Enguany fa 100 anys del naixement de Margarita Carmen Cansino, mundialment coneguda com a Rita Hayworth. Com sovint passa amb les estrelles de Hollywood, la seva història no va ser un conte de fades: amb una infantesa infeliç amb un pare que la maltractava va aconseguir allunyar-se de la seva família i, malgrat la seva timidesa, fer una carrera al cinema que ningú mai oblidaria.

Un dels pilars en els que es va basar el canvi que va portar a Rita al més alt va ser el seu primer marit Edward Judson, qui va veure la oportunitat d’explotar Rita conómicament. Per fer això la va animar a adoptar el cognom matern i la va fer sotmetre a petits retocs estètics, convertint-la en la imatge de la Pin-Up americana dels anys 40.

Tot i que va treballar molt als inicis de la seva carrera, no va ser fins que Orson Welles (amb qui va estar casada entre el 1943 i el 1947), va entrar a la seva vida que la seva carrera no va fer un canvi substancial ja que, fins aquell moment, gairebé tots els seus papers van ser secundaris excepte a alguns títols com El juego que mata (1937) o El ranger renegado (1939). Durant els anys de matrimoni amb Welles va aparèixer a alguns dels títols més recordats de la seva carrera com la seva pel·lícula més icònica, Gilda (1946) o La Dama de Xangai (1947), dirigida per el mateix Welles.

Posteriorment entre els anys 40 i 50 encara es casaria fins a quatre vegades més però sempre amb matrimonis infeliços i amb una carrera en lent declivi que la van portar a abusar de l’alcohol fins que la malaltia de l’Alzheimer se la va emportar l’any 1987.

Això si, cada cop que algú es treu un guant al ritme de Put the blame on Mame, la imatge que li passa pel cap a tothom és la de la pèl-roja somrient en un vestit brillant i negre.