Cicle comissariat per Aïda Camprubí Hinojosa.

La música catalana, des de sempre i fins l’actualitat, també és tota aquella que s’escapa de la homogeneïtzació i el tokenisme del focus mediàtic. Des de l’art sonor i la música vinculada a la performance feta per generacions recents, a les artistes que utilitzen les estratègies del nou pop urbà per a fer una crítica a la indústria o els frontmans que busquen la poesia a través de les músiques extremes i la tradició gore nacional. Tres propostes per a un cicle que poden semblar tres punts cardinals diferents, però que es connecten amb fils invisibles per la seva voluntat de mirar i construir més enllà.

Per lo mudable o la identitat urbana com a performance
Amb Jun Komura i Lucas Altaba
Dimecres 12 de novembre a les 18:30h, a la Bib. El Clot – Josep Benet

Quan Jun Komura va publicar els Els enyoooors (Viena, 2024), guanyador del Certament de Poesia Jove Salvador Iborra, imaginava potser, que el seu llenguatge múltiple també podria mutar en altres disciplines, en ser recollit per les diferents especialitats del seu grup habitual d’amigues. Algunes especialitzades en la composició de música clàssica, d’altres en la producció electrònica, coreògrafes, escenògrafes, dramaturgues… totes nascudes en la generació dels 2000. El seu poemari es va fer cançó, i en el viatge va prendre cos. Aquesta és una oportunitat, o tota una emergència, per entendre el talent local literari, musical i performatiu, que s’està gestant des d’una novíssima generació dins el nostre teixit local, explicat en primera persona per les protagonistes.

Jun Komura va néixer a Barcelona, l’any 2002. Estudia Filologia Catalana a la UB i actualment cobra la prestació d’atur. Ha publicat el poemari Els enyoooors (Viena, 2024) i escriu lletres de cançons amb les seves amigues.

Lucas Altaba és un compositor i artista sonor que investiga les possibilitats de diàleg entre l’instrument analògic i les seves extensions electròniques. La seva obra gira al voltant de la modulació en directe i la gestualitat inherent en el so. Entén la transdisciplinarietat i la creació col·lectiva com a format i política artística. Té estudis musicals a l’ESMUC (Catalunya) i a la Universität der Künste (Berlín), i durant l’última temporada ha estat creant i dirigint. Els seus projectes han rebut el suport del CC Convent de Sant Agustí, la Nau Ivanow i l’Espai Jove La Bàscula.

Kamikaze, un viatge per la indústria musical feminista
Amb Gigi Ros i Leonora Casacu de Ladradora
Dimecres 19 de novembre a les 18:30h, a la Bib. Francesca Bonnemaison

La fascinació per les dives del pop amaga a vegades un desconeixement del funcionament de la indústria musical que hi ha al darrere. En el seu debut discogràfic, Kamikaze (2025), l’artista Gigi Ros retrata els clarobscurs d’un sistema i també d’una generació de músics que han trobat en el pop més experimental una vida d’expressió i també una posada en escena feminista, que va més enllà de la tokenització. Parla sobre les narratives i secrets musicals amagats en el seu disc amb Leonora Casacu, fundadora de l’agència d’artistes FLINTA*, Ladradora, amb més d’un lustre d’experiència en el sector, en una conversa i sessió d’escolta i visualització de tot el seu material.

Gigi Ros és una artista multidisciplinària formada en arts escèniques entre Barcelona, Londres i Tolosa. Després de treballar en tota mena de produccions artístiques com a actriu, cantant i ballarina, i de girar amb altres artistes (Mama Dousha), Gigi Ros presenta el seu propi projecte, en el qual convergeixen totes les seves passions: la música, la imatge, la moda, el moviment i la dansa. KAMIKAZE (2025), el seu àlbum debut, no sols marca una direcció clara dins del pop experimental, sinó que també connecta amb les inquietuds i sentiments de tota una generació.

Leonora Casacu (CEO & *Founder de Ladradora) porta més de 10 anys dins de la indústria musical d’aquest país. Ha col·laborat amb ASACC i Curtcircuit, també ha treballat en Sony Music, on va participar en el desenvolupament d’alguns dels artistes urbans espanyols més importants dels últims anys: C. Tangana i Dellafuente. En la seva última etapa ha emprès un camí compromès amb els seus valors feministes, amb Ladradora, un segell independent i agència de management i booking especialitzada a potenciar la presència de persones FLINTA en la indústria musical.

Petit congrés de necro-poetes catalans
Amb Marc O’Callaghan, Xavier Fontanet i Oriol Roca
Dimecres 26 de novembre a les 19:00h, a la Bib. Fort Pienc-Ana María Moix

La música subterrània local, fins i tot la que oscil·la pels terrenys del death metal, grindcore, hardcore noise, punk, industrial o black metal, també pot ser analitzada des d’una dimensió estrictament poètica, si ens fixem en les seves lletres, extrapolades de la música. Reunim a tres dels seus lletristes i vocalistes emblema, Xavier Fontanet, l’Oriol Roca, i en Marc O’Callaghan, units per l’ús d’un lèxic retòric arreladament català que es serveix d’imatges i narratives esperpèntiques, gores, amorals, a vegades aparentment còmiques, per expressar conceptes arquetípics aplicables a tots els contexts espai temporals. Les seves respectives visions poden ser casos d’estudi per identificar una recent micro-tradició poètica no sempre reconeguda com a tal, que des de les profunditats més insondables de l’underground barceloní han continuat aquell llinatge de les lletres catalanes que posa el focus en la mortalitat de la vida. A pesar de la tirada que la literatura costumista ha tingut en el nostre context, sembla que hi ha un cert costumisme mòrbid que ha passat desapercebut: les seves paraules sardòniques són com un vanitas que ens recorda que res és res i tot és tot.

Defensor acèrrim del model d’immersió lingüística en català i enemic declarat de Lo Cartanyà i “la corpo”, Xavier Fontanet ha estat vocalista i lletrista de les bandes Crani Sèptic, Ósserp, Bocc, i Oppenheimer Terror entre d’altres. Ha estat reconegut per Dani Farrús i Dani Morell —autors del llibre Història i poder del mètal català— com un dels pioners en el mètal extrem escrit en català.

Diamant brut de l’underground barceloní i entusiasta del Warhammer, Oriol Roca ha estat bateria i ideòleg d’una genealogia de grups de hardcore punk desconegudíssims aquí però molt influents a nivell internacional: Über, No Sex, Glam, Una Bèstia Incontrolable, Yumi Yumi Hip Hop i Barcelona. També ha desenvolupat una vessant gràfica d’art brut sociològic amb capacitat per ofendre a tothom. La síntesi musical, textual i gràfica de la seva visió capriana —sí, de Joan Capri— es concreta actualment en el grup Ultramega, del qual n’és cabdill i vocalista.

Artista polimòrfic i psiconàutic, amb recorregut per diferents àmbits de dins i fora de l’art contemporani, Marc O’Callaghan ha parasitat circumstancialment el circuit musical amb projectes unipersonals com Coàgul, Pedraforca i CSFCMMCAB, i ha format part de grups com LSDemons, Skogen Kallar, Crani Sèptic, Herpes, Tres Cruces o Hardcore Wizards. Actualment dirigeix els cants de la missa dels diumenges a la Basílica de Santa Maria del Pi.