La bandera olímpica

Els Jocs Olímpics que se celebren cada any no són només marques i més marques: hi ha una història que no estaria de més conèixer. La del fons blanc, la dels cercles de colors. Fa més de 100 anys de l’existència de la bandera olímpica. És per això que des del PV d'Esports us proposem conèixer-ne l'origen!

La bandera olímpica, formada per un fons blanc i cinc cercles entrellaçats (blau, negre i vermell a dalt, groc i verd a baix) vol donar rellevància als cinc continents, a través dels colors comuns de les banderes dels seus països: el blau i el groc de Suècia, el blau i el blanc de Grècia, les combinacions tricolors de França, Gran Bretanya, Alemanya, Estats Units, Bèlgica, Itàlia i Hongria, i el groc i el vermell d'Espanya hi són representatdes, juntament a les noves banderes de Brasil i Austràlia i a les de l'antic Japó i la Xina. En el seu moment la idea va ser que qualsevol país tingués almenys un dels colors de la seva bandera representats a l'olímpica. Són cinc cercles perquè hi ha cinc continents i estan entrellaçats perquè totes les nacions accepten competir sanament.

La bandera dels Jocs Olímpics és, doncs, un veritable emblema internacional!

Va ser presentada l'any 1914 pel fundador dels Jocs Olímpics moderns, el pedagog i historiador francès Pierre de Coubertin, al Congrés Olímpic que tingué lloc a París.

Degut a l'esclat de la Primera Guerra Mundial, no va ser fins el 1920 que la bandera va exhibir-se en uns Jocs Olímpics. Van ser als celebrats a la ciutat d'Amberes, on van presidir totes les competicions i també la cerimònia inaugural, on va aparèixer per primera vegada.

Amb el temps, el paper de la bandera olímpica ha evolucionat, fins a la seva funcionalitat actual: un representant dels atletes i un dels jutges fan el jurament olímpic sostenint la bandera durant la cerimònia inaugural; així mateix, la bandera serveix de relleu quan, durant la clausura, l'alcalde de la següent ciutat organitzadora la rep de mans de l'alcalde de la ciutat que els acomiada.