L’estona que dediquem al treball remunerat, al treball de cures, al descans i a l’oci, allò que s’anomena normalment com a usos del temps, ve definit per l’organització social del temps, i actualment genera situacions de desigualtat, de pobresa de temps (quan no es disposa de temps propi un cop cobertes les necessitats fisiològiques bàsiques, el treball remunerat i les cures) i malestar horari. Els desequilibris en l’organització social del temps afecten directament el benestar de les persones, la salut i la participació sociopolítica i comunitària.

Les polítiques del temps són mesures que modifiquen aquesta organització horària per tal de combatre la pobresa del temps i alhora facilitar i permetre accedir al temps com a dret per a tota la ciutadania. La consecució d’aquest dret permet suggerir una manera diferent de pensar el món i com organitzem les nostres societats, establint un objectiu amb quatre pilars:

1. Millorar la salut, alineant la nostra organització horària amb els nostres rellotges biològics;
2. Reduir les desigualtats, trobant solucions realistes a la pobresa en el temps i a les necessitats de cures;
3. Millorar la sostenibilitat, fomentant el canvi d’hàbits de consum i mobilitat i reconsiderant la relació entre l’espai i el temps de manera respectuosa amb el medi ambient i construint comunitats més sostenibles;
4. Millorar la productivitat, aplicant programes i acords de treball innovadors.