L’home que tot ho veia és una novel·la misteriosa i absorbent, que ens trasllada a múltiples temps i perspectives alhora. Un viatge inquietant per l’Europa de las darreres dècades, que ens demostra que la memòria es pot modelar de la mateixa manera que les fronteres.     

La història comença a Londres el setembre de 1988, a l’emblemàtic pas de zebra d’Abbey Road que els Beatles van creuar per a una de les cobertes més famoses de la història. El protagonista i narrador, l’historiador Saul Adler, pateix allà un accident de cotxe, que és el preludi de dos fets importants: la ruptura amb la Jennifer, la fotògrafa de qui està enamorat, i el seu viatge a la RDA, concretament a la part soviètica del Berlín dividit, on viu un romanç amb en Walter, el seu traductor. Durant aquesta estada comença a tenir visions del futur, com la caiguda del mur de Berlin. Anys més tard, el 2016, el protagonista pateix aparentment un altre accident al mateix encreuament. Mentre està convalescent a l’hospital, reviu i reinterpreta el seu passat. 

Al llarg de la novel·la trobem un seguit de reflexions implícites sobre la història, la tirania política, les relacions sentimentals i també de la masculinitat en el context d’un règim autoritari com el de l’antiga RDA. Passat, present i futur són fils que s’entrecreuen gràcies a la repetició d’uns quants elements simbòlics, que poden ser llocs, objectes o èpoques, amb una disposició cinematogràfica que ens recorda algunes pel·lícules de David Lynch.

Més informació:

• Deborah Levy a les Biblioteques
• Deborah Levy a la Wikipedia
• Ressenya de Carlota Rubio
• Entrevista al CCCB

Recomanat per Mercè Loire. Bib. Can Milans. Caldes d'Estrac.