Des que l'editor Ernest Folch va tenir la pensada fer noves edicions de les obres de Manuel Vázquez Montalbán, han tornat a veure la llum obres ja oblidades i exhaurides, com Autobiografía del general Franco. Ara li toca el torn a Crónica sentimental de la transición.
Val a dir que la Crónica sentimental de la Transición, és molt més sentimental que crónica, i que està farcida de de picades d'ullet a qui hagi viscut, i sobretot, viscut activa i políticament, aquells temps. 

Per les pàgines del llibre desfilen tot tipus de personatges de l'època, des de gent que pertanyia a l'àmbit més estríctament polític (tant de dins de l'Estat espanyol com de l'escenari de la política internacional), fins a gent del món de la cultura, l'espectacle o fins i tot el futbol. I també desfilen, com ja hem comentat, tots aquells llocs comuns que amb el temps han farcit la memòria de tot aquell que hagi viscut aquells temps o els hagi tingut com a referent cultural: des de "los principios fundamentales de todo movimiento", expressió amb la qual Montalban es referia als principis ideològics del franquisme, fins al "hecho biològico", passant pels intel·lectuals orgànics, El último tango en París, el "franco contraste de pareceres" o l'acudit del "desenueve".
Finalment, destacar el contrast entre la coberta de la nova edició, on podem veure un Montalban en blanc i negre parlant per telèfon, i l'edició original, on podem veure l'antic alcalde de Madrid, Tierno Galván, i Susana Estrada, en una foto que va fer època i que ara generaria no poca polèmica.

Més informació:

• Manuel Vázquez Montalbán a les Biblioteques
• Manuel Vázquez Montalbán a la Viquipèdia
• 'Crónica sentimental de la transición': la papallona, derrotada, esdevé una eruga 

Recomanat per Bib. Font i Daniel. Sant Andreu de Llavaneres.