Qui agafa la novel·la d'Elsa Plaza “Un tango para Emmy Langer” pot pensar que és simplement una novel·la criminal. Però jo no confio molt en aquestes classificacions per gèneres. Per què? Doncs perquè el que m'ha capturat més en aquest llibre és que m'ha traslladat a una època, la segona república espanyola i m'ha explicat les sensacions i les vivències de la gent a principis dels anys 30 a Europa. Per cert, no tan diferents de les que percebem avui dia pel mateix territori.

La viva descripció del barri del Raval de Barcelona, la seva gent, la misèria de la classe treballadora, les lluites i el moment de nova esperança per aconseguir aquest món millor amb què tothom somiava formen una bona part del llibre. A això hem d’afegir les converses entre totes les dones protagonistes del llibre que formen gairebé un manual de feminisme. Com jutjaven (jutgem?) les dones per voler sentir-se lliures, sortir de nit, anar a ballar? Per voler portar la seva vida com creien el més convenient, de vegades quedant-se soles, no com tota una tradició de centenars d'anys els imposava. L'assassinat d'una dona pot ser culpa seva?

És una novel·la escrita de forma captivadora que a part d’explicar una història, intenta escriure la història de les dones d’una època. O la història de les dones en general: els mateixos problemes; la criança, el treball domèstic, la por per caminar soles de nit, la feina i la independència de cada una. El perill d’acabar en un prostíbul, només perquè t’has atrevit a estimar un home. O morta. I l’eterna solitud: totes sentim el mateix, però poques vegades tenim la força d’unir-nos i lluitar per posar fi a la nostra situació par a totes i per sempre.

Més informació:

• Elsa Plaza a les Biblioteques

Recomanat per Bib. de Mira-sol Marta Pessarrodona. Sant Cugat del Vallès.