L’edatisme constitueix una de les discriminacions més estructurals, normalitzades i invisibilitzades que afecta diferents grups d’edat però de forma molt especial a les persones grans.

L’edatisme es pot definir com els estereotips (pensaments), prejudicis (sentiments) i discriminació (accions o comportaments) per raons d'edat. Es manifesta en tres nivells: institucional, interpersonal i autoinfligit cap a un o una mateixa. L’edatisme s’entrecreua també amb altres eixos de desigualtat i dona lloc a discriminacions més complexes si es té en compte el gènere, l’origen o la classe social. 

L’edatisme es tradueix en una vulneració de drets i generalment s’expressa en forma d’infantilització, despersonalització, exclusió i deshumanització de les persones grans, i té conseqüències en forma d’aïllament social i soledat no volguda, malestar emocional, empitjorament de les condicions de salut, limitació d’oportunitats vitals i de participació social i, fins i tot, maltractaments.