Sant Llorenç Savall, la riera de les Arenes, el coll de l’Obac, Vacarisses, Monistrol i, finalment, Montserrat. La fita!

Per fer la MM no n’hi ha prou en sortir a caminar els diumenges amb els amics. Cal entrenar. Cal pujar i baixar moltes muntanyes! Val la pena; perquè conèixer camins, dreceres i muntanyes del nostre entorn és el que ens fa estimar-lo.

El primer pas per poder fer-la és inscriure’s-hi. Encara que sembli mentida, hi ha més persones amb ganes de fer-la que places! Catalunya està plena d’imprudents! Des del Club Excursionista de Gràcia es fa un sorteig i són (en època COVID) 1500 les inscripcions que finalment es van formalitzar.

La Matagalls - Montserrat és una travessa de resistència. Cal estar forta de cos, i de ment. I tot i així, a vegades els plans no surten com una havia imaginat!

Tot el que es deriva de l’esport acostuma a ser positiu però a vegades les coses es torcen. I tu, l’esportista amateur, no pots fer absolutament res per canviar-ho.

D’aquesta manera finalment el 18 de setembre vam reunir-nos a l’esplanada del Brull. Amb un fort risc de pluja però amb cap dubte que arribar fins al final era només qüestió de paciència.

I escric “vam reunir-nos” perquè efectivament, qui escriu aquestes línies estava convençuda que res podria espatllar tants i tants mesos de diumenges amb despertador per calçar-se les bambes i sortir. Molts quilòmetres a les cames eren la garantia d’un final triomfant a Montserrat. Però com us deia, a vegades les coses no van com estaven previstes.

Si això fos una crònica de la MM’21 hauria de parlar de pluja, de fang, d’un terreny relliscós i d’un sotabosc impossible! I d’uns bessons que s’enfilen i al final, després de 72 quilòmetres, resulta que no pots fer els deu que queden per la glòria. I això, els esportistes ho saben, fa més mal al coco que a les cames.

Però no ho és, una crònica! Aquests línies, tot i que no del tot optimistes, són una empenta als que dubtin. No tothom pot acabar la Matagalls – Montserrat, però tothom ho pot intentar. El camí sempre és ple de coses boniques! Perquè la muntanya, tot i que a vegades traïdora, acostuma a ser un bon lloc! Voler no sempre és poder, però invertir temps en entrenar-se per aconseguir-ho és una opció excepcional!

Visca la muntanya!