El 9 de març de 1994 moria a la Ciutat de Los Ángeles l’últim escriptor maleït de la literatura nord-americana. Autor underground, rebel i irreverent, va esdevenir una de les icones de la contracultura que més va influenciar a la segona meitat del segle XX.

Nascut a Andernach (Alemania), l’any 1920, la família es va traslladar a Baltimore l’any 1923 i més endavant a Los Ángeles. Bukowski va passar una duríssima infància marcada per les pallisses del seu pare i una difícil adolescència condicionada pels estralls d’un cas d’acne extrem. Totes aquestes experiències les podem llegir a la seva novel·la més autobiogràfica, “La senda del perdedor” on descriu la penosa supervivència durant els anys de la Depressió i la Segona Guerra Mundial del nen i adolescent Henry Chinaski, Hank , el seu alter ego i que alguns han comparat amb el personatge de Holden Cauldfield de “El vigilant en el camp de sègol” de Salinger. És durant l’adolescència on Bukowski desenvoluparia el seu alcoholisme crònic que caracteritzaria tota la seva vida.

“No sé cuántas cervezas he bebido esperando a que las cosas fueran mejor”

A “Factotum” ens tornem a trobar amb Hank en la seva etapa de joventut, que sobreviu amb feines precàries i temporals i es refugia a barates i decadents pensions. En aquest període, Bukowski havia abandonat els estudis de periodisme, art i literatura que havia estat cursant durant dos anys a la Universitat de Los Ángeles per iniciar un periple pels Estats Units, treballant en una gran varietat de feines per tot el país. Són els anys d’aprenentatge durant els quals Bukowski observa el món i posteriorment revela amb la seva lúcida escriptura les trampes del sistema i la deshumanització del treball. Retrata la societat dels desheretats, els perdedors del somni americà i fa una denúncia contundent i rabiosa, de rebuig d’una societat hipòcrita, submisa, atemorida per l’amenaça de la pèrdua del treball i les dificultats de la supervivència.

“La esclavitud no fue abolida, solo se amplió para incluir todos los colores”

Ja als anys 60, l’escriptor treballa durant una dècada al Servei Postal dels Estats Units, a Los Ángeles. Tot i que ja havia publicat alguns relats quan tenia 24 anys, és en aquest moment que comença a publicar poemes a la revista “The Outsider” i escriu periòdicament la columna “Escrits d’un vell indecent” al diari independent “Open City” de Los Ángeles. Però l’any 1969, John Martin, publicista de Black Sparrow Press li va fer una extraordinària proposició: li pagaria 100 dòlars mensuals perquè Bukowski renunciés a la seva feina i es dediqués només a escriure. Dos anys després entregava a Black Sparrow Press la seva primera novel·la, “Cartero”.              Bukowski havia complert el somni de ser escriptor.

"Tenía dos opciones, quedarme en la oficina de correos y volverme loco... o salir y jugar a ser escritor y morirme de hambre. Decidí morir de hambre"

Poeta, narrador, novel·lista i articulista, la seva prolífica obra va estar marcada per un llenguatge senzill i despullat, col·loquial i directe, amb el que dona veu a les classes baixes, als marginats i als rebels.

“El genio quizá sea la capacidad de decir una cosa profunda de una forma sencilla”

L’acusació més greu que Bukowski fa a la societat, i que trobem al llarg de tota la seva obra, és que la gent, atemorida per les condicions socials i econòmiques, acaba acceptant la humiliació i el fracàs. Accepten llocs que els hi roben la individualitat i gradualment van acceptant i inclús admetent, la submissió a altres persones amb llocs de major poder. D’aquesta manera perden la capacitat de pensar per ells mateixos.

“Cuando alguien ha sido pobre toda su vida nunca puede olvidarlo”

A la literatura de Hank hi ha, doncs, una personalíssima denúncia social barrejada amb un fort individualisme anarquitzant. Hank mai va baixar la guàrdia contra l’ “establishment”.

“el corazón como una fiera

por lo que nos han hecho”

Charles Bukowski