La Parábola del sembrador
Octavia Butler (1947 – 2006) fou una destacada escriptora afroamericana de ciència-ficció feminista. Va rebre nombrosos guardons durant la seva carrera literària, com els premis Hugo i Nebula i el 1995 es va convertir en la primera escriptora de ciència-ficció a rebre la prestigiosa Beca de la Fundació MacArthur. El 1993 va publicar La paràbola del sembrador, una novel·la de distòpia i assaig que ens situa en un 2024 post-apocalíptic.
La història és narrada en primera persona per la protagonista, la jove Lauren Olamina, que amb només setze anys, ha de lluitar per sobreviure en un món cada cop amb menys recursos. Des del primer moment veiem com és de dura la seva vida, fins i tot estant en una petita comunitat envoltada de murs i amb cultius. Tota la comunitat, però, viu arrelada en falses esperances de tornar als temps antics.
Ella és l'única que sembla adonar-se'n des d'un primer moment i va prenent consciència de la gravetat de l’esdevenir i la fragilitat del seu estil de vida. I encara que intenta convèncer la comunitat que s'han de preparar per a l'inevitable desastre, ningú no li fa cas.
El món que ens presenta La paràbola del sembrador és víctima d'un brutal canvi climàtic, en què les sequeres són tan grans que plou poques vegades cada any. L'aigua costa més que la benzina, els incendis a barris i ciutats són constants i les persones sempre van armades.
La paràbola del sembrador té un caràcter religiós i filosòfic molt marcat. Lauren s'ha criat amb un pare que oficia a una església baptista. No obstant, ella no creu en aquest Déu i tractarà de trobar el seu veritable Déu, un que encaixi en la societat que viu.
En definitiva, La paràbola del sembrador és una novel·la distòpica amb un missatge d'esperança, que ens planteja una reflexió sobre els aspectes més sòrdids que la nostra societat podria assolir. És una mirada cap al nostre interior, cap a l'acceptació del canvi i cap a aprendre a modelar-lo per adaptar-nos.
Més informació:
Recomanat per Bib. Torelló.
