Joan Puig i Ferreter

"Sou tots aigües mortes, aigües encantades per tota l'eternitat"
Fragment extret d'"Aigües encantades" de Puig i Ferreter

Joan Puig i Ferreter (La Selva del Camp, Baix Camp 1882 – París, 1956) va desenvolupar una prolífica carrera escrivint poesia, novel·la i teatre. Encara que va ser en aquest darrer camp,  la dramatúrgia, que va sobresortir d'una forma significativa fins al punt de renovar el teatre català dels inicis del segle XX.

Autodidacta i home de culte, la seva figura s'engloba dins el modernisme i, més concretament, al teatre d'idees seguint el model del dramaturg noruec Enrik Ibsen, el qual pretenia crear un estat d'opinió, de conflicte i de crítica social en les seves produccions. D'aquesta època, Puig i Ferreter, va cultivar obres com 'Diàlegs dramàtics' i 'La dama alegre', peces que s'aproximen als corrents teatrals europeus més innovadors i transgressors ocasionant-li inclús problemes de desaprovació i censura en algunes escenes per ser valorades com a immorals.

L'any 1908 va estrenar 'Aigües encantades', una de les composicions teatrals més cèlebres juntament amb 'La dama enamorada'. Ambientada en un poble de la muntanya tarragonina, l'obra va ser dirigida per primera vegada per Jaume Borràs i interpretada per Margarida Xirgu en el paper de Cecília al Teatre Romea. Plena de simbologia, els protagonistes de l'obra batallen davant la ignorància de la gent amb una clara influència de l'estat nihilista i escèptic del filòsof Nietzsche.

Finalment, cal destacar també el paper que va tenir Puig i Ferreter en la producció i difusió de la literatura i la llengua catalana, com a fundador i director de l'editorial Proa l'any 1928 i com a traductor en català d'alguns dels autors més cèlebres de la literatura universal, com William Shakesperare, Marcel Proust o Lev Tólstoi. Així doncs, aquesta efemèride serveix per retre  un homenatge a un dels artífexs de la renovació teatral de principis del S.XX  juntament amb el paper que va tenir Puig i Ferreter en la producció i difusió de la literatura i la llengua catalana,  com a fundador i director de l'editorial Proa l'any 1928 i com a traductor en català d'alguns dels autors més cèlebres de la literatura universal, com William Shakesperare, Marcel Proust o Lev Tólstoi.