Guide detail
Guies de lectura
Cinema de dones i món laboral
El cinema és un mirall del nostre món. Des dels inicis, el setè art ha mostrat la transformació i l'evolució de les dones en el món laboral, en molts casos la lluita contra les desigualtats i ha estat una eina pedagògica per identificar i conscienciar sobre els rols que es mostren a la pantalla gran que moltes vegades s'estableixen com habituals a la nostra societat.
Ens apropem des del cinema a la lluita per la igualtat entre homes i dones en l'àmbit laboral en una societat on encara tenim molt camí per recórrer.
També et pot interessar:
Guide sections
Pel·lícules
Tess McGill és una frustrada secretària que intenta obrir-se pas en el món dels grans negocis de Nova York. Quan la seva cap es trenca una cama esquiant a les seves vacances veu l'oportunitat d'aprofitar la seva absència per donar una empenta a la seva carrera. Formarà equip amb el broker Jack Trainer per aconseguir un gran contracte. La situació es complicarà quan torni la seva cap.
Dirigida per Kelly Reichardt, ens apropa a la quotidianitat diària de quatre dones molt diferents de l’estat de Montana dels EE.UU. La Laura, una advocada que combat el sexisme i els micro i macromasclisme; la Gina, una esposa i mare cansada de com l’infravalora el seu marit; i la Beth, una jove estudiant de dret que forma una relació ambigua amb la Jamie una solitària treballadora del seu ranxo. Quatre dones independents que tiren endavant amb tots els elements en contra.
Se centra en els anys d'aprenentatge de la gran dissenyadora de moda i mostra com una jove de família molt modesta, autodidacta però dotada d'una personalitat excepcional, arriba a ser un símbol d'èxit i llibertat, creant la imatge de la dona moderna.
Violet, Doralle i Judy són tres treballadores que fartes del seu cap, Franklin Hart, un home dèspota, tirà, masclista, egoista, mal educat i insuportable, fantasiegen formes imaginatives d’acabar amb ell. Un gir inesperat fa que les seves fantasies es tornin realitat i es fan amb el control de l'oficina mentre retenen el seu cap segrestat. La pel·lícula va tenir una continuació en una sèrie de televisió i l'any 2009 es va estrenar a Broadway "9 to 5: The Musical", amb la direcció i les cançons de Dolly Parton.
A Seraing, una ciutat industrial de Liège a Bèlgica, Sandra (Marion Cotillard) és una jove esposa i mare, que treballa en una petita fàbrica de panells solars. Té una crisi nerviosa i es veu obligada a agafar temps lliure en el seu treball. Durant la seva absència, els seus companys de treball s'adonen que són capaços de cobrir els seus torns de treball per hores lleugerament més llargues i la gestió proposa un bo de €1.000 a tot el personal si estan d'acord per fer fora a Sandra. Sandra més tard torna al treball i descobreix que el seu destí està en mans dels seus 16 companys de treball, i ella ha de visitar cadascun d'ells en el transcurs d'un cap de setmana de persuadir-los per rebutjar la bonificació monetària. No obstant això, la majoria dels companys de treball necessiten el bo proposat per a les seves pròpies famílies i Sandra s'enfronta a una dura batalla per mantenir el seu lloc de treball abans de la votació crucial el dilluns al matí.
Una important empresària del món de la moda, Sònia, amb prou feines disposa de temps per dedicar al seu fill i el seu marit. La seva veïna Rocío, malgrat estar també molt qualificada i preparada, no ha aconseguit triomfar professionalment encara que sí en el pla familiar. Cadascuna de les dues amigues desitja la vida que porta l'altra, pensant que així seran felices, però no és tan fàcil d'aconseguir com sembla.
Quan fracassa el seu matrimoni, Josey Aimes torna a la seva localitat natal al nord de Minnesota. Amb dos nens al seu càrrec i amb el suport de la seva vella amiga Glory, Josey busca feina a les mines de ferro. Aviat començarà a sentir l'assetjament dels seus companys masculins.
Angie és una noia plena d'energia, enginy i ambició, encara que l'educació que ha rebut no ha estat massa acurada. Després de quedar un cop més sense ocupació, intenta de nou refer-se i demostrar la seva vàlua. Angie i la seva companya de pis, Rose, decideixen convertir-se en les seves pròpies caps obrint una agència de treball temporal per a immigrants.
Erin Brockovich és una mare soltera i aturada que busca feina amb poca fortuna. Després de no aconseguir una indemnització per un accident de cotxe, li demana al seu advocat, Ed Masry que la contracti com a compensació. Al principi ningú la pren seriosament amb el seu aspecte i modals estrambòtics, però això canviarà quan comenci a investigar un escàndol d'aigües contaminades en la comunitat local. Erin i Ed intentaran aconseguir la major indemnització de la història.
Mentre Estats Units competia contra Rússia per portar a l'home a l'espai, la NASA va descobrir el talent ocult d'un grup de dones matemàtiques Afro-Americanes que van ser els autèntics cervells després d'una de les majors operacions americanes de la història. Basada en la increïble història real de tres d'aquestes dones, conegudes com els "ordinadors vivents", la pel·lícula segueix a aquestes dones tan aviat comencen a ascendir al costat de les grans ments pensants de la NASA amb la tasca de calcular el llançament a l'òrbita de l'astronauta John Glenn i garantir el seu retorn. Dorothy Vaughn, Mary Jackson, i Katherine Johnson van superar qualsevol limitació professional, de raça o de gènere mentre el seu talent i desig per assolir els seus somnis les va catapultar com a veritables heroïnes en la història dels Estats Units.
En plena dècada dels 50, una professora d’Història de l’Art, Katherine Watson, arriba a una universitat per donar classe a un col·lectiu de noies pertanyents a la aristocràcia anglesa. La seva forma d’ensenyar trenca amb la societat patriarcal i la imposició social de que la dona ha de dependre econòmica i socialment del seu marit.
A la ciutat francesa de Lille, dues joves franceses sense diners ni perspectives de futur es fan amigues. Isa es muda al costat de Marie, que està amargada per l'accident de cotxe que ha deixat en coma a la seva mare i la seva germana, mentre que Isa somia amb anar-se'n a viure al sud, a un clima més càlid.
Carmen, Inés i Eva són tres detectius privades, però en comptes de portar barret i pistola, fan la compra, canvien bolquers i tracten de mantenir una parella. Mentre intenten desvetllar secrets aliens, descobriran que hi ha mentides pròpies que no han sabut veure i veritats que és millor no revelar. Inés és una detectiu infiltrada en una firma multinacional que gràcies a la col·laboració de Manuel ha arribat al moll d'una intriga laboral. Però aquesta investigació la portarà a haver de prendre una difícil decisió ètica. Eva acaba de reincorporar-se després d'una baixa per maternitat i descobreix alguna cosa que la seva parella li ha estat ocultant. La veterana Carmen observa el naufragi conjugal d'en Sergio i no veu el seu propi fracàs.
Norma Rae és una jove mare soltera i treballadora tèxtil que treballa a una fàbrica d'Alabama en condicions pecàries. La seva anodina vida canviarà quan un dia conegui a un sindicalista anomenat Reuben, que ensenyarà als treballadors de la factoria el valor de la solidaritat en un lloc on els empleats creuen que les paraules unió i problemes van juntes.
La jove i impulsiva Rosetta viu en una caravana amb la seva mare alcohòlica. És acomiadada de la fàbrica on treballa perquè el seu contracte temporal ha expirat. Això la trasbalsa fins al punt que hauran de trucar a la policia perquè se l'emporti. La violència i l'assassinat comencen a circular per la seva ment.
El 1974, Karen Silkwood (Meryl Streep), treballadora i sindicalista d'una central nuclear d'Oklahoma, reuneix proves que demostren la ineficàcia de les mesures de seguretat de la planta. Aquesta actitud l'enemistarà tant amb els seus companys de feina com amb els dirigents de la central.
El moviment sufragista va néixer a Anglaterra prop de la Primera Guerra Mundial. La majoria de les sufragistes no procedien de les classes altes, sinó que eren obreres que veien impotents com les seves pacifiques protestes no servien per res. Per això que van començar a radicalitzar-se, tot posant en risc la seva feina i les seves vides. Aquest es el cas de Maud (Carey Mulligan), la protagonista d'aquesta pel·lícula.
Basada en la història real de la jutgessa del Tribunal Suprem dels EE. UU Ruth Bader Ginsburg, el llargmetratge se centra en la carrera de la segona dona en la història (després de Sandra Day O'Connor) que va servir en aquest alt òrgan judicial desafiant el sistema legal nord-americà i va establir les bases contra la discriminació de gènere.