Los Nibelungos
El mite dels nibelungs és un dels temes recurrents al llarg de tota la tradició cultural de l' Europa Central, des del seu origen literari amb l’epopeia medieval alemanya escrita de forma anònima el s.XIII, " El Cant dels Nibelungs", fins a les adaptacions posteriors com la manifestació plàstica de Johann Heinrich Füssil durant el s.XIX, l’òpera wagneriana " L’Anell del Nibelung" creada el 1874 o l’adaptació cinematogràfica modernista de Fritz Lang " Els Nibelungs" l’any 1924.
D’aquesta manera en el sector de les arts escèniques, va ser Friedrich Hebbel (1813-1863), poeta i dramaturg alemany, qui va representar sobre els escenaris la llegenda dels nibelungs. Nascut a Wesselburen (Alemanya), l’escriptor va passar grans misèries durant la seva infància i adolescència com l'escriptor anglès Dickens, però va ser gràcies a l’ajuda de la seva mentora i amiga, Amalie Schoope, qui l’ajudà a formar-se a Hamburg i, posteriorment a Heidelberg, en el camp de la filosofia i el dret, així com en l'assessorament per tal d'editar els seus primers versos. Mort el 13 de desembre de 1863, avui fa 155 anys, Hebbel va ser una de les figures cabdals del teatre dramàtic alemany amb obres com "Judith" escrita el 1840 i basada en el "Llibre de Judith" de l’Antic Testament, "Genoveva" el 1843, "Maria Magdalena" el 1843 o "Giges i seu anell" de l’any 1856. Però sens dubte, va ser l'escenificació de l’epopeia poètica centrada en la lluita dels diferents pols oposats, Siegfried i Hagen (en l'àmbit masculí) més Brunhild i Kriemhield (en l'àmbit femení), qui va consagrar-lo fins a esdevenir director del Teatre Dramàtic de Viena durant 18 anys o guanyador del Premi Schiller.
Estrenada al teatre de Weimar el 1861, " Los Nibelungos" de Friedrich Hebbel té una clara inspiració i influència dramàtica, ja sigui a través de l’obscuritat mística del cristianisme burgès d’aquella època i, a la vegada, de la corrent filosòfica pessimista que tant va influenciar a l’autor a través de pensadors de la talla de Hegel i Schopenhauer. Estructurada en tres parts, “Siegfried, el de la piel de cuerno”, “La muerte de Siegfried” i “La venganza de Kriemhild”, l’obra explica la història del valent heroi medieval, Siegfried, que després de vèncer el drac i aconseguir el tresor dels nibelungs decideix casar-se amb Kriemhild, germana de Günther, rei de Burgundia, i artífex de la seva pròpia mort. Enmig d’un clima idíl·lic amb un paisatge tenebrós i obscur ple de paratges boscosos, Hebbel, realça un dels seus temes predilectes, l’idealisme vers el realisme o l’anhel de l’alliberament personal de l’individu vers els imperatius de la societat. Una lluita constant que resumeix la falsedat del món i la destrucció d’una societat aristocràtica laica on els temes de la justícia i les seves maquinacions, el govern i la seva mancança reguladora, la traïció, l’amor o la venjança, s’exposen en boca dels personatges mítics d’aquesta llegenda amb una clara voluntat psicològica sense perdre el valor èpic del mite tal com cita el mateix Hebbel en el pròleg, más pronto o más tarde reconocerá la crítica que me he sacrificado a mí mismo; solo peretendí acercar al público la gran epopeia nacional sin ningún adiestamiento dramático.
Més informació:
Recomanat per Marta Aliberch Sànchez. Bib. Esteve Paluzie. Barberà del Vallès.
