Guies de lectura

Teatre d’avui: L’art escènica

Teatre d’avui: L’art escènica

Les arts escèniques són totes aquelles manifestacions humanes de caràcter cultural i artístic creades per a ser representades sobre un escenari en la qual es produeix un acte comunicatiu entre actors o actrius i espectadors, entenent que aquests dos agents d'un acte comunicatiu es poden aplicar a una gamma variada de subjectes, sense circumscriure'ls necessàriament a l'espai d'una sala de teatre.

Les arts escèniques tenen fonamentalment tres elements essencials i indissociables, que són la interpretació, l'escenari i el públic receptor. En aquest sentit, es tracta d'un art viu i efímer.

«El món és un escenari, i tots els homes i dones són actors; tenen les seves entrades i les seves sortides, i un home pot representar molts papers»

William Shakespeare “Al vostre gust” (fragment) 

Data de creació: 28/05/2018

Data d'actualització: 11/06/2018

Mitjana (0 Vots)

1. Història del teatre

 A l'ull de l'huracà: teatre català contemporani
A l'ull de l'huracà: teatre català contemporani
Feldman, Sharon G.  
Barcelona : L'Avenç, 2011

Anàlisi del ressorgiment del teatre català des de la transició democràtica fins als darrers anys, amb una atenció especial als autors i les companyies teatrals que han destacat en aquest període: Els Joglars, la Fura dels Baus, Josep M. Benet i Jornet, Sergi Belbel, Lluïsa Cunillé, Carles Batlle o Josep Pere Peyró. Estudi elaborat per Sharon G. Feldman, de la Universitat de Richmond (Virgínia), especialista en arts escèniques contemporànies i traductora de textos dramàtics catalans d’autors com Sergi Belbel o Lluïsa Cunillé. L'obra va rebre el Premi Serra d'Or 2010 de Catalanística.

 El Cant de les sirenes: petita crònica del teatre independent a Catalunya, 1955-1990
El Cant de les sirenes: petita crònica del teatre independent a Catalunya, 1955-1990
Muñoz Pujol, Josep Maria  
Barcelona : Edicions 62, 2009

Llibre de memòries de Josep Maria Muñoz Pujol que, com a dramaturg i com a espectador, va conèixer de primera mà el panorama teatral català de la postguerra, el temps de la censura i l’època del restabliment democràtic. 

 El Teatre contemporani
El Teatre contemporani
Saumell Vergés, Mercè  
Barcelona : Universitat Oberta de Catalunya, 2006

Breu repàs de l'evolució del teatre de les darreres dècades. A partir de 1960, el teatre va viure una gran renovació a la qual van contribuir, amb nous plantejaments i llenguatges escènics, Peter Brook, Jerzy Grotowski, Tadeusz Kantor o Robert Wilson, entre d'altres. Mercè Saumell és professora i directora de Serveis Culturals de l’Institut del Teatre.

 El Teatre impossible: per a una fenomenologia del teatre de figures.
El Teatre impossible: per a una fenomenologia del teatre de figures.
Knoedgen, Werner  
Barcelona : Diputació de Barcelona, 2003

Estudi especialitzat sobre el teatre de figures, també anomenat teatre de ninots; tracta algunes de les seves formes desenvolupades al llarg de la història, de les quals presenta i caracteritza els representants més destacats. Werner Knoedgen, filòleg, historiador de l'art i pedagog, dirigeix el Departament de Teatre de Figures de l'Escola Superior de Stuttgart.

 L'Escena del futur: memòria de les arts escèniques als Països Catalans: 1975-2005
L'Escena del futur: memòria de les arts escèniques als Països Catalans: 1975-2005
Batlle i Jordà, Carles , Foguet i Boreu, Francesc , Martorell, Josep M. , Batlle i Jordà, Carles , Foguet i Boreu, Francesc , Martorell, Josep M.  
Vilanova i la Geltrú : El Cep i la Nansa, 2006

Diversos investigadors i professionals de l'escena catalana ofereixen una visió polièdrica dels canvis esdevinguts en les arts escèniques dels Països Catalans i les seves expressions més reeixides: el teatre independent, les noves estètiques, el paper de la crítica, etc. A partir de les seves anàlisis, s'apunten les línies del que pot ser el teatre català del segle XXI.

 Las Mil caras del mimo
Las Mil caras del mimo
Torres, Javier de  
Madrid : Fundamentos, 1999

Repàs a la història del teatre gestual i les seves principals figures i la influència que el mim té en el cinema mut i el circ. Dedica un capítol a la tècnica del gest i el llenguatge corporal. L'autor és fundador del grup Mimus Teatro d' Extremadura i coordinador i actor de diversos espectacles de mim. La col·lecció "Teoría teatral", de l'editorial Fundamentos, és una de les sèries de referència dedicades a l'art dramàtic.

 Lèxic del drama modern i contemporani
Lèxic del drama modern i contemporani
Sarrazac, Jean-Pierre , Sarrazac, Jean-Pierre  
Barcelona : Diputació de Barcelona. Institut del Teatre, 2014

Compendi terminològic elaborat per un col·lectiu d’especialistes que a partir d’unes 50 paraules clau del món teatras descriuen l’evolució de les dramatúrgies i de les perspectives crítiques dels darrers seixanta anys a partir de 50 paraules clau del món teatral. L’equip d’investigadors forma part de l'Institut d'Études théâtrales de l'Université de Paris III.

 Teatro posdramático
Teatro posdramático
Lehmann, Hans-Thies  
[Murcia] : CENDEAC, DL 2013

Obra bàsica per comprendre els corrents teatrals desenvolupats en les últimes dècades del segle XX i les relacions amb els processos de transformació social i política que els contextualitzen. Hans-Thies Lehmann és professor d'estudis teatrals a la Universitat de Frankfurt i un dels crítics de teatre més importants de l'actualitat. Obra publicada per Cendeac, Centro de Documentación y Estudios Avanzados de Arte Dramático.

 Telón de fondo: algunas cosas que aprendí en el teatro
Telón de fondo: algunas cosas que aprendí en el teatro
Ordóñez, Marcos  
Barcelona : El Aleph, 2011

Marcos Ordóñez, un dels crítics teatrals més reconeguts del país, repassa la vida del teatre espanyol dels darrers cinquanta anys des de la memòria i els records de la seva experiència personal i amb el bagatge de la seva saviesa teatral. Parla de diferents figures professionals que componen el mosaic teatral: actors, autors, directors o altres crítics. Trenca clixés, reivindica el plaer de l'espectador per sobre de tot i defensa la tasca del crític. Destil·la amor pel teatre i els seus oficis amb agudesa i sentit de l'humor i defensa la crítica feta des de l'emoció.

Tornar