saló còmic 2018
Saló del còmic 2018
Us oferim una ressenya dels nominats al 36a edició del Saló del Còmic de Barcelona.
Els premiats han estat:
-Gran premi del saló: Laura Pérez Vernetti
-Millor obra d'autor español: Pinturas de Guerra de Ángel de la Calle
-Millor obra extrangera: El arte de Charlie Chan Hock Chye:Una historia de Singapur de Sonny Liew
-Millor autor revelació: Ana Penyas
-Millor Fancine: Los Diletantes
A les biblioteques trobaràs:
Anabel Colazo, autora coneguda per ser una de les impulsores del fanzine Nimio (guanyador del premi al Millor fanzine al Saló del Còmic 2016) i la seva participació a la compilació Teen Wolf, ens narra en el seu primer treball extens, la història de Daniel, un noi que per accident es troba atrapat en un poble on succeeixen coses fora del comú relacionades amb el fenomen ovni. Sense voler acabarà envoltat per aquests esdeveniments convertint-se en part d’un cas inexplicable que altres intentaran desxifrar. Un interessant còmic sobre successos estranys, inspirat en casos reals, i per descomptat per Expediente X. I want to belive...
“Dedicado a mis abuelas por su eterno cariño, sus churros y sus cuentos”. Així comença el còmic d’Ana Penyas, amb una dedicatòria que tots podríem fer a les nostres àvies. Una història entendridora sobre les relacions amb els pares i els avis i un retrat d’una generació de dones representada per la Maruja i l’Herminia, les dues àvies de l’autora, dues dones ben diferents que representen dues maneres de veure la vida. Amb un dibuix particular que barreja la il·lustració i el collage, l’autora s’expressa en unes tonalitats que desprenen la mateixa calidesa que la història que explica, la de dues persones que s’estima i que arriba a conèixer millor a través d’aquest relat.
En aquesta història d’autoficció, basada en vivències reals, quatre pintors llatinoamericans fugen a París fruit de les tortures de les dictadures militars dels seus països. Personatges que coneixem de la mà d’Ángel de la Calle, convertit en un personatge més del còmic, allotjat per casualitat en un edifici a París que acull a aquests artistes, amb l’objectiu de documentar-se sobre l’actriu Jean Seberg, musa de la Nouvelle Vague, de qui pretén escriure una biografia. L’autor amb un domini magnífic de les claus narratives farà de catalitzador d’una complexa trama que barreja història, política, art i una infinitat de cameos, referències artístiques i literàries que fan de Pinturas de guerra una obra imprescindible de lectura obligatòria que pot ser llegida des de qualsevol dels capítols, sense importar l’ordre, en un clar homenatge a Rayuela de Julio Cortazar.
Roco Vargas és en coma després de les ferides sofertes en la seva darrera aventura. En la seva ment es projecten les imatges del seu passat. Alguna cosa el porta fins a un moment molt concret de la seva vida. Un moment que canviarà el món tal i com el concebem.
Un pare i un fill com cíclops (amb un sol ull al front) comparteixen el sopar al voltant d’un foc al mig del desert animats en una conversa sobre déu. Tombat sota les estrelles, el fill és atacat per un insecte que li apresa la cama. Amb aquesta història David Sánchez comença “Un millón de años”, un còmic on sota una estètica peculiar recrea situacions inquietants per parlar-nos de les creences, les obediències, la lleialtat, la religió i els monstres que tot plegat genera.
Selecció de webs:
Vés al prestatge:
A les biblioteques trobaràs:
Anabel Colazo, autora coneguda per ser una de les impulsores del fanzine Nimio (guanyador del premi al Millor fanzine al Saló del Còmic 2016) i la seva participació a la compilació Teen Wolf, ens narra en el seu primer treball extens, la història de Daniel, un noi que per accident es troba atrapat en un poble on succeeixen coses fora del comú relacionades amb el fenomen ovni. Sense voler acabarà envoltat per aquests esdeveniments convertint-se en part d’un cas inexplicable que altres intentaran desxifrar. Un interessant còmic sobre successos estranys, inspirat en casos reals, i per descomptat per Expediente X. I want to belive...
El guió d’aquest còmic parteix d’una premissa molt senzilla, un grup de treballadors arriben a una casa per fer-hi una ampliació. Aquesta història en aparença tan simple està al servei d’un exercici de revisió de les formes tradicionals del còmic. El títol Nuevas estructuras no es refereix només a l’argument d’aquest relat, sinó al canvi de mentalitat davant d’allò que sempre s’ha considerat necessari per decidir què és un còmic i què no; una nova forma d’enfocar les estructures del mateix llenguatge de la historieta. D’una manera gairebé poètica les imatges se succeeixen, suggerint més que no pas explicant la història.
Extraordinària adaptació de la història real d’Enriqueta Martí, la vampira del Raval, que a principis de segle va aterrar la part baixa de la ciutat segrestant i matant infants. Els autors, bons coneixedors de la història dramatitzen el just per convertir-la en un atractiu relat policíac.
“Dedicado a mis abuelas por su eterno cariño, sus churros y sus cuentos”. Així comença el còmic d’Ana Penyas, amb una dedicatòria que tots podríem fer a les nostres àvies. Una història entendridora sobre les relacions amb els pares i els avis i un retrat d’una generació de dones representada per la Maruja i l’Herminia, les dues àvies de l’autora, dues dones ben diferents que representen dues maneres de veure la vida. Amb un dibuix particular que barreja la il·lustració i el collage, l’autora s’expressa en unes tonalitats que desprenen la mateixa calidesa que la història que explica, la de dues persones que s’estima i que arriba a conèixer millor a través d’aquest relat.
Ens trobem davant d’un còmic amb dues lectures. Aquest viatge iniciàtic al que ens convida Victor Puchalski és un exercici d’il·lusionisme. Per una part tenim un còmic convencional imprès en tinta negra, però quan apaguem els llums descobrim un missatge ocult, un altre fil de la història, la part mística que s’amaga a simple vista. És recomanable trobar un lloc on puguem encendre i apagar el llum tranquil·lament per poder gaudir de la lectura, de les llums i de les ombres d’aquesta epopeia que ens recorda altres títols del manga heroic, tant l’històric com el de ciència-ficció.
Selecció de webs:
Vés al prestatge:
A les biblioteques trobaràs:
Un fals documental, una ficció, un recorregut històric; Sonny Liew fa un relat dels últims 70 anys de la història de Singapur i Malàisia a través d’un dibuixant que mai va existir, Charlie Chan. Liew se serveix del seu protagonista com a mitjà per explicar les circumstàncies polítiques i socials que han marcat el passat recent del seu país i la seva obra, per fer un repàs de la història del còmic fent gala de la seva versatilitat com a dibuixant. Ens trobem davant d’una obra que engloba diversos gèneres que van des de la biografia fins a la història i la teoria del còmic.
En aquesta sèrie de dos volums, creada a mitjans dels setanta, Kazuo Kamimura aborda un tabú permanent de la societat japonesa: el divorci. L’obra retracta la vida quotidiana d’un grup de dones divorciades que treballen en un club per a homes sense cap esperança de refer les seves vides. Yûko, la protagonista d’aquesta història és un cas excepcional, una dona valenta que aconsegueix aixecar el seu propi negoci i ajudar a altres dones que passen per el mateix tràngol que ella. El club del divorcio ha guanyat el “Prix du Patrimoine” al 46è Festival Internacional de la Bande Dessinée d’Angoulême. Historia de una geisha i Lady Snowblood (influencià a Quentin Tarantino en la creació de Kill Bill) són dues obres d’aquest autor, un dels representants més importants del “gekiga”, que malgrat la seva curta vida –va morir molt jove-teniu la sort de poder descobrir a les biblioteques.
Piruetas ens parla dels dotze anys que l’autora de l’obra, guanyadora de dos premis Ignatz, va dedicar al món del patinatge artístic competitiu. Ho fa servir com a fil conductor per narrar-nos els turbulents anys de la seva adolescència marcada per la disciplina, la solitud, l’assetjament escolar i la recerca d’un mateix. Un treball autobiogràfic essencial per als lectors joves que ens demostra que a vegades acceptar que hem de deixar enrere un somni pot ser la millor manera de guanyar. Després d’haver llegit les 400 pàgines absorbents d’aquest còmic podem dir que ens n’alegrem que Walden pengés els seus patins a canvi de dedicar-se a l’Art.
L’avorrit estiu de l’Antoine de 13 anys i el seu germà petit Titi es capgira quan després d’un succés inesperat els seus pares conviden una amiga de la família i la seva filla adolescent Hélène a passar les vacances amb ells. Entre l'Antoine i l’Hélène, tres anys més gran que ell, comença una relació de descobriment tant de les relacions, la solitud i el sexe com de la vida en general. Vivès ens presenta una història iniciàtica, de creixement, que ens enfonsa en el món pausat i a la vegada canviant d’aquells estius que semblaven eterns.
