Parlarem sobre: El suïcidi.

Jutjar que la vida val o no la pena de ser viscuda hauria de ser, potser, la pregunta més important que es pugui plantejar la filosofia més enllà de la comprehensió del coneixement per saber la veritat.

Posar fi a la vida és una acció voluntària de la persona que no troba altra solució per fer front als problemes que li presenta l'entorn on viu (polítics, socials, econòmics, laborals, culturals, conflictes bèl·lics)? És una resposta al col·lapse de la situació personal (depressió, addicions)? O és una acció "no voluntària" a causa d'una malaltia mental?

És un pecat, com creu la tradició cristiana, ja que només Déu és qui pot decidir sobre la vida?

És un acte contrari a la dignitat humana i a la raó, ja que anul·la la persona en la seva finalitat d'existir per la qual va néixer?

Davant d'un entorn social i personal desfavorable que faci dubtar de l'existència: la resposta preferible seria l'acceptació d'un cert sense-sentit de la vida amb l'esperança d'un temps millor o, al contrari, rebel·lar-se i cercar alternatives socials positives a la situació existencial?

Presentació a càrrec de Tomás Caroz.