Recomanació

La bona persona de Sezuan

La Bona persona de Sezuan

Brecht, Bertolt,

[Tarragona] : Arola, 2018

En aquesta obra, escrita cap al 1939 però estrenada per primer cop el 1943, Brecht ens plantejà un dilema: “Pot una bona persona viure al nostre mon tal com aquest se’ns presenta?”. Comença l’acció amb tres deus que baixen a la terra amb la intenció de trobar, almenys, una bona persona. Arriben a una ciutat de la Xina, Sezuan i troben la Xen-Te, una prostituta, la persona que cercaven.

Parlen amb ella i li regalen uns diners per a que pugui deixar la prostitució i tornar a començar. Ella obre un estanc amb els diners, però tal és la seva bondat que tots els pobres, a més de molts aprofitats i delinqüents acudeixen a ella per a que els doni diners. La Xen-Te, en poc temps està a punt d’arruïnar-se. Per evitar-ho s’inventa un personatge, el seu cosí Xui Ta, que no és si no ella mateixa disfressada d’home, qui, com a astut negociant, torna a aixecar el negoci. Però malauradament, la Xen-Te s’enamora d’un aviador en atur, que l’explota i l’abandona, després de deixar-la embarassada.

A partir d’aquest moment, la Xen-Te decideix desaparèixer i assumir per sempre la seva nova personalitat, la del seu cosí Xui Ta, ja que vol tenir un futur per a ella i per al fill que ha de néixer. Servint-se de trucs i estratagemes en Xui Tu/Xen-Te es fa l’amo d’una fàbrica de tabacs i esdevé una important figura econòmica a Sezuan. Mentrestant, aquells als que la Xen-Te ajudava la troben a faltar i sospiten que el seu cosí Xui Tu l’ha assassinat per quedar-se el negoci. La denuncien i la porten a un tribunal, que estarà format pels tres deus que van baixar a la Terra. Seguint l’acció de l’obra, Brecht planteja al públic que trïi sobre com ha de reaccionar la Xen-Te: ha de seguir els dictats de la seva bona consciència i esdevenir sempre pobre, o bé ha de seguir actuant com el Xui-Ta?

“La bona persona de Sezuan” s’ha posat en escena vàries vegades a Catalunya. L’any 1966 la companyia de Núria Espert la va representar al Teatre Romea de Barcelona, sota la direcció de Ricard Salvat i amb un text traduït per Carme Serrallonga.

El 6 d’abril de 1988, sota la direcció de Fabià Puigserver, la companyia del Teatre Lliure estrenà al Mercat de les Flors de Barcelona la traducció de Feliu Formosa.

L'any 2019 la sala gran del TNC estrenarà el 31 de gener de 2019, amb direcció d’Oriol Broggi i direcció artística de Xavier Albertí una nova versió de l'obra.

 
L'autor

Bertold Brecht ha estat un escriptor que ha exercit una profunda i perdurable influència en el teatre modern. Va néixer a Augsburg (Alemanya) el 1898. Va ser un testimoni de primera mà tant dels moments clau de l’imperialisme europeu com de la crisi de l’imperialisme a Europa. De família burgesa, el 1917 inicià estudis de medicina. El 1918 participà, com a soldat sanitari, en la Primera Guerra Mundial. En esclatar la Revolució russa en la seva joventut, Brecht va ser conscient de que hi havia un mode de vida diferent que estava sorgint i que s’estava formant un sistema polític i econòmic diferent a tot el que es coneixia fins el moment. Els anys 20, a tot Europa i especialment a Alemanya, van estar marcats per l’agitació política, el que es reflectia en la proliferació de mítings i manifestacions enlloc, alhora que també en la premsa escrita i en el nou teatre que s’estava escrivint i representant. Corrents artístics com l’expressionisme i el neorealisme es van estendre des del teatre fins al cinema durant aquella dècada.

El 1922 l’obra “Tambors en la nit” va ser premiada amb el premi Kleist fet que comportaria que després també s’estrenés “Baal” una obra anterior que va escriure l’any 1918. L’evolució de Brecht com a dramaturg va començar el 1924, en traslladar-se a Berlín, quan Max Reinhardt el contractà com a dramaturg del Deutsches Theater. Va ser molt  influenciat per l’obra d’Erwin Piscator, autor que  escrivia seguint la tendència del teatre del poble o Volksbühne però adaptant els textos als seus propòsits revolucionaris. En una de les seves obres, “El bon soldat Schweik”, Piskator va col·laborar amb Brecht. Això serviria a Brecht per a adquirir prestigi i experiència en tot tipus de producció teatral. El mateix Piscator, donat que treballava sovint amb grups d’actors aficionats a les rodalies de Berlín, havia començat a experimentar amb nous tipus de muntatge teatral, fins i tot amb projeccions cinematogràfiques sobre el teló, cosa que després adaptaria Brecht en la seva teorització del que ell anomenava teatre èpic, afegint sobretot la música a l’escena, per la seva capacitat de sorprendre el públic.

El 1928 Brecht es va casar amb l’Helene Weigel, actriu de moltes de les seves obres, i també li va arribar el seu gran èxit, en l’obra “L’òpera de tres rals”, que era una adaptació d’una òpera de John Gay del 1728, fent servir la història del bandit Macheath i el seu sogre Peachum com una imatge crítica del capitalisme, cosa que va donar un gran èxit i va consagrar Brecht dins del mon teatral berlinès. Això coincidia, però, amb l’enfonsament econòmic d’Alemanya i amb el fet que el partit nazi en sabés treure rendiment de la situació per a pujar al poder a Alemanya. Això iniciaria una dura repressió contra el comunisme dins del país, fet que per a Brecht va suposar el seu exili el 1933, i que arribés a establir-se als Estats Units el 1941. Durant l’exili, Bertold Brecht va escriure les que serien considerades les seves obres mestres: “Galileo Galilei” (1938), “Mare Coratge” (1941) i “La bona persona de Sezuan” (1943). L’any 1947, ja residint als Estats Units, va ser investigat per el comitè d’activitats antiamericanes dins de l’anomenada caça de bruixes anticomunista que va ser impulsada per un influent sector de l’administració americana i va marxar del país. El 1948 va retornar a Berlín, convidat per el govern comunista de la República Democràtica Alemanya. L’any següent fundaria la seva pròpia companyia teatral a Berlin, el Berliner Ensemble, que va adquirir molt de prestigi a tot Europa, fins i tot en els anys de la guerra freda.  El 1954 aquesta companyia va guanyar el primer premi en el Festival Mundial del Teatre, a París, amb una representació d’”El cercle de guix caucasià”.

Brecht va escriure obres en les que sovint hi havia un subtil missatge polític i d’inspiració marxista. De fet, tot i que va trencar amb el teatre tradicional, com a director les seves produccions sovint feien que el públic s’emocionés i s’identifiqués amb els personatges. Aquest teatre èpic a més a més feia al públic prendre part en el conflicte social, a comprometre’s políticament i no ser un simple espectador.

Més informació:

Recomanat per Joan Lluís Giménez Pérez.  Bib. Elisenda de Montcada. Montcada i Reixac

29/01/2019