Amb aquest monogràfic, dedicat a la cultura popular del poble valencià, volem fer un homenatge als valencians i valencianes que han patit les inclemències del temps i el desgovern. En aquest sentit, la cultura popular valenciana ja ens avisa amb aquest refrany “A la vora del riu, no faces niu”, perquè, com diu la cançó de Raimon, “Al meu país la pluja no sap ploure...”.

Cal dir, però, que abastar la totalitat de la cultura popular i tradicional valenciana es fa difícil per la seva gran riquesa i extensió. És per això que us fem un tastet d’aquest ric patrimoni, entre el qual hi ha diversos exemples reconeguts per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Per exemple: el Misteri d'Elx (any 2008), el Tribunal de les Aigües de l'Horta de València (2009), la festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí (2011), la festa de les Falles de València (2016), etc.

Dins de les festes d’Algemesí tenim les Muixerangues, que s’han estès a molts municipis valencians. A més diuen que són l’origen dels castells catalans. També, vinculada a la Muixeranga d’aquesta població, hi ha la música que l’acompanya, sovint tocada amb dolçaina i tabalet, que des de fa dècades ha esdevingut himne alternatiu a l’oficial de la comunitat autònoma. Pel que fa a les Falles i el seu món, cal dir que han transcendit el seu àmbit més específic fins al punt, per exemple, que se n’han fet jocs com La Fallera calavera. També d’aquesta festa s’ha d’esmentar el pes tan important que té la indumentària tradicional, dita de llaurador/a o faller/a. A banda d’aquestes festes, cal esmentar d’altres molt conegudes a tot arreu, com són: els Moros i cristians, la Tomatina de Bunyol, les Fogueres de Sant Joan d’Alacant...

A les festes no hi pot faltar la música, ja sigui feta per bandes, rondalles, grups de dolçaina i tabalet, etc. En aquest sentit, tenim un ampli ventall de grups, des dels més acostats a la tradició fins a noves propostes. Tampoc hi falten els balls tradicionals: les seguidilles, els boleros, les jotes, les malaguenyes o els balls de l’u, els fandangos, les danses, les valencianes, les polques, masurques, etc. Pel que fa al cant, cal esmentar la importància de l’anomenat Cant d’Estil, sobretot a les comarques centrals valencianes, amb les improvisades albaes, l’u, l’u i dotze... Molts d’aquests cants i balls van ser recollits a la magnífica Fonoteca de Materials de la Generalitat Valenciana.

Com no podia ser d’una altra manera, la festa sovint s’acompanya de menjar. A més de la famosa paella valenciana, que té moltes versions malgrat els puristes, tenim els famosos torrons (de Xixona i d’Alacant), degustats arreu. Un altre producte valencià que sovint prenem per Cap d’any és el raïm. Diuen que la tradició va sorgir per un excedent de producció a les comarques del sud valencianes.

No podem oblidar els jocs i esports (com ara la pilota valenciana); les rondalles valencianes (com les recollides per Enric Valor); les creences i mitologia popular (la salpassa, els curanderos...); el teatre popular (per exemple, el Betlem de la Pigà de Castelló de la Plana) o les titelles (el Betlem de Tirisiti d’Alcoi)... Per acabar, cal esmentar la tasca ingent de diferents folkloristes, sense els quals aquest ric llegat potser hauria caigut en l’oblit. La llista és llarga, però, sols per dir-ne uns quants: Maria Teresa Oller, Fermín Pardo, Manuel Sanchis Guarner, Salvador Seguí, Vicent Torrent...