(Kabul, Afganistan, 1985) va patir les conseqüències d'una guerra civil, de la fam i del règim talibà, però se'n va sortir gràcies a l'enginy i al coratge de fent-se passar per un noi durant deu anys per portar així un sou a casa.

Mitjançant una ONG va arribar a Catalunya, la seva nova llar. Ara, a la fi, pot fer el que sempre ha desitjat: estudiar i formar-se per ajudar al seu país, i viure la seva llibertat.

La Nadia va voler explicar la seva història, i ho va fer amb la col·laboració de la periodista Agnès Rotger a El secret del meu turbant (Edicions 62, 2010). Aquest llibre, guanyador del Premi Prudenci Bertrana 2010, fou portat al teatre amb el nom de Nadia i sota la direcció de Carles Fernàndez Guia.

També ha publicat, amb Joan Soler i Amigó, Contes que em van curar (Columna, 2014), un recull de les històries que la seva mare li explicava a l'hospital mentre va estar ingressada a conseqüència de les ferides produïdes per una bomba.

L'any 2016 publica la seva darrera obra La primera estrella del vespre (Rosa dels vents).

El 23 de novembre de 2021 va visitar la Biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí.