Us imagineu que els vostres personatges favorits dels contes d'infància es veiessin expulsats del seu món de fantasia i obligats a conviure entre nosaltres? Les historietes de la sèrie Fábulas parteixen d'aquest supòsit per a narrar tot tipus de trames on els protagonistes són essers màgics mirant de passar desapercebuts a la Nova York actual.

El seu autor, Bill Willingham, aconsegueix portar la intriga un pas més enllà: no es conforma amb crear una història de gènere negre, sinó  que afegeix grans dosis d'humor, romanç i aventura èpica, tot barrejant fantasia i realitat. El dibuix de Mark Buckingham acompanya a la perfecció els complexos guions creant un original univers on les "faules", dirigides per la Blanca Neus amb el suport del Llop Ferotge, tracten de mantenir les distancies entre els seus i els "mundans".

Des de la seva aparició al 2002, la sèrie Fábulas ha anat acumulant premis Eisner any rere any i sembla ser que, amb la publicació del número 150, arribarà a la seva fi als Estats Units (recentment s'ha publicat el 139). Aquest primer volum de l'edició de luxe recull els deu primers números de la sèrie amb 2 arcs argumentals complets: Leyendas en el exilio i Rebelión en la granja.

Així que, si encara no ho heu fet, és un bon moment per a que comenceu a gaudir de les històries adultes dels vostres personatges d'infantessa, amb aquests recopilatoris que trobareu a la xarxa de biblioteques públiques.

Més informació:

• Pàgina de Bill Willingham
• Entrevista amb l'autor (en anglès)

Recomanat per Valeriano López. Bib. Ignasi Iglésias-Can Fabra de Barcelona

Ningú no posa en dubte que Lewis Carroll és un dels grans de la literatura mundial, ni que l'Alícia, aquella noieta perduda en terra de meravelles, s'ha convertit per dret propi en icona de la literatura universal, juntament amb el Gat de Cheshire, en Humty Dumpty o la Reina de Cors. Però, què sabem realment sobre les circumstàncies que van portar a un tímid catedràtic d'Oxford a deixar de banda la seva estricta educació victoriana i endinsar-se en un món de fantasia desbocada? I que ens pot dir això de la vida, de l'art i de nosaltres mateixos? L'anglès Bryan Talbot es proposa trobar respostes a totes aquestes incògnites en el còmic que avui ressenyem, Alícia a Sunderland.

La teoria més coneguda diu que Alícia en terra de meravelles té el seu origen en l'amistat de Lewis Carroll amb una nena, Alice Liddell, i que el conte va sorgir espontàniament durant una passejada en barca que van fer tots dos. Amb el temps, però, van sorgir noves teories que posaven en dubte els motius de l'escriptor i el missatge de l'obra. Era Carroll un pedòfil o simplement una persona  que preferia la  companyia d'infants? Hi va haver una Alícia real o més d'una? És l'obra un codi per desxifrar un tractat de matemàtiques encobert o potser una al·legoria política?

No us espanteu: no estem davant d'una obra feixuga, exigent sí, al·lucinant en moltes ocasions, però també tremendament entretinguda. Talbot coneix perfectament el seu ofici i aprofita al màxim les possibilitats que el mitjà del còmic li ofereix amb una gosadia i una ironia típicament britàniques. L'obra està plantejada com un espectacle d'il·lusionisme: té lloc en un teatre centenari, el Sunderland Empire, i hi ha un mestre de cerimònies (disfressat de Conill Blanc) que ens convida a deixar els prejudicis de banda i deixar-nos endur pel que ens mostrarà. Cada pàgina planteja un repte pel lector, amb constants canvis de personatges, localitzacions i punts de vista, en un joc permanent entre la Història i les històries, entre el que és real i el que no ho és. L'autor no es conforma només d'explorar les arrels dels mites literaris d'Alícia i Carroll, sinó que també mostra la seva vigència actual. Però la seva ambició va més enllà del simple homenatge, fins al punt de convertir Alícia a Sunderland en una oda a l'art de narrar històries.

En definitiva, Alice a Sunderland és en un còmic didàctic, postmodern i trencador, molt en consonància amb l'estil de Lewis Carroll. Un espectacle de primer ordre que, en acabar, fa aixecar del seient al lector i cridar "No n'hi ha prou!"

Més informació: 

• L'autor a les Biblioteques
• Bryan Talbot a la Viquipèdia
• Pàgina web de Bryan Talbot

Recomanat per Bibarnabloc

Corria l'any 2003 quan Azake ediciones sorprenia amb la publicació d'aquest volum recopilatori de El Zorro de l'Alex Toth, el mestre del Blanc i negre que junt amb Jou Kubert foren dos dels dibuixants més copiats i admirats per legions de futurs autors de còmic, en el moment del seu aprenentatge.

Aquesta obra es un dels pocs casos en que l'autor de Nova York ha estat tant temps amb un mateix personatge. Aquest Zorro era propietat de la Disney que l'explotava en la gran i petita pantalla, la idea es que els mateixos guionistes de la sèrie de televisió, l'adaptessin als còmics alhora que Toth els dibuixava.

Aixó no va funcionar sobretot pel gran desconeixement que tenien els guionistes del mitjà, i Toth va acabar deixant la sèrie malgrat que la va dibuixar força temps, entre 1958 i 1960.

A pesar de tot, queden per la història uns còmics brillantment dibuixats (obviant les interferències) amb gran agilitat, dinamisme, i netedat, una obra única d'un autor excepcional.

Menció especial pels textos d'acompanyament de Bernet, Álvaro Pons, Josep Maria Beà, Alfonso Font, Rubén Pellejero, Rafa Fonteriz, Jaime Martín, i Jesús Yugo.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler Vidal de Gavà

Cristian Cailleaux (París, 1967), és un expert il·lustrador de premsa i revistes i agent de publicitat, que gràcies a la seva feina va poder viatjar per Àfrica i organizar tallers de dibuix a les escoles. Cailleaux es va donar a conèixer per primera vegada al nostre país amb aquest cómic.

L'autor estructura la seva obra en actes, com si es tractés d'una obra de teatre, de fet tots els personatges están prenent part d'una comèdia on ningú és el que sembla. L'Albert, personatge principal, treballa al port però alhora representa altres papers: un trompetista en un bar de copes, un escriptor, o un duc. Però, " els vestits bonics no amaguen les ungles brutes", tard o d'hora  s'acaba sabent tot.

Aquesta "comèdia" es reforça amb un dibuix molt depurat que mira de treure l'essència del paper que s'està representant en cada moment. L'autor opina que en el fons tots som impostors que representem un paper , ell opina que la classe política està representant una comèdia. Segur que trobareu algún paral·lelisme amb l'actualitat que estem vivint avui en dia. 

Premi Fauve d'Or al millor àlbum al festival de còmic d'Angloulême 2011.

Aquest còmic explica la història d'amor de Lucia i Piero, dos adolescents italians. La relació amorosa de l'adolescència es desplega entre el record i la nostàlgia a través del temps i l'espai i tot allò que els succeeix quan coincideixen dos punts determinats d'aquestes coordenades. El còmic està estructurat com una correlació de fragments de la seva biografia que es desenvolupa per diferents parts del planeta. Talment com si fossin un conjunt de postals, explotant al màxim la riquesa narrativa del color per a transmetre els estats d'ànim dels protagonistes i traslladar-nos visualment l'atmosfera de la història.

És una història sobre els records. Sobre com ens sobrevenen en el moment menys esperat, inspirats per qualsevol detonant que se'ns creua per davant. Detonant que far emergir el relat que li dóna llargada, però també les sensacions que li donen profunditat. I Manuele Fior aconsegueix fer-nos partícips d'aquesta llargada i profunditat dels records de la Lucia i el Piero.

Web de l'autor.

Recomanat per David Garcia. Biblioteca Central de Cornellà de Llobregat

Los cuentos de la Era de Cobra, de Enrique Fernández
Disponibilitat al catàleg Aladí: https://aladi.diba.cat/record=b1717032~S171*cat

Los Cuentos de la Era de Cobra és un còmic de dos volums, publicat per Norma Editorial, d'aventura amb un toc de fantasia. Ens explica la historia de l'Irvi, que sentint-se traït per la Sian, la seva bella enamorada, jura venjança del Cobra, un tirà dèspota i manipulador. Aventura, traïció, màgia, emoció… la matèria de la que estan fetes les llegendes.

A Los Cuentos de la Era de Cobra trobem el millor treball d'Enrique Fernández, una història que sorprèn per la seva originalitat… a l'estar narrada en un to clàssic de llegenda, de mite que captiva. Hi trobem una narració plena d'humor, drama, passió i aventura que ens porta a un món imaginari, a l'estil del de Les 1001 Nits, i que combina magníficament èpica, comèdia i reflexió, aconseguint que cap ingredient desentoni i creant un conjunt del tot coherent i narrativament aconseguit.

 Cal destacar també el captivador apartat gràfic, aquí l'autor utilitza un estil marcadament cartoon, que li confereix una gran expressivitat i crea pàgines de gran bellesa. En resum: tot un plaer de mirar i llegir.

Més informació:

Bloc de l'autor: http://enriquefernandez0.blogspot.com.es

Entrevista de l'autor: http://elpais.com/diario/2011/02/04/ultima/1296774002_850215.html

Entrevista amb l'autor (en anglès): http://www.leewiart.com/WebPages_A/staticpages/Default.aspx?id=17

L'obra va estar nominada a millor obra d'autor espanyol  publicada el 2013, dels premis del Saló Internacional del Cómic de Barcelona (15 a 18 de maig de 2014).

Del mateix autor recomanem: La Isla sin sonrisa, i Aurore.

Us deixem amb el booktrailer que va servir de promoció a França: https://www.youtube.com/watch?v=aXTGnKDxMlQ

Recomanat per: C de còmic. Bib. Jaume Perich i Escala de Premià de Dalt.

Entre el relat històric, la crònica familiar i l'esmunyedís gènere de la autoficció, Jaime Martín ret comptes amb el passat de tota una generació d'espanyols que van haver d'acudir al Servei Militar Obligatori. A través del relat de les peripècies del seu propi pare, descobrim les desventures dels soldats espanyols destinats a la regió de Sidi-Ifni, Marroc; un lloc miserable castigat per una guerra que havia començat el 1957 contra l'Exèrcit d'Alliberament Marroquí, però que va ser amagada a qualsevol preu pel règim franquista.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

"Belleville Story" és un thriller d'acció ambientat en les populars carrers del barri parisenc de Belleville. El seu protagonista, un aprenent de mafi ós acabat de sortir de la presó anomenat Freddy, rep un encàrrec que degenerarà en un problem a: o es carrega a un xinès que no coneix de res abans que es faci de dia o els sicaris del Sr Wang faran amb ell rotllets de primavera. Arnaud Malherbe i Vincent Perriot retraten la part més fosca i sinistra d'un dels barris més populars de París.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Sense tancar els ulls als tresors que amaga la capital egípcia, la mirada de Pino Creanza es dirigeix primordialment als llocs que passen desapercebuts als precipitats turistes, des de les ostentoses urbanitzacions de luxe als barris marginals, ja sigui la Ciutat dels morts, on s'amunteguen els drapaires d' El Caire, o aquells altres en què habita la minoria copta. Però l'eix vertebrador d'aquest reportatge gràfic són les mobilitzacions populars que van culminar amb la caiguda de Mubàrak. Per ell desfilen els activistes i les dones que en aquells dies de gener i febrer de 2011 van prendre els carrers d'El Caire i van trencar el mur de silenci que els havia tenallat durant dècades.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Diminuta Editorial llança "Edicions TBO ¿dígame?:  Memorias secretas de una secretaria". Una edició remasteritzada, amb pròleg de Paco Mir, nous textos, fotos, i il·lustracions inèdites per a l'ocasió. Un llibre totalment recomanable.

Rosa es dibuixa a si mateixa amb més mà de poeta i de dramaturga infantil -que és el que ha estat sempre que ha pogut- que de caricaturista, i en aquest dibuix el que li surt, ja dic, és un retrat secret de l'esperit del TBO mostrat a través dels seus dibuixants, de Benejam manant a la seva filla Roser de lliurar uns originals; de Coll dient que no podia deixar la feina de paleta perquè el llapis no li donava per viure; del guionista Bech, que un cop va sortir al diari perquè va posar en fugida a un assaltador que el va atacar navalla a la mà; o a través d'Alfonso, el comptable madrileny, que exclamava "Mosca!", i a través del director, Albert Vinya, que anava per metge, però que animat pel seu pare va abandonar la carrera per dedicar-se a fer aquestes coses de nois.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Quan estem aprenent una llengua nova, qualsevol suport ens pots ajudar: apps mòbils, webs, diaris, revistes, cd's, vídeos, llibres de no ficció o de ficció...I dintre d'aquest, ens podem trobar amb novel·les, teatre, poesia, narracions...i còmics. Els còmics tenen un valor afegit: textos molt il·lustrats que acostumen a fer servir un tipus de llenguatge molt visual. En referent al nivell de llenguatge ens podem trobar de tot: des de còmics on els seus personatges fan servir argot, a còmics o novel·les gràfiques amb unes històries molt ben construïdes i que, quant a dificultat, no tenen res d'envejar a qualsevol altre tipus de narrativa.
Les edicions bilingües són una molt bona opció per apropar-nos a un text quan ens estem iniciant a l'estudi d'una llengua. Acostumen a ser textos a la llengua original  i amb una altra que dominem.

Les editorials Grijalbo-Dargaud i Hodder-Dargaud van realitzar una edició bilingüe català-anglès de la col·lecció d'Astèrix de Goscinny i Uderzo. Cap de les dues és la llengua original del text, però ens pot permetre  apropar-nos fàcilment a qualsevol de les dues si dominem l'altra.

Simplement, dupliquen les imatges, amb planes contrastades en els dos idiomes. El volum recomanat és Astèrix i Cleopatra: "...such a pretty nose".

Enllaç a  aquesta col·lecció bilingüe: Una Aventura d'Astèrix (Grijalbo/Dargaud) 

Recomanat per Ilumi Ramos. Bib. la Bòbila de L'Hospitalet de Llob.

El còmic europeu ha fet de la història un dels seus temes preferits (tot i que el manga històric també és de considerable qualitat). Al cap i a la fi, és normal que una societat tant "antiga" com l'europea recorri a la història de forma contínua: és una forma d'entendre la situació actual a través de les vivències passades pels nostres avantpassats.
Per tant, periòdicament van arribant a les nostres atapeïdes llibreries de còmics exemples de gènere històric. És veritat que a França, per posar un exemple, es publica molt i que no tot ens arribarà. Però , per un cop, podem dir que la mida reduïda del mercat de còmic europeu juga al nostre favor: el que arriba, sabem que val la pena. Aquest és el cas del còmic que recomanem avui: Murena,escrita per un guionista tant solvent com Jean Defaux i dibuixada amb un estil clàssic però de qualitat pel tristament desaparegut Philippe Delaby. En el fons, els autors aporten la seva personalitat sòbria per explicar  de la forma més realista possible la tràgica història de l'emperador Neró des de la seva ascensió al poder fins les seves dificultats al front d'un imperi tant convuls com el romà (amb l'aparició d'una nova religió inclosa).
Estructura en cicles de quatre volums el primer el formen els títols: El púrpura y el oro, Arena y sangre, La mejor de las madres, Los que van a morir. 

Recomanat per Héctor Calvet. Bib. Can Mulà de Mollet del Vallès.

Era l'any 1989 quant un setmanari fiancés va encarregar al fantàstic duet argentí la concepció d'una obra sobre Billie Holiday, la més gran cantant de jazz que ha donat mai la música. Finalment l'obra fou publicada directament en àlbum per Casterman degut a diferències amb els autors.

Les 62 pàgines son una síntesis perfecta de les abundants virtuts de José Muñoz i Carlos Sampayo: una narració profunda, gens superficial, que atorga personalitat i dramatisme a tots els personatges de la mateixa manera que el decorat o escenari on es succeeix l'acció pren protagonisme com un personatge viu, tot el que apareix es orgànic, te sentit i forma part de la cadena. El dibuix en blanc i negre es fastuós i senzill alhora, per la gran complexitat que requereix treballar les taques negres i contraposar els espais en blanc sense tramats ni degradats, en canvi el resultat final es d'una gran síntesis conceptual. Brillant.

La biografia de la Holiday ja es prou coneguda però aquí adquireix una nova dimensió i ningú millor que el propi Sampayo per definir-ho fent referència al seu guió: "...parla d'un cant d'amor y dolor que et consola...".

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler Vidal de Gavà

Aquesta setmana us volem recomanar El Caminante, del japonès Jiro Taniguchi. Aquest autor ha guanyat diversos premis pels seus treball,  l'any 2004 va guanyar el premi a la millor obra del Saló del Còmic de Barcelona per Barri llunyà.

Taniguchi va publicar El Caminante per primera vegada a Espanya l'any 2003, a la revista El Vibora. Ens trobem amb una obra gairebé sense text, sense argument i sense cap informació sobre el seu protagonista.  El que importa és el fet de caminar, deixar-se endur per l'atzar i sorprendre's per les petites coses que es va trobant aquest caminant. Un ocell, la pluja, un cargol trobat al jardí de casa, pujar a un arbre... són coses simples que van succeint de manera inesperada.

Taniguchi dibuixa detalladament la natura i tot el que observa el protagonista. L'autor prescindeix del color, l'interessa més apropar-nos altres sentits, els sons de les gotes de pluja o dels ocells, el tacte del cos sobre un camp de flors de cirerer o de les mans sobre l'escorça d'un arbre.

Potser no és època de flors, ens apropem a la tardor...Us proposem provar de jeure sobre un camp cobert de fulles seques i desconnectar  de les presses.

Recomanat per Josep Benabarre.  Bib. Manuel de Pedrolo. Sant Pere de Ribes

• El Caminante a les Biblioteques
• Jiro Taniguchi a les Biblioteques
• El Vibora a la Viquipèdia

La jove productora de televisió, Mica Segal, es dirigeix cap a Varsòvia amb la seva àvia paterna amb el propòsit de recuperar una propietat familiar. Sota un pretext, en principi tan senzill, s'amaguen raons ocultes. La història es va fent pàgina rere pàgina més complexa amb l'aparició de personatges nous que posen en qüestió els vells relats familiars; l'emergència de familiars àvids de diners; i la pervivència de prejudicis entre jueus i polonesos. Tot plegat, sense perdre de vista el context històric del genocidi i la recuperació memòria històrica jueva a Polònia.
L'autora israelí, Rutu Modan, es va donar a coneixer amb Metralla (2006) i han passat cinc anys des de l'úlitma obra Jamilti i otras històrias de Israel (2008), però ha sigut amb La propiedad on ha desplegat tot el seu talent com a guionista i dibuixant. Rutu Modan aconsegueix quadrar un guió amb una estructura complexa a través de la simplificació gràfica que només el còmic i el cinema poden aconseguir mitjançant la simultaneïtat de text i imatge. A més d'una fantàstica transmissió de la psicologia dels personatges i les emocions de les escenes. Amb un dibuix de traç clar atrapa als personatges a mig gest, parpadejant o mirant cap a una altra banda. Sense esperar que estiguin ben posats per a la foto. Ens transmet, així, una vitalitat i frescor que entra pels ulls, fent de la lectura d'aquest àlbum un delícia

Bloc de l'autora

Recomanat per David Garcia. Bib. Central de Cornellà de Llobregat

Recomanar per enèsima vegada un còmic d'Alan Moore (el millor guionista de tots els temps possiblement) pot semblar una mica ridícul. Però per un costat si les seves obres són tant bones no queda una altra opció que recomanar-les i, per un altre, hem de considerar que el món del còmic està conformat per diferents generacions de lectors. Així que ara tocaria a una nova onada de devoradors de còmics descobrir per primer cop (quin luxe aquest) obres com Watchmen o V de Vendetta. I també, com no, aquest magnífic de terror existencialista (si algú ho podia aconseguir era Alan Moore!). No és que els seus creadors, els carismàtics Len Wein i Bernie Wrightson, no ho fessin bé (els seus còmics també són molt recomanables) però sí que és veritat que la versió de Moore va aconseguir revitalitzar el personatge mitjançant la creació de tota una mitologia al seu voltant i el típic aprofundiment psicològic dels personatges que aporta la ploma de Moore. Acompanyat a més dels personals dibuixos de John Totleben van crear una atmosfera inquietant que molt pocs autors dels que han vingut després han aconseguit crear. Només heu de fer una prova: llegir el capítol titulat Una llicó d'anatomia. A partir d'aquí sereu un més dels milers de lectors captivats per aquesta Cosa del Pantà. I si seguiu una mica més podeu veure la primera aparició del mag anglès més carismàtic: John Constantine.

Recomanat per Héctor Calvet. Bib. Can Mulà de Mollet del Vallès.

Fa temps (als noranta) encara no es sabia el que era la novel·la gràfica i un grapat d'autors intentaven fer-se grans amb aquests còmics de caire semibiogràfic o realista. A l'era de la generació X i de Los Planetas, un títol va liderar aquest tímid moviment i va demostrar que els gustos havien canviat, que els temps havien canviat, i que aquest tipus d'històries si que tenien cabuda (per si algú mai ho havia dubtat) en el nostre mercat.

L'autor el va fer circular en el clàssic format fanzine de fotocopies, i fou editat posteriorment per Subterfuge ediciones, que en va haver de fer varies reedicions. El 2007 es reeditat un cop més per Astiberri en els seu 10è aniversari de la publicació original.

Per aquest títol guanyà el premi al autor revelació en el saló del còmic de Barcelona de 1999.

Parlem de dos històries curtes d'amor i desamor de caire intimista, carregades d'honestedat i sensibilitat.

Sergio va continuar fent històries excel·lents sota la capçalera de Malas Tierras (Astiberri), i els que el seguim el trobem a faltar molt, segur que la seva gran obra encara estar per venir!

Podeu saber més de Sergio Córdoba a la seva pàgina web http://www.sergiocordoba.com/

 Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler Vidal de Gavà