Tot i partir de l’elegia clàssica, a Ecce Homo, Bartra no acaba d’abraçar els postulats estètics o ideològics del Noucentisme. La seva postura vital transcendeix la poètica de l’antigor i es troba més a prop d’una ètica que agermana els homes davant de l’adversitat o de tot allò que els causa un profund dolor, com la mort o la guerra. El poeta abandona així la imatgeria d’altres obres seves, sovint protagonitzades per herois amb ressons èpics. A Ecce Homo, en canvi, Agustí Bartra se centra en algunes experiències viscudes en primera persona, però que estilitza fins a convertir-les en matèria mítica. Integrada per 11 elegies i una cançó, l’obra que us presentem convida el lector a encetar un periple vital que el condueix cap a una pàtria dessolada per culpa d’una confrontació fratricida. Durat el confinament en un camp de concentració, els seus versos es converteixen en el testimoni fidedigne de la tristesa que comportà aquesta vivència, però, assistim també al naixement d’una aurora que ens omple de l’esperança, quan el poeta abraçà l’exili. Ecce homo és, doncs, una visió de l’existència capaç de transcendir qualsevol realitat propera, per convertir-se en una aventura, un reflex fidel del pas de l’home per aquest món, en definitiva.

Més informació:

• Agustí Bartra a les Biblioteques
• Agustí Bartra a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Gabriel Ferrater. Sant Cugat del Vallès.