Suave bruta

  La baixista i cantant Ëda Diaz combina els ritmes llatinoamericans amb el pop i la música electrònica en el seu primer àlbum. Una proposta fresca i acolorida que combina el passat amb el futur. Un pont entre Medellín i les arrels familiars de la cantant amb les influències del pop del seu país natal, França. Una diversitat musical que es veu reflectida en les artistes favorites de Diaz: des de Bjôrk, James Blake, les germanes Goadec o Sophie Bustec, àlies La Chica o Juana Molina, fins els ritmes llatinoamericans de Julio Jaramill, Lucho Bermúdez  i Carlos Gardel. A cop de boleros, bambuco, cúmbies, tangos, vallenato, ritmes del carrer, electrònica i pop poc convencional Ëda Diaz conforma el seu ecosistema musical on les seves arrels són presents i transformades musicalment en ritmes acolorits i moderns. Cada cançó de l’àlbum fa referència a una de les seves melodies tradicionals preferides, sovint transmeses en l’àmbit familiar. El títol de l’àlbum fa referència a l’èxit de Joe Arroyo (y su orquesta La Verdad) de l’any 1990 “Suave bruta” https://www.youtube.com/watch?v=wrT4PohJVcE La cançó “Nenita” és una conversació fictícia de la cantant amb la seva àvia sobre la vida, l’eternitat i la convivència de la nostàlgia del passat amb el present. Mentre que el títol “Tiemblas” s’inspira en el músic Rafael Escalona, un dels grans autors del vallenato. El vídeo està dirigit per Silvia Lorenzini, una cineasta també amb arrels colombianes. Mestissatge i una amalgama de sons tradicionals i nous que traspuen bona música per allà on passen. https://www.youtube.com/watch?v=L02kLGp7LfI *Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals* Escolta les novetats de música a Spotify

La Revolución de las algas

Les algues han après a sobreviure a la totalitat del nostre planeta. S'han adaptat a tots els entorns i a totes les geografies, des dels glacials opalins fins als llacs d'escull cremats pel sol, des dels mars saturats de sal fins a l'aigua dolça dels rius. D'etimologia llatina, alga vol dir "herba que creix en l'aigua", cosa incorrecta perquè no són herbes. Els asiàtics les anomenen "verdures de mar", definició que s'ajusta millor a la seva veritable naturalesa, els seus sabors i els seus beneficis. Les algues constitueixen autèntiques bombes nutricionals carregades de fibres i micronutrients. Són baixes en greix i posseïxen gran quantitat de vitamines A, C, i K, a més a més de ferro, iodo, magnesi, fòsfor i zinc. Són els únics vegetals capaços de proporcionar vitamina B12, necessària pel bon funcionament del cervell. Així mateix, contenen omega-3, de gran importància pel sistema cardiovascular i la regulació dels nivells de colesterol. De l'alimentació a la medicina, de les biotecnologies marines a la restauració de les mars, les algues ofereixen, segons l'autor, “un camp d'innovació i solucions concretes als desafiaments globals. Si aprenem a conrear-les de manera sostenible, les algues podrien alimentar a la humanitat, substituir el plàstic, descarbonitzar l'economia i reconstruir els sistemes marins”. Vincent Doumeizel ha viatjat per tot el món per a interpel·lar a investigadors i professionals implicats (des del sector de l'agroalimentació fins a la medicina, la biologia marina o la climatologia) sobre les infinites possibilitats de les algues. Les seves conclusions s'exposen en aquest llibre ple d'esperança i coneixement, que acosta al gran públic una aventura científica i històrica en la qual ja estem embarcats. Recomanat per Vicky Romo. Biblioteca Antonio Martín. El Prat de Llobregat  

Matilde E.

Matilde E., amb el cognom amagat perquè l'artista de Mallorca protagonista d'aquesta novel·la, que no biografia, és una dona sense veu, oblidada, com l'espai buit dins d’un tortell. Només en sabem que no en sabem res. Aquesta és la quarta gran novel·la de la Maria Escalas, un èxit rere èxit, que Virginia Woolf ja deia que és normal, això, la felicitat crida la felicitat. En aquest cas sembla que torna a fer el mateix que amb la segona, apropar-se a allò més psicològic que no a la narració dels fets i prou. Ja ho fan, això, els autors, escriure sobre el mateix tant com contradir-se, buscar i elucubrar, moure's entre realitat i imaginació. Com aquesta història sobre uns fets hipotètics que és l'excusa per deixar anar el riu de la seva creativitat, a través de molts punts de vista que conformen un calidoscopi narratiu. Amb unes ganes d'escriure que en un parell de passatges sembla que digui que són una passió, no un propòsit d'èxit, de fama, de diners. Per a ella, aquesta escriptora, que té el talent, el geni, i les ganes d'exercir-los. Que n'hi ha que van darrere i darrere l'art, els malaguanyats, i d'altres es permeten el luxe de no aprofitar el talent. La Matilde Escalas seria malaguanyada no perquè no tingués talent, sinó perquè es creu que era a l'ombra de Santiago Rusiñol, de qui tot sembla indicar que n'estava enamorada. Perquè ens enamorem dels qui són com nosaltres, i els artistes es cerquen entre ells. Tot i que ell era pintor i escriptor, i ella una compositora sembla que molt bona. Relacionada també amb el gran Erik Satie i Isaac Albéniz. I és que al llarg de la història el masclisme ha estat el normal. Schopenhauer ho era, i ho era Petrarca per molt que estimés Laura. Això ha fet que les dones artistes pràcticament no hagin surat. És molt ben trobat que ella era com la lluna "que reflectia la llum d'en Rusiñol i no s'aturava a brillar amb la seva". Com Jane Austen, ella no necessitava ser parella d'un geni, ella era el geni, serà per això que no es devia casar. Sol passar quan estimes que ets com un aneguet lleig, i en aquest cas la Maria Escalas l'ha convertit en un cigne. Tot el llibre és fet de paral·lelismes, d'idees que es repeteixen, per arribar més al lector. Com Rusiñol i Matilde tenien talents i vides paral·lels, i com hi ha una història superposada a la novel·la de la qual no parlarem aquí. El temps n'hauria de fer un clàssic, d'aquesta obra tan justament premiada a Mallorca, però mentrestant no deixeu de llegir-la. Més informació: Maria Escalas a les Biblioteques Pàgina web de l'autora Recomanat per Helena Bonals. Biblioteca Tecla Sala. L'Hospitalet de Llobregat. 

La Generación ansiosa : por qué las redes sociales están causando una epidemia de enfermedades mentales entre nuestros jóvenes

Un llibre clar i alhora esperançador sobre els usos de la tecnologia dels adolescents i els joves. El psicòleg social Jonathan Haidt estableix una relació directa entre el consum generalitzat de mòbils i videojocs -sense control patern- per part de nens i adolescents i l’augment de les malalties mentals en menors a partir del 2010. L’autor considera que ha estat un error catastròfic deixar desprotegits els infants en l’entorn digital. El resultat és una generació ansiosa, depressiva, autolesiva i suïcida. L’autor proposa unes mesures per revertir el mal i que empreses, escoles, governs, i progenitors poden portar a terme: des d’endarrerir la data d’accés al primer mòbil, a les xarxes socials a promoure trobades presencials, excursions, jocs d’equip, entre moltes altres. Al final del llibre hi ha una llista de de recursos web per aprofundir i per col·laborar en el projecte internacional que està alineat amb aquesta tendència. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Fearless moviment

Torna un dels renovadors del jazz contemporani més importants. Aquest cop acompanyat de col·laboradors xops fins a la medul·la de l’estil de Washington:  Thundercat, Taj i Ras Austin, Patrice Quinn, DJ Battlecat, Brandon Coleman, Terrace Martin, George Clinton, D Smoke  i BJ The Chicago Kid a la música; i Cameron Graves, Ronald Bruner Jr Tony Austin i Miles Mosley a la producció. Però l’acompanyament no es redueix a grans músics, també hi participa la filla de Kamasi, de 3 anys d’edat, al piano a “Asha The First”. Es la nena que saltironeja al voltant del saxofonista a la portada de l’àlbum. Una amalgama de col·laboracions, provinents d’altres gèneres musicals, que dona com a resultat un dels àlbums de l’any amb estils que van des del funk, passant pel minimalisme de la flauta de André 3000 a “Dream State”  fins als tretze minuts de “Road to Self (KO) de ritme frenètic. L’autor torna a donar protagonisme a les bases electròniques, especialment la percussió. El mateix músic ha definit aquest treball com un àlbum de ball, però no literalment. A l’igual que el ball és moviment i expressió, la música també expressa l’esperit a través del cos. Si amb “The Epic” Washington va sacsejar el jazz actual com ningú ho havia fet abans durant dècades, amb aquest nou treball demostra que el músic és un dels principals referents i innovadors del jazz actual. I ho fa per a delit de tots els amants de la bona música, del jazz i de noves propostes musicals. Cos, ànima i jazz. Tot està inclòs en aquest àlbum i per a mostra el videoclip “The Prologue”.   *Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals* Escolta les novetats de música a Spotify

Verd aigua

Marisa Madieri, va néixer a Fiume el 1938, i va morir a Trieste el 1996. Escriptora d’una obra curta, però intensa i de qualitat, fou la parella de l’escriptor Claudio Magris. Verd aigua, és un tros de vida, quasi una autobiografia, a tall de diari (del 24/11/1981 al  27/11/1984) que explica la infantesa i joventut de l’autora, els dramàtics fets de l’exili des del seu Fiume natal, fins a Trieste on l’acollida, en un principi, no va ser tan entusiasta com esperaven. Des del record de la seva maduresa, de dona cassada i amb fills, professora, amb interessos socials, Marisa escriu aquest dietari en el qual va fent salts al passat i al present, i també en certa forma desafia el futur. El relat de la dona adulta està escrit sense presses, i sense jutjaments ni odi, només des del record dels seus ulls de nena i de les històries de la família. Però també atenta al present, va entrellaçant històries de la seva vida quotidiana, de la seva feina com a professora, de la seva malaltia, dels seus fills, del company Claudio, de la seva militància social i de voluntariat. Totes les dones de la família, i Marisa per descomptat, tenen un gran pes. En una constel·lació d’àvies, ties, cosines, les dones han jugat un paper superior en enfront dels homes, dels quals algunes de les àvies tractaven amb cert menyspreu: L’àvia Madieri, deixà el seu marit i s’instal·là a Fiume amb el fill que espera, i dona peu al naixement d’una nova nissaga, que continua amb ella i amb el pare de l’autora. L’àvia Quarantotto, mare de la seva mare, amb deliris de grandesa, controladora, manipuladora, dominadora fins a l’últim moment de la seva vida, malgrat la decrepitud de la vellesa. L’àvia Anka, última esposa del seu pare, i salvaguarda dels records familiars, com una relíquia. La mare de l’autora, pàgines plenes de tendresa i breu descripció colpidora de la malaltia de l’oblit, i de la mort. Una desfilada de ties, cosines i germanes, en les que no entra massa, però que estan representades en tot el cosmos de personatges del relat. D’una singular història geogràfica i política com és l’estat de Fiume, la república posterior creada per D’Annunzio, que resistí alguns mesos la independència de Fiume; a l’èxode de la població italiana cap a Trieste, on van ser rebuts com a refugiats (la història sempre es repeteix), i on van ser allotjats en edificis precaris, en habitatges de paper... De tota aquesta vivència Madieri escriu un relat de vida, deixa el testimoni, acompanya el pas del temps de la memòria, i ens deixa una novel·la que suma el passat i el present, sense acritud ni judicis, amb melancolia i tristesa, a voltes nostàlgica, només mostrant els fets tal qual els va viure i els recorda. Amb una prosa plena de poesia, hi ha pàgines d’un gran lirisme, grans evocacions de paisatge i de la descripció de l’aigua, dels diferents colors de l’aigua. Una obra breu, de poca extensió, que diu molt. Una joia que calia descobrir. Com diu Claudio Magris en el magnífic postfaci del llibre, “les característiques de l’escriptura de Marisa era la claredat, la precisió més absoluta, la paraula exacta, els elements que formen la poesia.” Més informació: Marisa Madieri a les Biblioteques Marisa Madieri a la Viquipèdia Curiositat sobre l'estat independent de Fiume, creat per Gabrielle D'Annunzio Recomanat per M. José Maya García. Bib. Jordi Rubió i Balaguer. Sant Boi de Llobregat. 

La Dona justa

Novel·la ambientada al Budapest i a Roma dels anys 40 del segle XX, és una historia d’amor amb tres protagonistes. L’autor divideix el relat en tres parts, tres monòlegs on cada personatge ens explica la seva versió dels fets, veiem així com els mateixos fets esdevenen episodis diferents segons qui ho explica. La història resulta una bella reflexió sobre l’amor, l’amistat, la gelosia, el sexe, el desig, la mort…les classes socials, el capitalisme i el sentit de la vida. És també el relat d’un món ferit de mort pels totalitarismes. A través de les seves pàgines veiem al seu autor i la seva vida, un home que va patir les guerres mundials i l’auge dels diferents totalitarismes nazi i estalinista del segle XX. Considerat com un dels escriptors més importants de la literatura centreeuropea va haver d’exiliar-se d’Hongria on les seves obres van ser prohibides. Acaba els seus dies als Estats Units i va ser a començaments dels anys 90 quan es van redescobrir les seves obres. Més informació: Sándor Márai a les Biblioteques La dona justa. RTVE Recomanat per Bib. Pilarin Bayés. Santa Coloma de Cervelló. 

La Filosofia al tocador

La filosofia al tocador (1795) del Marquès de Sade és un dels textos clàssics més controvertits de tots els temps. Edicions de la Ela Geminada el recupera a través de “Idil·lis”, una col·lecció de llibres sobre literatura eròtica exclusivament en català que vol reivindicar i repensar aquest gènere sovint marginat.  Eugénie passa uns dies en mans d’uns institutors que la iniciaran en el llibertinatge, la crueltat i la perversió. Però les lliçons que rebrà la noia no només la guiaran en el descobriment del cos i dels plaers sexuals sinó també en una filosofia de vida que rebutja qualsevol precepte moral i convenció establerta. Més informació: Marquès de Sade a les Biblioteques La Filosofia del tocador a la Viquipèdia Marquès de Sade a la Viquipèdia Recomanat per Bib. El Molí. Molins de Rei. 

Aprendre a esquivar les bales

Xavi Coral, periodista català conegut per la seva carrera televisiva, debuta en el món literari amb "Aprendre a esquivar les bales". Inspirada en les memòries del seu avi, la novel·la narra la història d'en Josep Trullàs, un jove republicà de Terrassa que s'allista per defensar la República durant la Guerra Civil espanyola. La trama segueix el viatge d'en Josep des del front de l'Aragó fins a la batalla de l'Ebre, i culmina amb la duresa del camp de refugiats de Sant Cebrià, on molts soldats van patir llargues penúries. Coral construeix una narració emotiva i propera que busca donar veu a una generació marcada per la guerra i el silenci imposat. És una lectura recomanada per aquells que desitgen entendre millor els efectes d’aquest conflicte en les vides anònimes que van haver d’aprendre a esquivar les bales. Una novel·la on malgrat que les circumstàncies són ben adverses també es viu una bonica història d’amor i d’amistat.   Més informació: Xavier Coral Trullàs a les Biblioteques Xavi Coral Trullàs a la Viquipèdia  Recomanat per Bib. Josep Maria López-Picó. Vallirana. 

Sense fe ni llei

A l’Oest americà no està ben vist que una dona se surti del paper que la societat li ha marcat. Però l’Ab Stenson no és una dona com les altres. Ella tria el seu propi camí i s’enfrontarà amb els homes que calgui per conservar el seu bé més preuat: la llibertat. Fugint de la justícia, el seu camí i el del jove Garrett es creuaran i els durà a viure una aventura amb olor de whisky i pólvora a l’altura dels millors westerns. “Sense fe ni llei” és una mirada fresca i diferent, des de la novel·la juvenil, al gènere d’aventures del Far West. Ens presenta uns personatges ben definits i una protagonista forta, enlluernadora i que no s’arronsa davant l’adversitat. L’obra és una de les més celebrades de l’escriptora francesa Marion Brunet. L’autora, molt reconeguda al seu país, ha rebut una trentena de premis en la seva trajectòria literària, dels quals destaquem el Premi Pepite d’Or, el més important en la categoria juvenil a França, per “Sense fe ni llei”. Més informació: Marion Brunet a les Biblioteques  Fragment disponible al web de l’editorial Recomanat per Roser Fortuny Valdivielso. Bib. Municipal de l'Ateneu. Esparreguera.