Joanna (Audrey Hepburn) i Mark Wallace (Albert Finney), un matrimoni anglès aparentment feliç, s'embarquen en un viatge per carretera des de Londres fins a la Riviera Francesa. Al llarg del recorregut, la parella reviurà els alts i baixos de la seva relació, des del seu romàntic festeig fins a la seva actual rutina monòtona i insatisfactòria.

Mitjançant meravellosos flashbacks, el director ens presenta moments clau de la seva història, incloent-hi la primera trobada i l’inici de l’enamorament, els primers anys del matrimoni, plens de passió i complicitat, i la gradual erosió de la seva relació, marcada per la infidelitat, la incomprensió i la manca de comunicació. A mesura que avança el viatge, la Joanna i el Mark es veuen obligats a enfrontar-se a la realitat del seu matrimoni i a prendre una decisió crucial sobre el seu futur: seguir junts i acceptar-se tal com son o separar-se.

Dos en la carretera (Two for the Road, 1967) és una pel·lícula agredolça que explora amb honestedat i sensibilitat els desafiaments i les recompenses de l’amor i el matrimoni. Una de les pel·lícules més icòniques d’Stanley Donen que destaca pels seus diàlegs intel·ligents i mordaços, per la química palpable entre Audrey Hepburn i Albert Finney, protagonistes de la pel·lícula, i sobre tot per un vestuari meravellós i idíl·liques postals dels paisatges europeus.

Una pel·lícula que us farà riure, plorar i reflexionar sobre l'amor, la parella i el pas del temps. Guanyadora de la Concha de Oro al Festival de San Sebastián 1967.

> Què n’ha dit la crítica?

"Deliciosa comedia romántica (...) una de esas cintas de trazo fino, colores tamizados y sentir profundo capaces de convencer hasta a los espíritus más remisos (...) el director construye un seguro y equilibrado caballo ganador." Luis Martínez (El País)

> Veure’n un fragment:

> Més informació:

• Stanley Donen a IMDB
• Guia de la pel·lícula al catàleg Aladí

Recomanat per Glòria Massana Figueras. Biblioteca el Molí de Molins de Rei.

En un col·legi coincideixen al començament de curs dues nenes xineses de 9 anys. Tothom dona per fet que es faran amigues, però absolutament res les uneix. Lucía és segona generació d'immigrants. Se sent absolutament espanyola i només pensa a integrar-se amb la resta de les seves amigues del col·legi. Desitjaria tenir uns pares “normals” com la resta de les seves amigues, però els seus li avergonyeixen constantment perquè no parlen espanyol, treballen més de 14 hores en el basar i ni tan sols li permeten celebrar el seu aniversari al Burger King. L'altra nena és Xiang. És adoptada i amb el seu rostre delata allà on va que no és filla dels seus pares. Xiang es pregunta per la seva família biològica; ni se sent xinesa ni se sent acceptada davant els altres nens en el col·legi. Les dues nenes es creuaran, separaran i acabaran sent vitals l'una per a l'altra en la cerca de la seva identitat.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Quan el seu jove fill Minato comença a comportar-se de manera estranya, la seva mare sent que alguna cosa va malament. En descobrir que el responsable de tot això és un professor, irromp a l'escola exigint saber què està passant. Però a mesura que la història es desenvolupa a través dels ulls de la mare, el professor i el nen, la veritat va sortint a la llum, a poc a poc..

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Es tracta de la primera pel·lícula dirigida per Robin Wright i també ella n'és protagonista, ella i la natura.
Aquesta història ens explica un viatge cap a les muntanyes, el viatge d'una dona que vol marxar cap a un lloc on no hi hagi ningú, tampoc cap contacte amb l'exterior. Només ella vivint en una cabana, fugint del món després de patir una pèrdua insuportable, d'un món que ja no entén ni l'entén. En el límit entre la vida i la mort, un caçador la salva i li brinda accés a l'autosuficiència.
La pel·lícula ens ofereix una lluita per a la supervivència tant física com psíquica, dins un entorn de magnífica bellesa i temible hostilitat com són les muntanyes Rocoses. El títol original és Land, que vol dir "terra". Commou com, durant dos anys, a través del contacte amb la terra de veritat, el poder de la natura, les estacions, la connexió amb el cosmos, l'univers i les coses petites, la seva ànima troba una sortida endavant.

Més informació:

• Robin Wright a les Biblioteques
• Land a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Ca l'Oliveres. Lliçà d'Amunt.

Elizabeth Zott és mare soltera i l’estrella d’un programa de cuina de televisió, el més seguit dels Estats Units en els anys seixanta. L’Elizabeth veu la cuina d’una forma diferent, l’entén com una forma de fer química i així ho intenta transmetre a l’audiència. És una presentadora peculiar ja que a banda d’ensenyar a cuinar a les dones també les desafia a tenir un altre estil de vida. 

Una història que no us deixarà indiferents i us mantindrà enganxats. Una història sobre l’esperança i la fidelitat d’un mateix. Voleu riure una estona? Aquesta és la novel·la que esteu buscant. Una novel·la plena de vida, de generositat i de valentia. 

Més informació:

• Bonnie Garmus a les Biblioteques
• Bonnie Garmus a la Viquipèdia
• Entrevista. El País.

Recomanat per Bib. Can Rajoler. Parets del Vallès. 

Viatja a Ciutat Element, el lloc on conviuen l’aigua, la terra i el foc.

La Candela és una Element de Foc. És forta i llesta, però té un caràcter ardent i s’encén amb facilitat. En Nilo és un Element d’Aigua, empàtic, transparent i molt curiós. Un dia, els seus camins es creuen i les seves vides canvien per sempre. Si aconsegueixen oblidar allò que els separa i centrar-se en el que tenen en comú, seran capaços d’establir un vincle que superi les seves diferències? 

Elemental ens mostra una història d’amor i amistat, la que es dóna entre una eixerida i valenta flama de foc i una emotiva i destralera gota d’aigua en un món que es divideix segons els quatre elements de la terra: foc, aigua, aire i terra. Una pel·lícula meravellosa i visualment molt treballada, original i bonica. Cadascun dels quatre elements té el seu tarannà i caràcter: el foc és el més expressiu; la terra, més serena i l’aigua i l’aire, molt capaços d’adaptar-se i canviar.

Promou els valors com que el que ens uneix moltes vegades és més fort que el que ens separa, l’amistat i l’amor, les diferències i com ens podem complementar.

Recomanat per Maribel Hidalgo de la Biblioteca de Ponent de Sabadell

Musical basat en el personatge que protagonitza 'Charlie i la fàbrica de xocolata', el conte infantil més conegut de Roald Dahl i un dels més venuts de tots els temps. “Wonka” explica la història de com el major inventor, mag i xocolater del món es va convertir en l’estimat Willy Wonka que coneixem avui dia, centrant-se en la seva joventut i en com va conèixer a un Oompa-Loompa en una de les seves primeres aventures.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La pel·lícula “La mujer del espia” és un drama històric i romàntic ambientat al Japó durant la Segona Guerra Mundial. Dirigida i coescrita per Kiyoshi Kurosawa, conegut sobretot per la seva contribució al gènere de terror japonès però de gran habilitat per canviar de gènere, i l’acompanyen en aquesta obra els guionistes Ryûsuke Hamaguchi i Tadashi Nohara.

L’any 2020 Kurosawa fou guardonat amb el Lleó de Plata com a millor director en el 77è Festival Internacional de Cinema de Venècia i fou nominada a millor pel·lícula. També obtingué diversos premis en el 15è Asian Film Awards. Aquesta pel·lícula fou adaptada al manga per Masasumi Kakizaki i s’ha publicat en castellà per l’editorial Milky way.  

La història ens trasllada al Japó dels anys 40 i ens presenta el jove i feliç matrimoni Fukuhara, en Yūsaku i la Satoko. En Yūsaku és el director d’una empresa de Kobe d’importació materials però comença a estar al punt de mira perquè les seves relacions comercials inclouen a l’actual enemic, els Estats Units. En un viatge a Manxúria, en Yūsaku descobreix un terrible i atroç secret nacional, i amb l’ajut del seu nebot Fumio intentaran destapar-ho i mostrar-ho al món. Després d’un malentès inicial, l’esposa descobreix les veritables intencions del seu marit i decideix protegir-lo de forma incondicional tot i el risc que suposa convertir-se en traïdors de l’Imperi Japonès.

“La mujer del espia” fou interpretada per Aoi Yû en el paper de Satoko, Issei Takahashi com a Yūsaku, Masahiro Higashide com l’amic de la infància de la Satoko i membre de la policia secreta Taiji Tsumori i Ryōta Bandō como a Fumio Takeshita. 
Una pel·lícula amb un ritme pausat i plena d’intriga, on de forma delicada tracta els horrors de la humanitat i un món abocat al desastre. Una reflexió sobre què és correcte en un entorn fortament nacionalista, una lluita interna entre la lleialtat, el sentit de la justícia, el deure, l’honor i l’amor. 
•    Yūsaku: “Mi lealtad no es a un país, sinó a la justicia universal. No toleraré ninguna injusticia”.
•    Satoko: “Tu justicia matará a miles de compatriotas”.

Els sentiments es mostren a flor de pell en cadascun dels personatges, especialment en la Satoko. Un cúmul d’emocions sacsejaran a la protagonista i serem testimonis de les seves pors, angoixes i terror, mentre el personatge va evolucionant. En temps de guerra, en qui pots confiar?

Més informació:

• Kiyoshi Kurosawa a les Biblioteques
• Kiyoshi Kurosawa a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Les Voltes. Sant Vicenç dels Horts. 

CODA és el títol d’un remake de La Famille Bélier, reconegut entre el 2021 i 2022 amb multitud de premis. Una història on hi trobem drama i comèdia, però on la música també hi juga un gran paper.

Tant les composicions originals com la tria de cançons incloses va anar a cura de Marius de Vries i Nicholai Baxter. Una selecció musical eclèctica de les dècades dels 60 i 70 que encaixa perfectament en el guió: folk, soul, rock, punk... Hi apareixen grans veus com les d’Etta James, els Isley brothers, Joni Mitchell, David Bowie, The Clash o Kiki Dee. Aquesta darrera va ser la primera artista britànica en signar per la Motown. La seva interpretació més coneguda va ser el duet amb Elton John a Don’t go breaking my heart, tot i que ha estat en actiu en solitari des dels anys seixanta. Una mostra del seu talent és la versió original d’una de les cançons incloses al film: I’ve got the music in me.

Més informació:

• Siân Heder a les Biblioteques
• Coda a la Viquipèdia
• Clouds / Joni Mitchell a les Biblioteques
• The Story of... / Tammi Terrell a les Biblioteques
• The Essential / The Clash a les Biblioteques
• It’s our thing / The Isley brothers a les Biblioteques
• The Rise and fall of Ziggy Stardust and The Spiders from Mars / David Bowie a les Biblioteques
• The Essential recordings / Etta James a les Biblioteques

Recomanat per Adrià Fernández. Bib. Josep Soler i Vidal. Gavà.

Sevilla, 1977. En un moment en el qual l'homosexualitat és delicte, Remi, una mare tradicional moguda per l'amor cap al seu fill, un adolescent aspirant a artista, s'involucrarà en el moviment LGTBI andalús, gestat paradoxalment en el si de l'Església.

En temps de guerra, el brillant físic estatunidenc Julius Robert Oppenheimer, al capdavant del 'Projecte Manhattan', lidera els assajos nuclears per a construir la bomba atòmica per al seu país. Impactat pel seu poder destructiu, Oppenheimer es qüestiona les conseqüències morals de la seva creació. Des de llavors i la resta de la seva vida, s'oposaria fermament a l'ús d'armes nuclears.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un delinqüent de Nova York, Nick Bianco (Victor Mature) és ferit i arrestat durant l’atracament a una joieria. Després de ser condemnat, el fiscal Louis De Angelo (Brian Donlevy) li ofereix aconseguir-li la llibertat condicional, si delata als seus companys. Bianco es debat entre la lleialtat que deu als seus companys de malifetes i el deure que té amb la seva família ... però haurà de prendre una decisió.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Poques pel·lícules del cinema espanyol han tingut tanta repercussió com Amanece que no es poco. Estrenada el 1988, amb els anys s'ha convertit en tot un fenomen social. Des de rutes guiades als escenaris del rodatge ( els pobles d'Albacete d'Ayna, Liétor i Molinicos), a un 25º aniversari (el 2014) amb convenció d'amanecistas i reestrena de la pel·lícula inclosa.

Pensada i dirigida per Jose Luis Cuerda, un dels directors de cinema espanyol imprescindibles des dels anys 80 a l'actualitat  i conegut pel gran públic per pel·lícules com El bosque animado, la marrana, La lengua de  las mariposas, entre d'altres; Amanece que no es poco suposa una fita en la història de l'humor cinematogràfic més surrealista.

Filmografia del director

La historia coral plantejada en el guió obert de  Cuerda es recolza en les delirants i divertidíssimes interpretacions d'uns personatges molt i molt peculiars.

Antonio Resines, Cassen, Luis Ciges, Aurora Bautista, Enrique San Francisco, Chus Lampreave, Manuel Alexandre, María Isbert, Miguel Rellán, Gabino Diego, Ovidi Montllor, Queta Claver, Fedra Lorente son alguns dels actor que van treballar en aquest projecte.

Humor absurd, crític, irreverent i intel·ligent amb regust local  i mirada universal sobre els grans temes: el sexe, l'amor, la mort.

Recentment  s'ha publicat el llibre sobre la pel·lícula que conté el projecte inicial, el guió original, fotografies de rodatge,  així com un pròleg i anecdotari de Jose Luis Cuerda que farà les delícies dels més fans. Una autèntica joia pels incondicionals.

Recomanat per Aurora Igual. Biblioteca Josep Soler Vidal. Gavà

Amarga pel·lícula que explica la història de tres personatges amb tres històries entrellaçades que miren de sobreviure durant les 24 hores clau que poden canviar per sempre les seves vides. Un film que explora com l'estrès econòmic afecta les relacions personals i com la família, l'amor i la solidaritat poden ser el motor per seguir endavant. Un emocionant viatge a contrarellotge en els marges d'una gran ciutat.
Entre el 2022 i 2023 va estar nominada als Premis Goya, Premis Feroz, Premis Platino, Festival de Venècia i Premis Forqué.

Més informació:

• Juan Diego Botto a les Biblioteques
• Juan Diego Botto a la Viquipèdia

Recomanat per Lluïsa Huerta. Bib. El Pont de Vilomara i Rocafort. 

Basada en una novel·la de Richard Matheson, autor de relats de ciència-ficció clàssics com "Soy leyenda" o "El hombre menguante", el director de cinema Jeannot Szwarc dirigia aquesta pel·lícula l'any 1980 amb Christopher Reeve, Jane Seymour i Christopher Plummer.
En aquesta història Reeve interpreta a un escriptor anomenat Richard que l'any 1972 rep l'estranya visita d'una senyora gran que li entrega un rellotge i li demana que torni amb ella. Dies després durant una estada en un hotel, es queda fascinat amb el quadre d'una actriu de principis del segle XX. Quan ho investiga descobreix que es tracta de la mateixa senyora que li va portar el rellotge, derivant en una obsessió que el portarà a intentar viatjar en el temps a través de la hipnosi, vivint així una intensa història d'amor durant l'any 1912.

Més informació:

• Jeannot Szwarc a les Biblioteques

• Jeannot Szwarc a la viquipèdia

Recomanat per Núria Munt. Bib. Àngel Guimerà. Matadepera. 

Per a mi sempre serà un plaer de recomanar-vos l’adaptació reeixida d’una obra literària de qualitat. La recomanació d’avui és una versió cinematogràfica del drama més aclamat de la literatura francesa, el Cyrano de Bergerac escrit per Edmond Rostand (Marsella, 1868 - París, 1918).
Si el Cyrano de Bergerac (1990) dirigit per Jean-Paul Rappeneau, interpretat per Gerard Depardieu (Chasteurós, 1948 -  ), ens mostrava un cavaller acomplexat per la panxona i un nas de volada notòria, sense defectes de caràcter ni aparença més enllà dels límits que ell mateix s’imposava, el Cyrano (2021) de Joe Wright (Londres, 1972 -  ), adaptació de l’obra homònima (2018) de teatre musical dirigida per Erica Schmidt, ens dóna un motiu plausible d’aquest dany que un mateix es procura. L’elecció de Peter Dinklage (Jersey Shore, 1969 -  ) per al paper protagonista confereix al personatge una causa per justificar l’enamorament incapaç de transcendir els propis sentiments: un defecte físic notori. Les al·lusions al nas del cavaller, tan presents al drama original i les adaptacions més convencionals, han mudat en un cop de puny que no admet discussió. El nanisme —i també qualsevol altre defecte físic que surti del cànon anatòmic acceptat— marca la diferència entre els homes dignes de ser estimats per una dona de gran bellesa i aquells altres que han d’acceptar la incapacitat de merèixer aquest amor. Hom podria objectar que l’amor no es mereix sinó que es dóna, i els motius perquè sigui ofert no són sempre evidents ni han d’encaixar per força en un mercat materialista de relacions humanes. A la realitat, mai com al nostre temps, la gent ben plantada i atractiva no havia tingut tantes ocasions d’aparellar-se amb cònjuges pastats. Encara que al segle XVII les possibilitats d’arribar al casori des de l’atracció física no eren tan determinants, costa poc de posar-se al lloc del personatge creat per Rostand, perquè fins i tot William Shakespeare, a cavall entre els segles XVI i XVII, quan afaiçona la figura del rei d’Anglaterra Ricard III Plantagenet, el fa desgraciat en l’amor, car la dama que ell pretén el rebutja a parts iguals pels defectes morals i físics, com si la seva deformitat —a la vida literària— fos l’excusa per congriar un caràcter pervers. En el cas d’aquest Cyrano, el dèficit de presència corporal li representa un mur per a l’expressió dels afectes. En canvi, quant al caràcter, aquesta mancança no li pren res en bondat, coratge ni generositat.
Peter Dinklage i Haley Bennett (Fort Myers, 1988 -  ) donaren vida a la parella protagonista (Cyrano i Roxanne) als escenaris, sota la direcció de Schmidt i, a la gran pantalla, amb Wright. Teniu al davant un drama musical d’època molt ben equilibrat. De vegades els films musicals enfarfeguen de tanta estona com els actors canten i no fan més que cantar. Per contra, es pot dir que Cyrano no cau en aquest defecte. El guió de Schmidt i la drecció de Wright reïxen a presentar una història ben lligada, amb diàlegs mordaços dins els límits de la bona educació i confidències en ambients de llum vellutada. Les manifestacions de rivalitat, tírria o menyspreu tenen reservats uns escenaris més llòbregs o, si es fan en entorns ben il·luminats, l’ofensor paga la pena del ridícul. La partitura ha estat escrita per Aaron Dessner i Bryce Dessner, membres del grup de rock The National i autors de la versió teatral amb Schmidt. Les peces musicals, siguin de cant o dansa, entren als diàlegs amb naturalitat, com un recurs per expressar amb contingut afegit el que les paraules simples no gosen dir. Remarco la bellesa de les coreografies de dansa i combat. Unides als exteriors i el vestuari, donen un embolcall d’acompanyament per embadalir l’auditori. En síntesi, una pel·lícula a l’estil de les grans produccions que ha merescut elogis, per bé que no ha estat premiada amb guardons principals ni ha gaudit d’un gran èxit comercial. A desgrat del dèficit que ha generat, sóc de l’opinió que amb els anys guanyarà valor i esdevindrà un film de culte entre els amants del cinema musical i d’època.
El guió estableix un passat comú per als dos protagonistes: amics de la infantesa i units per les confidències, així com afinitats comunes per les arts, la literatura i les converses de qualitat. Ella l’admira, a més a més, pel seu coratge militar i la destresa amb les armes, però ell no sap com expressar els seus sentiments. Aquesta incapacitat el perjudica, car la Roxanne i un jove soldat, el Christian,  s’enamoren —superficialment—només de veure’s al foyer d’un teatre. El jove va destinat a la companyia del Cyrano, que és oficial de les tropes d’elit del rei de França, i la noia li demana que el tracti bé. La descoberta de l’afecte correspost entre els dos joves trenca el cor del protagonista principal. No obstant això, desitja per sobre de tot la felicitat de la seva enamorada, i ajudarà el Christian a consolidar el festeig amb unes meravelloses cartes d’amor.
Kevin Harrison (Nova Orleans, 1994 -  ) fa el paper d’un enamorat poc dotat per a la paraula i aquesta mancança permet de reproduir moltes de les situacions còmiques de l’obra original, perquè la Roxanne no encaixa en un rol de figa-flor ni s’acontenta amb ser l’objecte de desig. Ella en vol més, exigeix que li desvetllin emocions amb la paraula i les accions més enllà dels clixés. Desitja casar-se per amor i rebutja el matrimoni de conveniència que li proposa un noble d’edat madura, malgrat ser òrfena i no tenir un ral. L’assetjament  d’aquest home l’empeny a un casament precipitat amb el Christian i la venjança del rival passa per enviar la companyia del Cyrano a la guerra i, amb ell, tots els seus soldats, també el flamant nuvi, que no té temps ni de consumar el matrimoni. D’embolic en embolic, de duel en duel, verbal o esgrimit, la narració avança, amb un elenc de secundaris espectacular per expressió facial i timbre de veu. Esmento Ben Mendelsohn, triat per al rol del noble pretendent de la Roxanne, i Monica Dolan, que fa el paper de dama de companyia de la jove. Amb recança m’abstinc de citar-los tots, perquè no acabaria.
Quan quasi tot és dat i beneït, i només manca esperar el retorn o la mort, entre les privacions del front, el Cyrano troba temps per escriure cada dia a la Roxanne i tramet les cartes com si les escrigués el Christian. Les circumstàncies del festeig i el casori, unides a l’ajut que ha rebut per guanyar el cor de la Roxanne, minen la confiança del Christian, el qual es veu consumit per la inseguretat i la gelosia. L’adaptació de Wright és molt explícita a l’hora de reflectir la transformació de l’amistat en rivalitat a causa d’aquests equívocs i presenta canvis notoris amb l’obra de Rostand i l’adaptació de Jean-Paul Rappeneau. Mentre la versió més fidel mostra un Christian madur que anima el Cyrano a confessar la veritat, a l’adaptació de Wright i Schmidt veureu un Christian desesperat. Ja no morirà a la guerra per una fatalitat, ans hi deixarà la pell en una càrrega suïcida per reivindicar-se com un home d’honor i alhora aplanar el camí per a l’amic que tant l’ha afavorit.
El recurs al defecte físic per justificar la renúncia a expressar l’enamorament significa, en darrer terme, una falta d’orgull: creure que els altres no saben estimar de debò i solament un mateix atresora l’amor autèntic separa el Cyrano de la Roxanne. A l’escena final, Roxanne confirma el que ja s’intuïa des del festeig amb el Christian: si bé la bellesa corporal pot atraure l’atenció, no la fa enamorar, ni es decideix per la passió o pel desig que hi posa l’home, ans per les emocions que li sap desvetllar amb una conversa interessant i culta. A la fi, descobreix l’amor no declarat gràcies a la recitació de memòria de la carta de comiat d’en Christian, a càrrec d’en Cyrano, amb tot just una mirada al paper per fer veure que llegeix. Per això, davant la declaració amorosa de la Roxanne, ”I have always loved Cyrano”, el Cyrano interpretat per Dinklage respon: “And I loved my pride”, una confessió del tot adient per a un home equivocat, que en una altra vida de ficció va dir alt i clar: “A Lannister always pays his debts”.

Més informació:

• Joe Wright a les Biblioteques
• Cyrano a la Viquipèdia
• Joe Wright a la Viquipèdia
• Buchanan, Kyle. “Peter Dinklage on Cyrano and life after Game of thrones”. The New York Times. The Projectionist (22 desembre 2021). Consulta: 1 febrer 2024.

Recomanat per Bib. Pública Municipal Josep Mateu i Miró. Castellbisbal. 

Poques històries reals són tan colpidores com aquesta: en el seu afany per protegir els ossos grizzly, Timothy Treadwell passa tretze estius vivint prop d’ells en una reserva natural. Lluny de fer cas als advertiments de les autoritats del parc sobre el perill del seu comportament, Treadwell persisteix i es dedica a documentar la seva convivència en incomptables vídeos que utilitzarà per a la divulgació i protecció de l’espècie a través de la fundació Grizzly People. El 2003 Treadwell i la seva parella moren atacats pels ossos que tant estimaven.

El director bavarès Werner Herzog crea aquest documental a partir de les mateixes filmacions de Treadwell i d’entrevistes a persones properes a ell i a la seva tasca, així com a treballadors del parc i biòlegs. El resultat és impactant tant per la cruesa dels fets explicats com pels debats que planteja al voltant de l’ecologisme o els límits entre humà i animal. 

A Així parlà Zaratustra, el clàssic filosòfic de Nietzsche, un ancià demana al protagonista si no voldria ser “ocell entre els ocells i os entre els ossos”. La vida de Treadwell pot fer pensar tota ella en una resposta a aquesta pregunta: la voluntat d’un home d’abandonar la humanitat, meitat missió sacrificial, meitat fugida d’una societat on no acaba d’encaixar. La veu narradora, de caràcter marcadament literari i pertanyent al mateix Herzog, ho diu ben clar cap a la meitat del metratge: la veritable lluita de Treadwell no és contra els caçadors furtius, sinó “contra la mateixa civilització”.

Dues escenes clau

1. L’entrevista al director del museu Alutiiq, cultura nadiua d’Alaska, que declara: “Quan passes molt temps amb els ossos, especialment quan estàs al camp amb ells dia rere dia, hi ha un cant de sirenes, hi ha una crida que et fa voler anar-hi i passar més temps al seu món. Perquè és un món més simple, meravellós”. Després, preguntat per la mort de Treadwell, explica: “On vaig créixer, els ossos ens eviten i nosaltres els evitem a ells. No estan habituats a nosaltres. Si ho miro des de la meva cultura, Timothy Treadwell va creuar un límit amb el qual havíem viscut durant anys. És un límit no pronunciat, un límit desconegut. Però quan sabem que l’hem creuat, en paguem el preu”.

2. La trobada de Herzog amb una amiga propera a la parella per afrontar junts l’àudio que va quedar enregistrat a la gravadora de Treadwell durant l’atac que va causar-li la mort. En una decisió brillant, el director decideix no incloure el material sonor a la pel·lícula i, en lloc d’això, enregistrar-se ell mateix escoltant-lo amb auriculars davant l’amiga. En acabar, s'hi dirigeix seriosament: “No escoltis mai això”. “Ho sé, Werner, no ho faré”, respon ella. 

Més informació

• Altres pel·lícules de Werner Herzog a les Biblioteques
• Werner Herzog a IMDB
• Lloc web de la fundació de Timothy Treadwell 
• Article al diari Ara sobre l’emissió al programa Sense Ficció de 3cat
• Material sobre els ossos a les Biblioteques

Recomanat per Chantal Poch. Bib. Gironella.

Després de la seva recent separació, Irene s'enfronta per primera vegada a l'absència de la seva filla de quatre anys, que està passant uns dies amb el seu pare. Incapaç d'adaptar-se a aquesta nova realitat, decideix viatjar a un petit poble del pirinenc català on té una casa, buscant recuperar la seguretat i la calma que sent que fa temps ha perdut. Però el lloc, que en el passat va ser tan familiar, es presenta a poc a poc tan aclaparador com la seva nova vida i l'acabarà forçant a deixar de fugir per a enfrontar-se a les seves pors.

Cocó, de vuit anys, no encaixa en les expectatives de la resta i no entén per què. Tots al seu voltant insisteixen a cridar-li Aitor però no es reconeix en aquest nom ni en la mirada dels altres. La seva mare Ane, sumida en una crisi professional i sentimental, aprofitarà les vacances per a viatjar amb els seus tres fills a la casa materna, on resideix la seva mare Viró i la seva tia Lourdes, estretament lligada a la cria d'abelles i la producció de mel. Aquest estiu que canviarà les seves vides obligarà a aquestes dones de tres generacions molt diferents a enfrontar-se als seus dubtes i temors.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

“Soy el número Cuatro” és la primera de la saga de set novel·les de Los legados de Lorien, de Pittacus Lore. El llibre ens explica que nou criatures extraterrestres, amb forma humana i que posseeixen superpoders, son enviats a la terra. L’objectiu no és altre que tornar-se més forts per eliminar als seus enemics, una altra raça extraterrestre que els vol exterminar. Jhon (un de tants noms que utilitza el protagonista al llarg de la novel·la), junt amb el seu protector Henri es veuen obligats a fugir, ja que els enemics els han trobat abans. Amagant-se per sobreviure poc a poc Jhon es va entrenant i va trobant solucions i respostes, mentre ens expliquen la història de Lorien de fons i de la seva caiguda en desgràcia.
Recomano la lectura, especialment als amants de la ciència ficció, ja que és un llibre amè, que des d’un inici desperta l’interès del lector i té un final amb un clímax de tensió que enllaça amb els llibres posteriors de la saga. El llibre va ser adaptat al cinema, però lamentablement es van quedar amb la primera entrega.

Més informació:

• Pittacus Lore a les Biblioteques
• "Soy el número cuatro" a la Viquipèdia

Recomanat per Xavier Imedio Pereira. Bib. Districte 4. Terrassa. 

Ens trobem amb la pel·lícula Wolf Children, una de les obres mes conegudes de Mamoru Hosoda. 
Ens explica una història sobre el curs de la vida, la família i les decisions que porten a canvis dràstics.
La història escrita Hosoda juntament amb Satoku Okudera, ens explica la vida de la Hana, una jove universitària que s’enamora de Takao, un home llop. 
D’aquell amor molt aviat naixen dos nens: Yuki i Ame, que com el seu pare tenen la facultat de convertir-se en llops. El destí fa que Hana es quedi sola amb els dos nens. Per protegir el seu secret i buscar una vida tranquil.la es traslladen a viure a les muntanyes.
En aquest nou entorn te que aprendre tot lo necessari per sobreviure juntament als seus llops.
Tot i els esforços els petits creixeran i faran front a una important decisió que els marcarà per sempre.
Per aquesta pel·lícula el director ha guanyat diferents estatuetes, entre elles Millor Pel·lícula d’Animació al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges, premis als Manichi Film Awards de Japó, Festival d’Oslo, etc. 
El director és un dels referents actuals del cinema d’animació japonès. És autor de llargmetratges com Belle (2021), Mirai, mi hermana pequeña (2018), El niño y la bestia (2015), Summer wars (2009).... Produccions que han impactat al públic per una estètica caracteritzada per la qualitat d’imatge i el detall de les composicions visuals.
Les seves pel·lícules expliquen històries profundes amb una gran imaginació. Amb Wolf Children trobem una oda a la família, però en especial a les mares.

Més informació:

• Mamoru Hosoda a les Biblioteques
• Mamoru Hosada a la Viquipèdia
• Fitxa

Recomanat per Anna Capdevila. Bib. de Mira-sol Marta Pessarrodona. Sant Cugat del Vallès.

Crua, visceral, brutal, pel·lícula sense censura. Aquesta és la nova proposta del director Robert Eggers (EE.UU., 1983). Una cinta repleta d'acció, drama, aventures, i molta brutalitat. Es podria parlar de la típica historia de venjança, on el fill un cop ha crescut (imponent Alexander Skarsgard), busca venjar la mort del seu pare. 

Cinta ambientada en temps de vikings, on es pot palpar tota sensació de fredor, de foscor, de cruesa i crueltat. Compta amb una posada en escena ben destacable, reflectint els paissatges nordics com un dels elements principals de la història narrada.
La història, per molt simple que pugui resultar, no deixa d'impactar, perturbar i encisar a l'espectador tot junt a la vegada. Especial menció mereix l'actuació de Nicole Kidman, com a mare del nostre protagonista.

Més informació:

• Robert Eggers a les Biblioteques
• Robert Eggers a la Viquipèdia
• "El hombre del norte" a la Viquipèdia
• Fitxa Filmaffinity

Recomanat per Adrià Serra Álvarez. Bib. del Nord. Sabadell. 

El director de cinema Frank Capra i el guionista Robert Riskin van decidir adaptar l’obra teatral de George F. Kaufman i Moss Hart, “You can’t take it with you”, guanyadora del premi Pulitzer de teatre al 1937 i amb 838 funcions a la seva esquena.

Semblava una aposta segura i així va ser. La pel·lícula protagonitzada per Jean Arthur i James Stewart va guanyar els Oscars a millor pel·lícula i millor director al 1938.

Al film, en Tony i l’Alice s’enamoren. I un fet que hauria de ser d’allò més normal es transforma en un problema perquè les seves famílies veuen la vida de maneres diferents. La d’en Toni valora els diners i el poder. La de l’Alice gaudir de la vida fent el que més els agrada.
Aquesta obra segueix les temàtiques típiques d’en Capra: la família, la solidaritat, l’exaltació dels valors humans per sobre dels materials... tot enfocat des d’un punt optimista, amb alguns personatges deliciosament pintorescos i divertides situacions que acaben sent memorables.

Més informació:

• Frank Capra a les Biblioteques
• Frank Capra a la Viquipèdia
• Vive como quieras

Recomanat per Bib. Ripollet.

Estiu de 1994. Marina, una monja molt atípica, arriba a una escola socialment depauperada que és a punt de tancar portes. Els alumnes posen a prova la seva paciència i, ben aviat, són conscients que aquesta dona no només té una gran força moral sinó també una imaginació sense límits. En un entorn difícil i saltant-se algunes normes decideix crear un equip de futbol i això ho canvia tot. A banda de canalitzar energies, l'esport esdevé una eina bàsica per a fomentar valors com la capacitat de lluita i el treball en equip.  La interpretació de Carmen Machi en el paper principal és de les que enamoren, igual com les de la resta del repartiment, entre les quals destaca Paula Usero. Una pel·lícula que es pot veure en família i que obre debat sobre el funcionament de la nostra societat

Recomanat per Anna Cabeza de la Biblioteca del Nord de Sabadell 

El director d'un col·legi, el senyor Delasalle, conviu amb la seva esposa i la seva amant, la professora Horner. Però les dues dones, cansades de patir la constant tirania i maltractaments de l'home que comparteixen, decideixen que aquesta situació no pot continuar...

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Després de la Setmana de la moda, Carl i Yaya, parella de models i influencers, són convidats a un iot en un creuer de luxe. Mentre que la tripulació brinda totes les atencions necessàries als rics convidats, el capità es nega a sortir de la seva cabina, malgrat l'arribada imminent del cèlebre sopar de gala. Els esdeveniments prenen un gir inesperat i l'equilibri de poder s'inverteix quan s'aixeca una tempesta que posa en perill el confort dels passatgers.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Hae-Joon, un veterà detectiu, investiga la sospitosa mort d'un home en el cim d'una muntanya. Aviat, començarà a sospitar de Sore, la dona del difunt, mentre l'atracció que sent per ella li desestabilitzarà.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Basada en el polèmic llibre “Hollywood Babylon” del cineasta Kenneth Anger, Babylon està ambientada en Los Angeles durant els anys 20, i explica una història d'ambició i excessos desmesurats que recorre l'ascensió i caiguda de múltiples personatges durant una època de desenfrenada decadència i depravació en els inicis de Hollywood.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Carla és una jove rebel de 14 anys que es queda embarassada del seu millor amic, l’Efrain. Viu en un vell restaurant de carretera als afores d'un poble amb la seva jove mare soltera. Quan la treballadora social s'adona que està embarassada de cinc mesos, Carla ingressa en 'La Maternal', un centre per a mares menors d'edat on comparteix el seu dia a dia amb altres joves com ella. Juntes amb els seus bebès, s'enfrontaran a aquest nou món d'adults per al qual no els ha donat temps a preparar-se.    

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

L’Helena i l’Ivan marxen a viure a una masia heretada amb un bosc d’alzines sureres, del qual en volen treure profit, per fer-ho contractaran un grup de la zona, compost per obrers del territori i immigrants marroquins subcontractats. Els conflictes de raça, sexe i classe aniran apareixent mica en mica i posaran a prova els seus ideals.  

*Recomanat per  Xarxa de Biblioteques Municipals 

Antonie i Olga són una parella francesa que fa temps es va instal·lar en una petita aldea de l’interior de Galícia. Un conflicte amb els seus veïns, els germans Anta, farà que seva vida no sigui tan idíl·lica com tenien previst. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La filmografia del nord-americà Tod Browning va desenvolupar-se a cavall entre el cinema mut i el sonor i va ser especialment remarcable en el gènere del terror, dins el qual va realitzar les seves millors pel·lícules. Algunes de les més destacables van ser Garras humanas (1927), Más allà de Zanzíbar (1928), Dràcula (1931) amb Bela Lugosi i la mítica Freaks (1932), titulada aquí La parada de los monstruos. També el film que recomanem a continuació, Muñecos infernales (1936). 

Paul Lavond, és un banquer injustament empresonat durant disset anys que s’escapa amb el propòsit de venjar-se dels qui el van trair. Ho fa amb un altre pres, un científic boig que ha descobert una formula per reduir la grandària dels éssers humans i dominar-los perquè actuïn a la seva conveniència. Lavond se n’aprofita i viatja a París, on instal·la una botiga de joguines. Mentrestant, orquestra la revenja i es guanya la simpatia de la seva filla de forma encoberta, ja que ella l’odia en desconèixer la veritat. 

Browning no va poder comptar amb el seu actor fetitxe, l’Home de les mil cares Lon Chaney, mort uns anys enrere, a qui el paper protagonista li hagués anat com anell al dit (passa gran part del metratge disfressat de velleta adorable). Per sort, hi havia un altre excel·lent actor, el guanyador d’un Oscar Lionel Barrymore, recordat per les seves intervencions en films imprescindibles com Vive como quieras (1938), ¡Qué bello es vivir! (1946) o l’aclaparadora Remordimiento (1932) d’Ernst Lubisch. Com a curiositat val a dir que Lionel formava part d’una nissaga d’actors important, era el germà gran d’Ethel i John Barrymore i el besoncle de Drew Barrymore. Una cosa similar ocorre amb l’actriu principal, Maureen O’Sullivan, la Jane de les pel·lícules de Tarzan amb Johnny Weissmuller, una bellesa contemporània lluny dels estàndards del cinema mut, ja que entre les seves filles hi ha ni més ni menys que Mia Farrow.

Un altre punt fort del film són els efectes especials, realment fantàstics. Podria afirmar-se que van uns vint anys avançats a la seva època. Els espectadors d'aquells temps devien obrir uns ulls com taronges. D’alguna manera compensen l’argument, no gaire original. En aquest sentit és d’agrair la durada ajustada del film (79 minuts), tot un exemple de com narrar una història de forma efectiva sense esgotar el personal (més d’un cineasta actual hauria de prendre'n nota).

Més informació:

• Tod Browning a les Biblioteques
• Tod Browning a la Viquipèdia
• Muñecos infernales a la Viquipèdia
• Fitxa Filmaffinity

Recomanat per Francesc Pujol. Bib. Can Casacuberta. Badalona.

Drama històric dirigit per Ridley Scott i protagonitzat per Matt Damon, Adam Driver, Jodie Comer i Ben Affleck. La trama es desenvolupa a França durant el segle XIV i explica la història real de dos cavallers que es veuen embolicats en un conflicte (una presumpta violació), que desemboca en un judici i un posterior duel per determinar la veritat. El film destaca per la seva narrativa no lineal i el seu enfocament als punts de vista dels personatges principals, cosa que li dóna un ritme únic i una profunditat emocional autèntica. El repartiment ofereix actuacions notables, especialment Jodie Comer, que interpreta amb poder i subtilesa la dona agredida. Ridley Scott recrea de manera precisa el món medieval on es desenvolupa l’acció. La fotografia i la música també són destacables, creant una atmosfera autèntica i emotiva. Ens trobem davant d’una pel·lícula intensa que ofereix una història commovedora sobre la justícia, la veritat i la violència sexual en el marc de l'últim duel judicial a França el 1386.

Més informació:

• Ridley Scott a les Biblioteques
• "El último duelo" a la Viquipèdia
• Ridley Scott a la Viquipèdia
• Filmaffinity

Recomanat per Bib. Singuerlín Salvador Cabré. Santa Coloma de Gramenet.

Mitad ficción mitad autobiográfica, Alan Bennett describe en "La dama de la furgoneta" su particular relación con una anciana que aparca su furgoneta en el carril de su casa de Crescent Road, en el barrio londinense de Camdem Town.
Ella afirma que su casa está cerca del Sr. Bennett y, aparentemente, el hombre parece interesado en ella. Sin embargo, la señorita Shepherd tiende a guardar su basura, papel higiénico, servilletas y otros desechos debajo de su camioneta y, de vez en cuando, entra a la casa de Bennett para usar su baño. Pronto se convierte en una molestia, una mujer en tierra de nadie. En realidad, ella no tiene adónde ir. Sin hogar y sin familia, su familia se convierte en el Sr. Bennett y la gente de Crescent Road. Al final cede a las pretensiones de su trabajadora social y acepta ir al Centro Social de Día donde se baña, se recompone un poco y regresa a su furgoneta a morir.

Més informació:

• Alan Bennett a les Biblioteques
• Alan Bennett a la Viquipèdia
• The Lady in the van a la Viquipèdia
• Lecturalia

Recomanat per Bib. Can Casacuberta. Badalona. 

Jordan Peele, nascut el 21 de febrer de 1979, és un aclamat director, guionista i productor nord-americà. Va començar la seva carrera en el món de l'espectacle com a membre del duo còmic "Key & Peele", juntament amb Keegan-Michael Key.
El seu debut com a director va ser l'any 2017 amb la pel·lícula "Get Out" o s'aborden temes de raça i discriminació d'una manera innovadora i provocadora. Peele va ser premiat al Millor Guió Original als Premis de l'Acadèmia.
La seva següent pel·lícula va ser "Us" (2019). On també explora temes socials a través del gènere del cinema de terror.
Jordan Peele és conegut per barrejar temes tan dispars com l'humor i l'horror, amb un enfocament atrevit i un estil de narrativa perspicaç.

NOP transcorre al Vall de Santa Clarita (Los Angeles. EEUU). OJ i Emerald Haywood (dos germans), han heretat el ranxo de cavalls del seu pare, el llegendari Otis Haywood , conegut en la indústria cinematogràfica per ser el millor domador de cavalls per a cinema i televisió. Al costat del ranxo es troba Jupiter's Claim, un parc temàtic familiar basat en la història i estètica de l'època la febre de l'or californiana, gestionat per pastors evangèlics i pel seu propietari, Ricky "Jupe" Park , una estrella de cinema infantil amb una tràgica història al darrere.

OJ i Emerald comencen a viure fenòmens inexplicables a la seva propietat i intenten registrar que és el que està passant amb càmeres. Decidits a descobrir, se submergeixen en situacions cada vegada més complexes i perilloses fins que acaben per posar en risc l'única cosa que tenen: el negoci del seu pare...

A la producció més ambiciosa de Peele es barregen enfocaments i gèneres diferents: terror, ciència-ficció, comèdia, drama i elements del western. La trama d'aquesta producció manté a l'espectador en constant tensió esperant la seva resolució.

Més informació:

• Jordan Peele a les Biblioteques
• Jordan Peele a la Viquipèdia

Recomanat per Marta Serrano. Bib. del Fondo. Santa Coloma de Gramenet. 

La nit de Nadal de 1877, Elisabeth d'Àustria (Vicky Krieps) compleix 40 anys i es considerada oficialment una dona gran. Primera dama d'Àustria, dona de l'emperador Franz Joseph I (Florian Teichtmeister), no té dret a expressar-se i s'ha de mantenir bonica i jove per sempre en el paper d'emperadriu. Per satisfer aquestes expectatives, adopta un estricte règim de dejuni, exercicis, perruqueria i mesurament diari de la seva cintura. Asfixiada per aquestes convencions, i amb una necessitat voraç de coneixement i de viure, cada cop es rebel·larà més contra aquesta imatge.

Aquest relat fictici d'un any en la vida de l'emperadriu Sissi esdevé un biopic poc convencional recolzat per la brillant interpretació de Vicky Krieps (La isla de Bergman, El hilo invisible, El hombre más buscado), per la bellesa de les seves imatges, i per una exquisida ambientació en la que s’introdueixen elements anacrònics com la banda sonora.

La emperatriz rebelde (Corsage, 2022) és el darrer llargmetratge de la directora, guionista i activista cultural Marie Kreutzer (Graz, Àustria, 1977). També ha dirigit El suelo bajo mis pies (Der Boden unter den Füßen, 2019) i The Fatherless (Die Vaterlosen, 2011). Guanyadora del premi a la millor pel·lícula al BFI London Film Festival, i del premi com a millor interpretació (Vicky Krieps) al Festival de Cannes 2022 i als Premis del Cinema Europeu EFA 2022.

Què n’ha dit la crítica?

"El retrato psicológico de Kreutzer juega a esos anacronismos que inauguró la María Antonieta de Sofía Coppola con una banda sonora pop, algún que otro objeto extemporáneo y una envolvente puesta en escena”. Elsa Fernández-Santos (El País)

Més informació:

• Reportatge al programa ‘Días de Cine’ (rtve)
• Marie Kreutzer a IMDB
•  Documental Women Make Film: una nueva road movie a lo largo de la historia del cine a les Biblioteques

Recomanat per Glòria Massana Figueras. Biblioteca el Molí de Molins de Rei.

Una periodista de Teheran se submergeix als barris amb pitjor reputació de la ciutat sagrada de Mashhad per investigar una sèrie de feminicidis. Aquests crims són obra de l'anomenat "Killer Spider", un assassí en sèrie que vol netejar la ciutat dels seus pecats i que ataca prostitutes a la nit. La pel·lícula està basa en la història real de Saeed Hanaei, un assassí en sèrie que el 2001 va matar setze dones en nom de Déu.

Aquest thriller policíac que denuncia l'odi a les dones a la societat iraniana, tot i ser una proposta visual i narrativa força arriscada, va obtenir una molt bona rebuda per part de la crítica. Entre d'altres, ha guanyat el Premi a millor actriu al Festival de Cannes 2022 i al Festival de Sevilla 2022 i el Premi a millor pel·lícula als Premis del cinema alemany (Lola 2023).
Holy Spider. Araña sagrada (Holy Spider, 2022) és el tercer llargmetratge del director i guionista iranià Ali Abbasi (Teheran, 1981). Anteriorment, ha dirigit Border (2018) i Shelley (2016).

Què n’ha dit la crítica?

"La mujer asediada según la mirada hipnótica de Ali Abbasi (...) El director (...) regala ahora un 'thriller' magnético con el poder de las metáforas que explotan sobre el machismo, el feminicidio y otros accidentes del patriarcado". Luis Martínez (Diario El Mundo)

Més informació:

• Reportatge de Holy Spider al programa ‘Días de Cine’ (RTVE)
• Ali Abbasi a IMDB
• Y nació el asesino en serie : el origen cultural del monstruo en el cine de terror estadounidense / Erika Tiburcio Moreno

Recomanat per Glòria Massana Figueras. Biblioteca el Molí de Molins de Rei.

Una jove estudiant brillant, amb un futur prometedor al davant, s'enfronta a un embaràs no desitjat als anys seixanta, una època en què l'avortament era il·legal a França. A mesura que el seu embaràs avança, Anne (Anamaria Vartolomei), se sentirà cada vegada més atrapada i desesperada. Un retrat brutal i honest d'una dona jove lluitant contra les restriccions socials i legals per prendre decisions sobre el seu propi cos i el seu futur.

La pel·lícula està basada en la novel·la autobiogràfica de l'escriptora Annie Ernaux, L'événement. Publicada el 2000, relata un episodi clau en la vida de l'autora: l'avortament que va dur a terme el 1963, quan tenia vint-i-un anys i just estava acabant la carrera universitària i preparant una tesina sobre la dona en el surrealisme.

Audrey Diwan (1980) és una periodista, escriptora, guionista i directora de cinema francesa d'origen libanès. És membre de Collectif 50/50, una ONG francesa que promou la igualtat entre homes i dones a la indústria cinematogràfica. Amb El acontecimiento (L'événement, 2021), Diwan va obtenir el Lleó d'Or a la millor pel·lícula i el Premi del Jurat de la Critica Internacional-FIPRESCI de la 78ena Mostra Internacional de Cinema de Venècia 2021. Convertint-se així, en la sisena dona que guanya el Lleó d'Or; la primera fou Margarethe von Trotta el 1981.

Què n’ha dit la crítica?

"Convierte el aborto en un duro, febril y extremadamente riguroso testimonio emocional y político (...) La directora adapta la novela de manera magistral". Luis Martinez (Diario El Mundo)

Més informació:

• L’esdeveniment d’Annie Ernaux a les Biblioteques
• Reportatge al programa ‘Días de Cine’ (RTVE)
• Audrey Diwan a IMDB
• Documental Women Make Film: una nueva road movie a lo largo de la historia del cine a les Biblioteques

Recomanat per Glòria Massana Figueras. Biblioteca el Molí de Molins de Rei.

A "El cotxe fúnebre a ratlles", el detectiu Lew Archer rep del coronel Mark Blackwell l’encàrrec trivial d’investigar els antecedents i la personalitat de Burke Damis, un pintor pobre, rebel i desconegut que amenaça convertir-se en marit de la seva filla única, pròxima a rebre un substanciós llegat. Tot i això, la investigació rutinària aviat es veu complicada per una desaparició i per un assassinat, relacionats amb Damis, i es desencadena una trepidant successió d'esdeveniments que descobreix progressivament el particular entramat de dolor, passió i frustració que articula les accions i omissions dels personatges. Macdonald va ser el primer hereu del llegat literari de Dashiell Hammett i Raymond Chandler com a escriptors de novel·la negra. A l'estil dels seus predecessors afegeix una mica de densitat psicològica i més disseny dels caràcters. A més, les trames de Macdonald són més complexes i ronden sempre sobre lamentables secrets de família; els fills pròdigs són tema recurrent. Com a dada curiosa, l'escriptor Jaume Fuster traduí al català el nom de Lew Archer i va crear Lluís Arquer, detectiu protagonista del recull "Les claus de vidre", que vol ser un homenatge a la novel·la 'La clau de vidre', de Dashiell Hammett.

Més informació:

• Ross Macdonald a les Biblioteques
• Ross Macdonald a la Viquipèdia

Recomanat per Joan R. Herredor. Bib. Pública de Cabrils.

El compte enrere de tres personatges, amb sengles històries entrellaçades, que tracten de sobreviure a 24 hores claus que poden canviar el curs de les seves vides. La pel·lícula explora l'efecte que una situació d'estrès econòmic té sobre les relacions personals, i com l'afecte i la solidaritat poden ser un motor per a tirar endavant. 

Estiu de 1959. Sandy (Olivia Newton John) i Danny (John Travolta) han passat un romàntic i meravellós estiu junts, però, quan les vacances s'acaben, els seus camins se separen. Inesperadament, tornen a veure's en l'institut Rydell, però l'actitud de Danny ja no és la mateixa: ja no és el noi encantador i atent que va enlluernar a Sandy. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Ransom Stoddard (James Stewart), ancià senador del Congrés dels Estats Units, explica a un periodista per què ha viatjat amb la seva dona (Vera Miles) per a assistir al funeral del seu vell amic Tom Doniphon (John Wayne). La història comença molts anys abans, quan Ransom era un jove advocat de l'est que es dirigia en diligència a Shinbone, un petit poble de l'Oest, per a exercir l'advocacia i imposar la llei. Poc abans d'arribar, va ser atracat i colpejat brutalment per Liberty Valance (Lee Marvin), un temut pistoler.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Presó Model, Barcelona 1977. Manuel (Miguel Herrán), un jove comptable, empresonat i pendent de judici per cometre un desfalc, s’enfronta a una possible pena d’entre 10 i 20 anys, un càstig desproporcionat per a la quantia del seu delicte. Aviat, amb el seu company de cel·la, Pino (Javier Gutiérrez), s’uneix a un grup de presos comuns que s’està organitzant per exigir una amnistia. S'inicia una guerra per la llibertat que farà trontollar el sistema penitenciari espanyol. Si les coses estan canviant fora, a dins també ho hauran de fer dintre.

Tot i que el jurat del Festival de Cannes 2002, presidit per David Lynch, la deixés fora del palmarès d’aquella edició, “El arca rusa” es va convertir instantàniament en una fita cinematogràfica entre la cinefília de tot el món.

El seu director, Aleksandr Sokúrov, no era en absolut un novell dins el gremi. En actiu des de mitjans dels anys setanta, ja era un dels noms clau del cinema soviètic i un autor reconegut i recurrent dins el circuit de festivals, amb participacions a certamens com els de Berlín o ja anteriorment a Cannes en dues ocasions, entre molts altres.  

Però “El arca rusa” era un projecte destinat a deixar empremta: més de dos mil intèrprets en el seu repartiment; accés a trenta-tres de les sales del Museu Hermitage per a representar tres-cents anys d’història russa; tres orquestres a disposició…i sobretot, l’audàcia de compactar-ho tot en un sol pla seqüència de noranta-sis minuts. Tan sols Hitchcock amb “La soga” s’havia atrevit abans amb una filmació tant llarga sense talls (pura màgia del muntatge, perquè el material fílmic de l’època no ho permetia).

Un cúmul d’ingredients que la van convertir en un film imprescindible per als paladars més inquiets de l’època, i en una obra de culte per a les noves generacions cinèfiles d’ara. Alhora, la seva radicalitat de forma (i de fons: sovint el cinema de Sokurov transita territoris reals i onírics per igual, amb un to contemplatiu) la condemnava fora del radar mediàtic.

En definitiva, “El arca rusa” és una pel·lícula com de ben segur no haureu vist cap d’igual abans. Un insòlit viatge en el temps, sensorial i aclaparador, en el qual pràcticament anem de bracet d’un sorneguer diplomàtic francés del segle XIX, que ens fa d’amfitrió mentre diverses personalitats històriques del pais eurasiàtic ens avancen, ens contemplen, i queden enrera a mesura que avancem en la història (i en la Història). 
 
En la edició en DVD que us recomanem la gaudireu, a més, remasteritzada.

Més informació:

• Aleksandr Sokurov a les Biblioteques
• Aleksandr Sokurov a la Viquipèdia

Recomanat per Arnau Espinach. Bib. Joan Pomar i Solà. Sant Esteve de Sesrovires. 

Kenneth Branagh se serveix dels seus records personals d’infantesa per signar una coming of age[1] situada a Irlanda del Nord a finals dels 60. En una època tempestuosa en molts sentits, la vivència del petit Buddy és la del nen que veu com el seu món, fins llavors segur, trontolla i s’esquerda. A banda de descobrir la violència desfermada i sense sentit, el protagonista experimentarà el dol i la pèrdua, però també l’amistat i la fantasia, i la capacitat única que tenim el éssers humans per desconnectar cap a altres realitats.

Feia anys que Brannagh no lliurava una història tan personal ni tan allunyada del mainstream (ara que ja s’havia identificat amb el Poirot), i cal reconèixer-li l’esforç que ha posat en Belfast per evitar caure en el més lacrimògen. L’aposta pel blanc i negre ja dona una idea de les concessions a que està disposat, i encara que hi ha moments en que no pot evitar voler agradar, el to general és d’estar davant d’una més que correcta obra.

De tots els premis a que aspirava, molts van coincidir a assenyalar que era el millor guió de l’any: els Oscar i els Globus d’Or; a Toronto es va endur el premi del públic.

Danny Boyle triant pel·lícules al videoclub:

Forrest Tucker (Robert Redford) és un lladre de bancs que, amb vuitanta anys i després d’haver fugit de la presó divuit vegades, viu en una llar de jubilats i ha trobat l'amor de la seva vida, Jewel (Sissy Spacek). Malgrat tot, encara no ha renunciat a la seva passió pels atracaments i quan un dia veu el detectiu John Hunt (Casey Affleck) per televisió, decideix donar un darrer cop.

Fins aquí la sinopsi de rigor, que podria ser la d’una pel·lícula més de lladres i serenos. Però no ho és, sobretot per dos motius: en primer lloc, per un ritme pausat (que no lent), una mirada un punt nostàlgica i emotiva (que no trista) i un subtil sentit de l’humor que el director David Lovery sap donar de manera molt encertada a tot el film; i en segon lloc, i és aquí on volíem arribar, per Robert Redford. La gran estrella del cinema (actor, director, productor, fundador del Festival de Cinema de Sundance, etc.) interpreta aquí el seu darrer paper, i ho fa amb un personatge fet a mida: elegant, seductor, amable i convincent. Robert Redford fent de Robert Redford? Potser sí, però quina meravella. Aquest aire de comiat amara inevitablement tota la pel·lícula, que no pot (ni segurament vol) defugir un cert to crepuscular i que s’acaba convertint en el millor testament cinematogràfic possible d’un actor de llegenda.

Més informació:

• David Lowery a les Biblioteques
• The Old man & the gun a la Viquipèdia
• David Lowery a la Viquipèdia
• Robert Redford a les Biblioteques

Recomanat per  Bib. Ferran Soldevila. Santa Maria de Palautordera. 

Una de les obres més controvertides de la literatura contemporània, convertida en obra de culte gràcies a l’adaptació cinematogràfica de Stanley Kubrick.

Burgess va començar a escriure la novel·la l’any 1961, just després del retorn a Anglaterra de la seva època com a professor a Malàisia. Un cop establert al seu país natal, l’autor té la percepció del notable canvi que ha experimentat la societat anglesa mentre era fora. Aquest pessimisme es veu agreujat pel patiment d’una misteriosa malaltia que l’autor creu, erròniament, que és un tumor cerebral.

El títol de la novel·la prové de l’expressió «As queer as a clockwork orange” que el mateix autor tradueix com es extraño hasta el límite de lo extraño. La trama es basa en un fet ocorregut a la seva primera dona, Lyne Jones, que va ser agredida i violada per un grup de soldats desertors nord americans.

A banda del títol, Burgess es va cuidar molt de donar sentit a l’estructura de l’obra. Concebuda en tres parts, cadascuna de les quals inclou 7 capítols, l’obra conté un total de 21 capítols: un número simbólico de la madurez humana en la aritmología tradicional.

Àlex, el protagonista i vuestro humilde narrador té 15 anys quan comet tots els actes violents amb la seva banda. Tot el que es pugui explicar de la novel·la referent a la violència dels protagonistes es queda ben curt. L’autor no dubta en recrear-se en el delirium tremens dels adolescents. Burgess, com a bon catòlic, creu en la redempció d’Àlex, no gràcies al mètode Ludovico, sinó a partir de la seva elecció personal i moral.

La novel·la està escrita en nadsat, un llenguatge inventat per Burgess a partir una barreja de rus, anglès amb tocs d’alemany i el bolo de los gitanos. L’equivalent rus al sufix -teen anglès és nadsat i així s’anomena el dialecte juvenil empleat pels protagonistes de la novel·la. La traducció del nadsat per al guió espanyol de la pel·lícula va anar a càrrec de l’escriptor Vicente Molina Foix, autor que participa al documental La naranja prohibida (2021) sobre l’estrena de la pel·lícula a l’Espanya franquista.

L’edició especial 60 aniversari, a banda d’incloure el glossari nadsat-castellà, conté una interesant introducció a càrrec d’Andrew Biswell sobre la gènesi de l’obra i la relació de l’autor amb Kubrick, així com articles del propi Burgess, entrevistes amb l’autor i la reproducció de part del manuscrit original de la novel·la.

Més informació:

• A Clockwork orange - The International Anthony Burgess Foundation
• La naranja mecánica a Tusitala451.blog

Els Farel són una parella poderosa: en Jean és un destacat expert francès i la seva esposa Claire, una assagista coneguda pel seu feminisme radical. Junts tenen un fill exemplar, l'Alexandre, que estudia en una prestigiosa universitat d'Estats Units. Durant una breu visita a París, l'Alexandre coneix la Mila, la filla de la nova parella de la seva mare, i la convida a una festa. L'endemà, la Mila presenta una denúncia contra l'Alexandre per violació, que destrueix l'harmonia familiar i posa en marxa una complicada màquina judicial mediàtica que confronta versions oposades.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Basada en la novel·la homònima de Delia Owens. Kaya, és una noia solitària,  que viu a les maresmes de Carolina del Nord i que va ser abandonada per la seva família. 
Atreta per dos joves de la ciutat, Kya s'obre a un món nou i sorprenent. Però quan un d'ells és trobat mort, la comunitat l'assenyala immediatament com la principal sospitosa.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Durant generacions la família Soler ha conreat fruita dolça a Alcarràs, ara les seves terres són arrasades per construir una planta de plaques solars. 
Pel·lícula dirigida per Carla Simó i protagonitzada per actors i actrius no professionals.  Ós d’or al Festival de Berlín a la millor pel·lícula (2022), Premi Feroz a la millor direcció (2022), 5 premis Gaudí (millor pel·lícula, millor guió, millor direcció, entre d’altres).

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals