Diego Armando Maradona ha estat un dels millor jugadors de futbol de tots els temps. Hi ha persones que opinen, i tenen tot el dret a fer-ho, que fins el moment ha estat el més gran sense cap mena de discussió.

Una tècnica increïble sobretot amb la cama esquerra i el seu lideratge i carisma dins del camp li van permetre protagonitzar alguns dels moments més recordats de la història del futbol.

A nivell de clubs destaca el fet de conduir a un club de mitja taula com el Nàpols al lloc més alt del futbol italià i a l’elit europea i sobretot ja en el pla de seleccions dirigir el seu combinat a la victòria de la Copa del Món de 1986 humiliant pel camí a la gran enemiga Anglaterra.

Però no tot el que va fer com a jugador va ser extraordinari ja que a una aparició fulgurant coma juvenil a Argentina li segueix un irregular salt a Europa defensant  els colors del Futbol Club Barcelona. Ja la dècada dels 90 el final de la seva carrera es veu plegat d’escàndols de tota mena que feien que les temporades allunyat dels terrenys de joc anessin augmentant.

En tot cas la seva vida es va anar descontrolant fins arribar a uns extrems  deplorables per culpa de les seves creixents adiccions . Mals consells, males companyies i uns diners i fama malament gestionats van fer possible aquest camí personal per l’abisme, malauradament truncat abans d’hora.

Mira la següent recomanació:

Maradona, la mano de Dios

Burns, Jimmy

Barcelona : Folio , 2005

> Veure disponibilitat al catàleg Aladí

El dia 24 de novembre de 2020 va morir-se Diego Armando Maradona. En moltes ocasions més conegut per la seva vida personal més que no pas que per l’esportiva. En qualsevol cas, és considerat el millor futbolista de la història per a molts i fins i tot un déu per a alguns.  

En aquest context us presentem aquesta obra. Escrita per Jimmy Burns, es tracta d’una biografia que al mateix Maradona no li va agradar gens. Tal i com deia : “Els que han parlat amb en Jimmy Burns sobre la meva persona tindran problemes. Si aquests són els meus amics, prefereixo tenir enemics”

L’obra és el resultat d’un treball d’investigació. Si bé de bon principi glorifica la seva persona i ens explica com la seva imatge fou capaç de tapar la convulsió social resultant de l’ascens de Videla al poder i de com de bo en va arribar a ser en aquest esport, el periodista és realment dur en l’etapa de declivi.

A partir d’aquí, l’escriptor en explica les relacions del futbolista amb la màfia, la seva addicció a la cocaïna i les campanyes de desprestigi orquestrades pels seus enemics. També qüestiona les estratègies del seu metge per a mantenir-lo en forma i fins i tot narra alguna de les seves festes més salvatges explicant fins i tot les seves fantasies. 

En definitiva és una obra resultant de molta feina de periodisme, de converses amb persones properes al jugador i que ens mostra, de manera molt personal, tant la part més fosca com la més màgica del Pelusa.   

Recomanat per Albert Ballarin de la Biblioteca de Ponent de Sabadell