Montserrat Abelló
Inspiradores: Montserrat Abelló
Montserrat Abelló i Soler fou una poeta i traductora catalana. Entre les seves obres més importants destaquem els llibres de poesia Vida diària (1963), Foc a les mans (1990), Dins l'esfera del temps (1998) o Memòria de tu i de mi (2006). També va traduir poetesses anglosaxones i feministes com Sylvia Plath, Anne Sexton i Adrienne Rich. Va obtenir guardons rellevants com ara La Creu de Sant Jordi (1998), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2008), i el Premi Nacional de Cultura (2012), entre d’altres.
Va cursar estudis a la Facultat de Filologia i Lletres de la Universitat de Barcelona (1935), on formà part del cercle d'alumnes del poeta Carles Riba. En esclatar la Guerra Civil Espanyola es va presentar a unes oposicions de mestra i va obtenir el primer lloc per a exercir de professora d'anglès en un institut públic de Barcelona. En acabar la guerra s'exilià a França i, a continuació, a Anglaterra. Amb l'esclat de la II Guerra Mundial, es trobava a Londres on va col·laborar amb els grups d'estudiants que ajudaven refugiats de tot Europa. El 1940 es traslladà a Xile (Valparaíso), on el seu pare havia estat contractat per reflotar un dic del port. Per aquesta època va treballar com a secretària de direcció en una oficina i va conèixer el que seria després el seu marit, Joan Bofill. Es van casar el 1943 i entre el 1944 i el 1951 van néixer els seus tres fills: Mireia, Miquel i Fernando.
A partir dels anys cinquanta Montserrat Abelló es dedica a escriure i a traduir, a més de fer de professora d'anglès a l'escola suïssa Braemar School de Santiago de Xile. El 1960 retorna a Barcelona i treballa, fins que es jubila, com a docent a la Institució Cultural del CIC. El 1963, amb quaranta-cinc anys, publica el seu primer llibre de poesia, Vida diària, amb pròleg de Joan Oliver. Durant la dècada de 1970 es llicencia en Filologia anglesa, especialitzada en l'estudi comparat de la fonètica anglesa i catalana, i en les possibilitats d'aplicació a l'ensenyament. Fruit d'aquestes investigacions apareix el manual Our English Friends, elaborat conjuntament amb Josep M. Jaumà.
Durant els anys 80, comença a traduir obres de poetes estrangeres i continua escrivint obra pròpia, i el 1986 publica el seu tercer poemari, El blat del temps, que conté un pròleg de Maria Àngels Anglada. L'any 1990 publica un altre recull de poemes, Foc a les mans, prologat aquesta vegada per Maria Mercè Marçal.
Aquest mateix any Montserrat Abelló s'encarrega de coordinar l'espai de poesia de la IV Fira Internacional del Llibre Feminista, a Barcelona. Dos anys més tard, en el marc del Congrés Mundial del PEN, tradueix a l'anglès i al català els treballs de tots els participants al Festival de Poesia i al recital Paraula de Dona. Aleshores es crea el Comitè d'Escriptores del PEN Internacional i el seu corresponent homònim a Catalunya, on participa des dels inicis.
El 1995 publica els poemaris L'arrel de l'aigua i Són màscares que m'emprovo…. I quatre anys després el poemari Dins l'esfera del Temps, que obté el Premi de la Crítica Serra d'Or de poesia del 1999. Considerada ja una de les poetes rellevants del moment, a finals del segle XX la seva obra s'inclou en nombroses antologies poètiques, com ara Cartografies del desig (1998), Paisatge emergent: trenta poetes catalanes del segle XX (1999), Contemporànies. Antologia de poetes dels Països Catalans (1999) i Memòria de l'aigua (1999).
L'any 2002 l'editorial Proa reuneix la seva obra poètica en un únic volum, Al cor de les paraules (1963-2002), guardonat amb els premis Cavall Verd–Josep Maria Llompart al millor recull de poesia, Cadaqués a Quima Jaume de reconeixement a la creació poètica, i Lletra d'Or de poesia.
Montserrat Abelló és considerada una autora fonamental per a la poesia i la traducció catalanes de la segona meitat del segle XX. Mor el 9 de setembre de 2014, a Barcelona, a l'edat de noranta-sis anys, participant, fins al darrer moment, de la vida cultural i artística catalana.
