Sarah Kane
Sarah Kane
Sarah Kane (3 de febrer de 1971 – 20 de febrer de 1999). Dramaturga i directora teatral.
“Un festival repugnant d’immundícia”, “una càmera dels horrors truculenta, dissenyada per escandalitzar i res més”, “una porqueria ingènua”, “no és només repugnant, és patètica”
Amb aquestes crítiques va ser rebuda l’obra "Blasted "(Rebentats), de Sarah Kane, quan va ser estrenada a Londres el 1995. No és fàcil enfrontar-se al nivell de violència (molt explícita) que ens presenta aquesta dramaturga britànica en la seva primera obra teatral (en total arribaria a escriure 6 peces). Tot i això, figures com Harold Pinter, van fer una defensa pública del text de Kane, considerant l’autora com una de les dramaturgues amb més projecció en plena era Thatcher.
L’any abans ja s’havia atrevit a escriure un seguit de monòlegs ("Sick") amb una forta càrrega sexual. El sexe, la violència, el dolor, la crueltat, però també l’amor, seran temes que s’aniran repetint al llarg de tota la seva obra.
La depressió la va acompanyar des de la seva primera etapa creativa fins que el 1999 se suïcida. La depressió és també la protagonista de les seves tres darreres obres: "Purificats" (1998), "Ànsia" (1998) i "La psicosi de les 4:48" (1999).
El 1994 escriu el guió del curtmetratge d'onze minuts "Skin" dirigit per Vicent O'Connell en 1995, que va produir i emetre el Chanel 4 de la televisió britànica. El text aborda la relació violenta entre una dona negra i un skinhead racista. Els monòlegs d'aquesta trilogia aborden la violació, la bulímia i la sexualitat que al costat del dolor, la crueltat, la tortura i l'amor, seran els eixos que guiaran la dramaturga en tota la seva obra.
SKIN by Sarah Kane [Aquest vídeo pot ser inadequat per alguns usuaris – No recomanat per menors de 16 anys]
Sarah Kane ha estat reconeguda, pòstumament, com una figura cabdal de la dramatúrgia contemporània. A les sales catalanes hem pogut veure en vàries ocasions les seves obres:
- "Blasted (Rebentats)", amb direcció d’Alícia Gorina, va ser presentada al festival Temporada Alta i al Teatre Nacional de Catalunya la temporada 2017 - 2018. La temporada 1997 Rafel Duran va portar-la a escena a la Sala Beckett.
- "La psicosi de les 4:48" protagonitzada per Anna Alarcón i dirigida per Moisès Maicas. També l'actriu argentina Leonor Manso la va interpretar i dirigir en el marc del Festival Grec de l'any 2007.
- "Ànsia (Crave)" dirigida per Loredana Volpe la temporada 2018 -2019 a la Sala Atrium. Xavier Albertí l'any 2000 també va portar a escena 'Ànsia' al 31è Festival de Teatre de Sitges.
La proposta en línia: Ànsia (Crave)
Ànsia (Crave) de la Cia La Salamandra. Quatre veus es pregunten, s'acusen i es busquen com a eriçons a la recerca de calor. Quatre monòlegs entrellaçats reverberen com un ressò de cadascun, esperant desesperadament una resposta.