Recommendation

Doña Rosita la soltera o El lenguaje de las flores

García Lorca, Federico

Madrid : Alianza, cop. 1998

Federico García Lorca neix a Fuente Vaqueros (Granada) l'any 1898 i mor a Granada l'any 1936 afusellat durant la Guerra Civil Espanyola.

Cal situar l'obra de García Lorca a l'anomenada generació del 1927, a la qual pertanyen entre d'altres autors  Pedro Salinas,  Jorge Guillén,  Dámaso Alonso i  Rafael Alberti.

Els seus llibres de poemes i obres de teatre el situen com un dels autors més rellevants de la literatura espanyola. Els temes principals de la seva obra són l'amor, la passió, el desig i la mort.

Entre les seves obres de teatre hi trobem farses com la  Zapatera prodigiosa (1930), els drames irrepresentables com El público (1930), Así que pasen cinco años (1930) i els drames rurals poètics com Bodas de sangre (1933), Yerma (1934), Doña Rosita la Soltera o el lenguaje de las flores (1935) i La casa de Bernarda Alba (1936).

Com a poeta va escriure entre d'altres obres: Impresiones y paisajes (1918), Libro de poemas (1921),  Canciones (1927), Romancero gitano (1928), Poema del cante jondo (1931), Poeta en Nueva York (1940).

La simbologia sempre hi és present, així els elements més referenciats són: la lluna, l'aigua, la sang, el cavall, les herbes i les armes blanques.

Doña Rosita la Soltera o el lenguaje de las flores de Federico García Lorca és l'última obra estrenada en vida de l'autor.

Doña Rosita és una noia orfe promesa. El seu futur marit parteix a Amèrica amb la promesa que esperaran a la seva tornada per casar-se. El temps va passant i l'arribada del seu promès no es produeix. Doña Rosita es va marcint... fins presentar-nos una dona  de gairebé cinquanta anys, quan tota possibilitat de refer la seva vida i de tenir descendència s'ha esvaït.

El lenguaje de las flores del títol fa referència a la rosa mutabile que el seu oncle botànic ha cultivat. Aquesta rosa neix amb una vermellor intesa i es va transformant en una rosa blanca sense pètals, com Rosita. Aquesta obra posa de manifest la situació de les dones solteres de l'època i desplega altres elements que configuren la situació de doña Rosita, com el pes d'una promesa, l'ambient opressiu de la societat, la frustració de no ser mare, el pas d'un temps perdut i el despertar del seu propi engany.

Segons García Lorca va ser concebuda com una comèdia, més tard el mateix autor va rectificar i la va qualificar com a drama, per definir-la finalment com "el gran drama poético de la cursilería espanyola".

L'any 1935, la companyia de Margarida Xirgu va estrenar Doña Rosita al Teatre Principal Palace de Barcelona i el 2014 va tornar a Barcelona, de la mà del TNC. 

Més informació:

 

Recomanat per Irene Gálvez. Bib. Josep Janés de L'Hospitalet de Llobregat

29/06/2023