El Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) té ja una llarga història: ideat al llarg del primer terç del segle XX i prefigurat al Pavelló de Barcelona de l’Exposició Internacional de 1929, finalment va ubicar la seva seu principal en 1943 a la Casa Padellàs i a la Plaça del Rei. La seva funció és la de conservar, estudiar, documentar, divulgar i exposar el patrimoni històric i la història de Barcelona des dels seus orígens fins als nostres dies.

El MUHBA depèn de l’Ajuntament de Barcelona a través de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i agrupa tot un conjunt de diversos espais patrimonials rellevants per a la història de la ciutat. Aquests espais estan connectats amb els continguts que exposen, fent dialogar la història i el patrimoni, i es troben distribuïts pels diferents barris i districtes d’ella.

El museu es va inaugurar després de la Guerra Civil, l’any 1943, com a Museu d’Història de la Ciutat, i estava integrat dins de l’Institut Municipal d’Història. El seu primer director va ser Agustí Duran i Sanpere, que en madurava la concepció des d’abans de la guerra.

El nucli fundacional del museu es basava en les col·leccions municipals d’història de Barcelona que s’havien anat formant des del segle XIX i en els espais patrimonials, que incloïen el conjunt monumental de la plaça del Rei (la Casa Padellàs, el subsol amb les excavacions, el Saló del Tinell i la capella de Santa Àgata).