Dret a la vida


Hi ha moltes maneres de viure, però ningú té el dret d'imposar la seva als altres. Uns inverteixen tota la seva vida, i la dels demés, en ser rics i poderosos mentre que, per d'altres, això no té cap sentit. El petroli, per exemple, no suposa cap riquesa pels habitants de l'Amazònia peruana, més aviat els enfonsa a la misèria. Tampoc la guerra és per a tothom la millor solució als conflictes. Fins i tot a punts calents del planeta com l'Orient Mitjà molta gent s'estima més el diàleg a l'amenaça nuclear. A qui interessa, doncs, que el petroli o la guerra siguin les úniques raons per a viure o morir?

Què pots fer? Visionar els audiovisuals. Aprofundir sobre els continguts al Saber més i a les guies de lectura. Implementar a l'aula les propostes didàctiques.


Torna al prestatge  ►

 


EINES MULTIMÈDIA

Amazònia, masato o petroli: en defensa del bon viure

Sinopsi:

Els pobladors de la selva amazònica practiquen una economia de subsistència i no són productius, segons el govern peruà, per això els considera ciutadans de segona o, millor dit, no els considera de cap manera. Per això, en lloc de defensar els seus drets, les autoritats peruanes es dediquen a desplaçar-los de les seves comunitats per a lliurar el seu petroli a les multinacionals en nom dels tractats de lliure comerç; firmats amb els Estats Units. Però els indígenes amazònics del Perú han dit prou: s'estimen mil vegades més el masato, la beguda que elaboren amb iuca bullida, que el petroli. El masato dóna identitat a la seva cultura; el petroli l'està destruint. Per això han començat a mobilitzar-se contra els tractats comercials i els decrets llei que emparen la política neoliberal del seu govern.

Autoria: produït al Perú l'any 2009 per la Lliga dels Drets dels Pobles amb direcció, guió i realització de Josep Ramón Giménez, periodista i reporter de Televisió Espanyola.


Per un tractat a prova de bales: contra les veritables armes de destrucció massiva

Sinopsi:

Els conflictes armats alimentats pel comerç descontrolat d'armament provoquen cada any milions de persones mortes, ferides, violades o obligades a fugir de casa seva (desplaçades, refugiades o reclutades forçosament, com milers de nens i nenes soldats). Malgrat tot, existeixen poderosos interessos contraris a un estricte control del comerç d'armes, per exemple, les estratègies econòmiques i geopolítiques dels Estats Units, Rússia i la Unió Europea, principals exportadors mundials d'armament. Fins ara, aquests interessos han passat per sobre dels Drets Humans. Per això a Siria els ciutadans són tirotejats amb armament rus, la població civil de Líbia ha estat víctima de les bombes de dispersió espanyoles i les manifestacions pacífiques a Egipte es reprimeixen amb material antidisturbis enviat pels Estats Units.

Autoria: campanya de les ONG Amnistia Internacional, Intermón Oxfam i FundiPau.


Iranians We love You: declarar la pau en comptes de la guerra

Sinopsi:

Març de 2012. Mentre l'amenaça nuclear iraniana segueix monopolitzant l'atenció dels mitjans de comunicació israelians, a You Tube un vídeo comença a rebre milers de visites i en només una setmana es converteix en el més vist a tot el país. En aquest vídeo una parella de Tel Aviv envien un missatge d'amor i pau als iranians: "Iranians, nosaltres mai bombardejaríem el vostre país. Us estimem". Saben que potser no aturaran la guerra però volen deixar clar que ells, com molts israelians, no la volen. El primer missatge de resposta no es fa esperar ni 24 hores: Iran loves Israel.

Autoria: Els realitzadors del vídeo són Ronny Edry, un dissenyador gràfic de Tel Aviv, i Michal Tamir, la seva dona. Ells no volien fer cap campanya, però van desencadenar una mobilització sense precedents.

A les biblioteques trobaràs informació sobre: 
Més informació:

Torna al prestatge  ►