Alicia de Larrocha de la Calle (Barcelona, 23 de maig de 1923 – 25 de setembre de 2009 ). Pianista, professora de piano. A partir dels quatre anys, començà a estudiar piano amb el mestre Frank Marshall, i harmonia amb Lamote de Grignon i Zamacois. Debutà el 1930, amb set anys d’edat, al Palau de la Música Catalana interpretant peces de Beethoven, Granados i Schumann. El 1934 va actuar amb la Banda Municipal de Barcelona i el 1935, amb només dotze anys, va dirigir l'Orquestra Femenina de Barcelona i estrenà dues composicions pròpies. Aquell mateix any va tocar un concert de Mozart amb l'Orquestra Simfònica a Madrid. La Guerra Civil marcà un parèntesi en la seva carrera, però a partir de 1939 actuà amb regularitat al Gran Teatre del Liceu. Durant la dècada dels anys 50 realitzà concerts amb les més destacades orquestres d’Europa i dels Estats Units. El seu repertori incloïa compositors europeus, des de Scarlatti a Prokofieff, autors espanyols, com Albéniz, Granados, Turina..., i catalans com Frederic Mompou o Montsalvatge, qui li dedicà Concierto Breve. També col·laborà amb la soprano Victòria dels Àngels en recitals de cançó espanyola. La crítica destacà la seva execució de gran qualitat tècnica i plena de matisos. També es dedicà a la docència musical, seguint el model del seu mestre Frank Marshall. Larrocha mantingué una llarga i activa carrera fins a la seva retirada dels escenaris, l’any 2003. La seva trajectòria professional ha estat reconeguda amb nombrosos premis, com ara dos Premis Ondas (1992 i 2000), catorze nominacions a la Millor interpretació Clàssica als Premis Grammy i quatre vegades guanyadora (1974,1975,1988 i 1991). Ha rebut també guardons com la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona (1980), la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1983), el Premi Príncep d'Astúries de les Arts (1994), el Premi Unesco (1995), el Premi Ciutat de Barcelona (2000), Doctora Honoris Causa de la Universitat de Lleida (2001) i el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya (2004).