Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, és també recordat com el poeta més gran que ha donat el País Valencià des del segle XV fins a l’actualitat; és a dir, des de l’època d’Ausiàs March i Roís de Corella.

Dels seus llibres de poesia en destaca el segon volum de l’obra completa, Les pedres de l’àmfora, que va rebre els premis Lletra d’Or (1974) i Crítica Serra d’Or (1975). Són remarcables també dos poemaris que descriuen el País Valencià: Llibre de meravelles i Mural del País Valencià. Va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1978) i el Premi de les Lletres Valencianes (1984). Diversos cantants han musicat poemes seus, d’entre els quals sobresurt Ovidi Montllor amb Coral romput.

Àngels Gregori comissaria una exposició de sis plafons que narra la vida i l’obra de Vicent Andrés Estellés. És una mostra divulgativa creada amb la voluntat de convidar una àmplia franja d’edat de públic a endinsar-se en la figura de l’autor. Amb una sèrie d’imatges i documents, aquesta pretén acostar-se a la vida del poeta i entendre el marcat context social que va haver de viure durant els anys de producció dels seus principals títols.

Sabia que vindries, que ja era
l’hora de parar la taula dignament,
d’obrir la porta i enramar el vent
amb les paraules de la primavera.

Amor i més amor d’aquell que espera,
amor i més amor d’aquell que sent
la pentecosta de l’amor i l’advent,
i en el vent el gran crit de la bandera.

Tenia a punt, amor, totes les coses
perquè sabia que vindries, ara,
amb un escàndol de sonets i roses.

Amor i més amor i més encara,
i avemaries i vitralls i aloses,
i tots els blats novells de la tarara.

Vicent Andrés Estellés
L’amant de tota la vida (1965)

Exposició produïda per: Institució de les Lletres Catalanes, amb la col·laboració del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.