El subtítol “sempre ets amb mi encara que hagi passat el temps” és molt aclaridor. Es tracta d’un petit llibre que amaga una gran lliçó de vida i esperança. En menys de 150 pàgines, Emi Armengol,  llicenciada en filologia, ens exposa el seus sentiments arrel de la mort del seu fill Oriol, a qui a través dels records i els somnis i l’immens enyorament, continua estimant.

Armengol, lluny del drama i el victimisme, exposa els seus sentiments, les etapes per les quals va passar en el seu procés de dol i els recursos que va utilitzar per poder transformar el dolor immens del començament en una estimació plena i serena pel fill que no hi és.  Com gestionar el dolor i el comiat, com viure dia a dia els primers dies, la relació amb els altres fills, les dates assenyalades o les festes de guardar. Així mateix reflexiona sobre la vida i la mort i les eines que ens poden ajudar si ens toca passar per una tragèdia d’aquesta envergadura, eines personals (com ara escriure, envoltar-nos de natura, el recurs de la lectura, la fotografia, els objectes personals del fill mort, música...) i eines externes com ara la companyia de la família i els amics, els especialistes en dol, les associacions... 

Més informació:

• Llibre en pdf 

Recomanat per Glòria Bricollé de la Biblioteca Ramon Bosch De Noya de Sant Sadurní d'Anoia