Cleopatra
Cinema
Avui fa...
Torna al prestatge ►
Efemèrides anteriors ►
Estrena de la pel·lícula Cleòpatra
Cleòpatra va ser una de les últimes superproduccions hollywoodenca. Tot i ser un èxit de taquilla, va suposar una inversió tan astronòmica (44 milions de dòlars de l'època), que li va caldre anys per recuperar la inversió. Ha estat la única pel·lícula de la història amb millor recaptació en el seu any d'estrena, i tot i això ha tingut problemes per recuperar els diners.
La història del seu rodatge, encara mou passions i tinta.
La pel·lícula ja va començar amb mal peu. En un inici es va encarregar el projecte al director Rouben Mamoulian, qui va decidir que Dorothy Dandridge faria el paper de Cleòpatra. Quan el director va ser despedit, i es va contractar a Joseph L. Mankiewicz, ja portaven gastats 5 milions de dòlars. Així doncs, els 4 milions de dòlars pressupostats inicialment, ja s'havien sobrepassat. Cal afegir, que al canvi de director, s'hi va sumar el canvi d'actriu principal, entrant en escena Elizabeth Taylor. A més a més, els actors Peter Finch i Stephen Boyd contractats inicialment per fer de Juli Cèsar i Marc Antoni, respectivament, també van deixar el projecte degut a altres compromisos. Es va haver de començar la filmació de nou, llençant a la paperera tota la feina filmada fins llavors.
Elisabeth Taylor va entrar en escena de la mà del nou director. Va firmar un contracte d'1 milió de dòlars, tot un rècord de l'època, que es van acabar convertint en 7, degut a l'allargament del rodatge. Però no tot van ser celebracions... Durant la realització de la pel·lícula Taylor es va posar molt malalta. En un moment de la filmació se li va haver de fer una traqueotomia d'urgència per salvar-li la vida. La cicatriu es pot apreciar en algunes escenes de la pel·lícula. Això provocà que la filmació fos cancel·lada. La producció es va traslladar de Londres a Roma, perquè el clima anglès no ajudava a la recuperació de l'actriu, a més que el fred i la humitat de Londres provocava el constant deteriorament dels costosos sets i de les plantes exòtiques que eren requerides per a l'ambientació.
Tot sumava. La Fox va arribar un moment que només tenia en producció aquesta pel·lícula, perquè no es podia permetre fer front a d'altres despeses. Cleòpatra s'ho enduia tot.
L'elevada despesa es va disparar degut a l'elaboració dels costosos decorats, i de l'abundant vestuari. Elisabeth Taylor llueix fins a 65 vestits durant el film. Però els contratemps s'hi van sumar. La interrupció de la filmació a Londres va encarir el projecte, però el trasllat a Roma ho va disparar tot. Un cop allà no tot van ser facilitats; curiositats com que l'escena d'entrada de Cleòpatra a Roma, es va retardar 6 mesos, perquè el director de fotografia pensava que la llum natural de Roma no era l'adequada, no van ajudar gaire a sanejar els comptes de la productora.
Però, tot i ser destrossada per la crítica, la pel·lícula és fantàstica. Li ha calgut el pas del temps per poder tenir el lloc mereixedor d'obra imprescindible en la història del cinema. Cleopatra casi acaba amb la gran Fox, però ha deixat per a la posteritat una obra mestra.
Cada escena vessa dòlars i grandiloqüència, i gran bellesa. Cada imatge és un massatge a la vista i a la oïda; mai el mar s'ha obert tan bell cap a nosaltres, com s'obre el d'Alexandria. És una obra colossal, que t'impregna d'història i poder, de riquesa i sumptuositat.
Tràiler de la pel·lícula
Les ja quatre hores i mitja de durada del film (els restauradors treballen per aconseguir recuperar les 6 hores originals), estan regides per la paraula, la intimitat d'uns diàlegs que apropen els personatges a un espectador absord. La presència dels dos personatges masculins, Juli Cèsar i Marc Antoni, marquen els dos grans blocs de la pel·lícula. Elisabeth Taylor enllaça la història, sent l'ànima de tota l'obra. L'actriu està, simplement, espectacular. Passa d'una carnal bellesa, a una degradació física, acord amb la seva tragèdia, sense perdre l'exuberància. Poques actrius han deixat més en una pel·lícula! Taylor va fer d'aquest personatge una cosa seva, i es conservarà en els annals del setè art per sempre.
Cleòpatra és la història de la reina del Nil i els seus amors amb Juli Cèsar i Marc Antoni.
El Cèsar estimat i victoriós es veu obligat a visitar Egipte amb el fi d'evitar la guerra civil provocada per la falta d'entesa entre Cleòpatra i el seu germà, ambdós monarques de l'Imperi. Molt aviat Cèsar quedarà captivat per la intel·ligència i bellesa de la jova, fent-la reina indiscutible d'Egipte i, després del naixement del seu fill Cesarió, la seva esposa legítima.
Cleòpatra és un magnífic relat de l'apassionant vida d'una dona admirable, que va lluitar per la seva nació per sobre de qualsevol cosa.
Enllaços al catàleg Aladí
- Exemplars de la pel·lícula a la XBM
- Biografies de Cleòpatra
- Documentals sobre Cleòpatra
Enllaços externs
- Cleòpatra a la Viquipèdia
- La pel·lícula Cleòpatra a la Viquipèdia
