Què? Fan falta bibliotecaris musicals per recomanar Beethoven? No, ni periodistes. Beethoven es recomana sol. Segur? No està tan clar. Ni dels noms més coneguts sentim més que les obres més tòpiques, i fins i tot aquestes les sentim amb la desgana de la cosa arxiconeguda. Però un autor, com cada persona, com cada dia, és un pou insondable. 

S'ha dit, és una consigna típica, que les simfonies bones de Beethoven són les senars. Per això tenim al cap la 3era, la 5ena, la 9ena... No es cregui. Deixeu-vos en portar per la 4rta, la 6èna... i ara, que han començat els anys 20... per la 8ena. Beethoven estava en plena maduresa compositiva. Tenia més de 40 anys. Tenia fama, però la vida era dura amb ell: s'havia barallat amb el seu germà, havia perdut l'amor de la seva vida, s'havia quedat sord. I, malgrat això, es va dedicar a escriure, durant quatre mesos, aquesta obra plena de gràcia i alegria. 

A vegades, d'un autor no ens queda tant el que diu, com el seu aire, el pes o la lleugeresa de la seva manera de dir. La 8ena simfonia sembla un programa per la felicitat. Sembla dir-nos que el món ens continuarà enredant, que el món ens voldrà implicar en mil i una batalles inútils, que el món ens mantindrà en la discòrdia, però que la vida, la vida nua, la vida universal, és la cosa més digna de ser celebrava i ballada. És hivern, estem vius, posem aquesta simfonia, sentim que les primeres mosques, i els primers ametllers florits estan sentint la música amb nosaltres:

Més informació:

• Ludwig van Beethoven a les Biblioteques
• Ludwig van Beethoven a la Viquipèdia

Recomanat per Julián Figueres. Bib. Vapor Vell. Barcelona.