Videojocs
Cinema i Videojocs
Ara que la ficció digital entra a les biblioteques, i tot i que sabem que és una simplificació enooooorme, us volem parlar de pel·lícules i videojocs.
De pel·lícules on surten videojocs, de pel·lícules que adapten videojocs o fins i tot de pel·lícules que semblen videojocs!
A les biblioteques trobaràs:
A finals de la dècada dels setanta, la Guerra Freda va entrar en una nova dinàmica, amb el bloc soviètic igualant per primera vegada als Estats Units en el nombre de caps nuclears. D’altra banda, la informàtica es va començar a democratitzar i John Badham va decidir sumar ambdues coses per realitzar aquest clàssic ‘ochentero’ amb un jove Matthew Broderick posant al món a la vora de l'holocaust a cop de teclat, ratolí i interfícies retro.
Àlex és un adolescent que escapa de la seva monòtona rutina jugant amb un videojoc anomenat Starfighter. La seva habilitat atreu un amable estranger anomenat Centauri, que resultarà ser un alienígena que recluta l'Àlex per viatjar a l'altra punta de la galàxia on descobrirà que el seu joc preferit és una realitat. Va ser una de les primeres pel·lícules dels anys vuitanta en introduir gràfics generats per ordinador (fins a 27 minuts de metratge) en lloc de fer servir maquetes i miniatures.
Realitzada el 1982 la pel·lícula inclou ja entre 15 i 20 minuts d'animació per ordinador que combinades amb avançades tècniques de fotografia van aconseguir donar vida un dels primers mons virtuals vistos al cinema. Flynn és un jove programador al qual han robat l'autoria dels seus jocs i que en un intent de recuperar-la, és absorbit pel programa de seguretat de la seva antiga empresa i enviat a un món digital on ha de competir en diversos jocs per sobreviure i trobar la 'porta' de tornada al món real.
El 2010 es va estrenar aquesta seqüela que segueix al fill de Flynn, Sam, vint anys després que el seu pare hagi desaparegut misteriosament. Sam respon a un missatge molt antic del seu pare i és transportat a una realitat virtual anomenada la Xarxa, on ell, el seu pare i l'algorisme Quorra, han d'impedir que el programa malèvol Clu envaeixi el món humà. A diferència de la versió original, aquí abunden el 3D i els efectes especials, però la història no té tanta gràcia. Cal destacar la banda sonora de Daft Punk.
L’Scott coneix la Ramona i s’enamora perdudament, però per poder conquerir-la primer de tot ha de lluitar contra els seus ex-nòvios. La típica peli de “noi coneix noia”, però abordada com si els personatges estiguessin dins d'un videojoc. Basada en el còmic del mateix títol de Bryan Lee O’Malley..
Adaptació de la novel·la més coneguda d’Orson Scott Card. Un repartiment de luxe amb figures com Harrison Ford i Ben Kinglsey i noves promeses com Asa Butterfield i Hailee Steinfield. Ender, el jove protagonista de la història, és un gran estratega i l’envien a l’escola de batalla per preparar-se en un simulador per fer front a una possible invasió alienígena. Durant el seu entrenament la competitivitat i la violència estan a l’ordre del dia. Serà aquesta la millor manera d’aconseguir la pau interplanetària?
Soy el fuego que arde en tu piel, soy el agua que mata tu sed El castillo, la torre, yo soy. La espada que guarda el caudal".... Així comença la cançó 'Tuyo' de Rodrigo Amarante, el bolero que acompanya els crèdits d'aquesta sèrie sobre el narco colombià Pablo Escobar i que defineixen a la perfecció el poder hegemònic que exercia sobre el negoci de la droga i sobre la societat colombiana. Els crèdits estan farcits d'imatges d'arxiu del narcotraficant, però també de plànols de Colòmbia i altres imatges que simbolitzen la seva persecució per part de la policia nord-americana. Dissenyada per DK Studios, fa servir una estratègia molt usual entre els títols de crèdit de sèries de l'última dècada: presentar una col·lecció d'imatges que a priori semblen inconnexes perquè els espectadors anem conformant mentalment un tot. En aquest cas, que ens introduïm a la Colòmbia dels vuitanta.
Durant anys, Ralph ha viscut a l'ombra de Repara-Félix Jr., el personatge bo del videojoc on viu. Cansat de ser el dolent de la història, Ralphi es llança en un viatge a través dels diferents mons i generacions de videojocs per a demostrar al món que ell també pot ser un heroi.
La pel·lícula fa referència a altres videojocs, reals o imaginaris, com Hero’s Duty, Sugar Rush, Estació Central o un clàssic com PacMan, entre d’altres. Un homenatge al món del videojocs amb una història molt tendra i divertida a l’hora.
.
22 anys després de l’estrena de la primera adaptació del llibre de Chris Van Allsburg, es va estrenar aquesta secuela. Ara son quatre adolescents que, en lloc de caure dins el joc de taula, son absorbits per un videojoc. Els joves entren al joc amb avatars amb les conegudes cares de Dwayne Johnson o Jack Black, i l’estructura de la pel·lícula es desenvolupa com un joc de ‘passar pantalles’ on la dificultat va augmentant a mida que arribes al final.
.
En Guy treballa com a caixer a un banc i cada dia de la seva vida és una mica del Dia de la Marmota…fins que descobreix que és un NPC dins un videojoc, és a dir, un non playable character, un personatge no jugador, una mena d’extra sense cap funció.
Una història de presa de consciència i valor, a mig camí entre El show de Truman i Ready Player One, passant per Rompe Ralph, amb un Ryan Reynolds sempre eficient fent d’ell mateix.
Més cerques al catàleg Aladí:
També et pot interessar:
Vés al prestatge:
Quan Hollywood es queda sense idees, adaptar una novel·la o un còmic sempre ha estat una bona opció. Des que els videojocs es van començar a popularitzar, primer a les sales de recreatius per arribar a les videoconsoles i ara als mòbils, les productores també han aprofitat la seva tirada per intentar arrossegar gent al cinema.
Com tot, aquestes adaptacions tenen una qualitat desigual, però tenen en comú l'acció i les aventures.
La darrera ha estat l'adaptació d'Uncharted, el famosíssim videojoc creat per Naughty Dog protagonitzat per Nathan Drake que a la pantalla gran té el rostre de Tom Holland.
A les biblioteques trobaràs:
Una de les primeres adaptacions de videojocs al cinema va ser la dels germans fontaners més famosos de la història, en Mario i en Luigi, el joc insignia de Nintendo. Malgrat comptar amb actors com Bob Hoskins o Dennis Hopper i ser el debut de John Leguizamo, va resultar un fracàs de taquilla i crítica per la incoherència del seu argument. L'any 2023 s'estrenarà la versió animada amb les veus de Chris Pratt, Anya Taylor-Joy, Jack Black o Seth Rogen, entre d'altres.
MK, com coneixen els aficionats a la franquícia, va ser un videojoc de referència a les màquines d'arcade creat per competir amb una altra saga mítica Street Fighter i que destaca pels denominats fatality, un moviment especial mitjançant el qual el vencedor d'un combat assassina al seu rival, usualment de manera brutal. Christopher Lambert amb perruca blanca interpreta a Shang Tsung, el poderós fetiller que es manté eternament jove robant les ànimes dels seus contrincants.
Trailer 1995
Trailer 2021
Videojoc
És un videojoc de trets en primera persona creat per la companyia estatunidenca ID Software que es va popularitzar a tots els ordinadors del món al 1993. La història és simple, un rude marine nord-americà és exiliat a Mart per violent. En el moment que el teletransporten alguna cosa falla i s'obren les portes de l'infern deixant anar a milers de dimonis. A partir d'aquí, ja us ho podeu imaginar: ra-ta-ta-ta-ta-ta-ta a dojo!.
Pot ser que el guió d'aquesta pel·lícula no faci justícia a la franquícia d'SquareSoft, malgrat això no deixa de ser una de les millor adaptació de videojocs que ens han arribat, amb una espectacular factura tècnica i una animació que ens van deixar bocabadats a principis dels 2000.
Angelina Jolie i més recentment Alicia Vikander han donat vida a Lara Croft, l'arqueòloga britànica caça tresors, mal anomenada la Indiana Jones femenina, però allò que sempre hem de comparar a les dones. La saga de videojocs creada per Core Design ha estat una de les més venudes de tots els temps i Lara Croft s'ha convertit en una superheroïna feminista per uns i en un símbol del sexisme per altres, perquè sempre es representada amb samarreta ajustada i voluminosos pits.
Prince of Persia és un joc de plataformes que es va llençar per l'Apple II i que després va arribar a altres ordinadors i a les videoconsoles domèstiques considerats en el seu moment com un dels millors de tots els temps. Mike Newell (Quatre bodes i un funeral) va omplir de solvents actors britànics aquesta superproducció de Jerry Bruckheimer que pretenia convertir el californià Jake Gyllenhaal (Brokeback mountain) en un heroi d'acció. El resultat va ser una mix entre Pirates del Carib i Indiana Jones que no acaba de funcionar.
És un joc d'estratègia per ordinador creat per Blizzard Entertainment l'any 1994 i que ha estat tot un fenomen sociològic en la seva versió en línia i ha derivat en un joc de rol multijugador World of Warcraft amb milions de jugadors a tot el món. La història està ambientada en un món medieval fantàstic amb humans, elfs, mags... i orcs... us sona d'alguna cosa? Duncan Jones (Moon, Código Fuente) va ser l'encarregat de portar al cinema aquesta saga amb l'esperit de El senyor del anells i Dungeons and Dragons, però va resultar un fracàs de taquilla a EUA, tot i que a la resta del món va funcionar prou bé.
El prolífic realitzador japonès Miike Takashi va ser l'encarregat de traslladar a la pantalla gran una popularíssima saga de videojocs de Capcom ambientada en un futur on els judicis criminals s'han convertit en desmesurats processos de tan sols tres dies. Davant aquest escenari, el jove advocat Phoenix Wright haurà de treure el millor de si mateix per a aconseguir resoldre el misteriós assassinat del seu mentor. Simpàtic personatge amb una professió realista.
.
Rampage era un videojoc per màquines arcade que consistia a controlar a una sèrie d'animals gegants: el primat George, l'home llop Ralph i el llangardaix Lizzie. L'objectiu era destrossar la major quantitat d'edificis possibles per a poder avançar i anar recol·lectant aliments pel camí. A la pel·lícula, Dwayne Johnson (The Rock) és un primatòleg que ha de mirar de revertir l'experiment genètic que ha convertit en agressives criatures de gran mida els tres animals. Fins avui, és la primera pel·lícula basada en un videojoc amb crítiques excel·lents a Rotten Tomatoes.
Aquest eriçó blau va ser la creació de Sega per intentar competir amb Nintendo i el seu Súper Mario Bros. El 1991 va sortir el primer videojoc per la Mega Drive amb un motor gràfic revolucionari i un disseny avançat per l'època. Malgrat que mai va superar la popularitat dels germans Mario al Japó, a EEUU va triomfar però no s'havia fet cap versió cinematogràfica fins al 2020, amb Jim Carrey fent del malvat Dr.Robotnik.
Adaptació lliure de la saga de videojocs d'aventures ambientats a diverses èpoques històriques (croades, renaixement, la revolució americana...) creada per la companyia canadenca Ubisoft. Tot i comptar amb Michael Fassbender i Marion Cotillard, la versió cinematogràfica no va estar a l'altura de la saga i va ser un fracàs de taquilla.
Abans del Candy Crush o el Paraulògic, el videojoc per mòbil que més ho va petar a finals de la primera dècada dels 2000 va ser Angry birds, que consisteix a llançar una sèrie d'ocells, utilitzant un tirador per destruir les estructures on s'amaguen els porcs malvats que han raptat els ous de l'esbart d'ocells. El joc acumula més de mil milions de descàrregues entre IOS i Android i hi ha més de 23 versions, inclosa una per Minecraft. La pel·lícula la protagonitza en ‘Red’, l’ocell vermell que ha d’anar a teràpia per aprendre a controlar la seva ira al mateix temps que els porcs envaeixen Illa Ocell.
Més cerques al catàleg Aladí:
També et pot interessar:
Vés al prestatge:
També hi ha pel·lícules que xuclen narratives de videojocs. Us deixem amb una escena d'Oldboy de Chan Wok Park.
La baralla al passadís condensa en pocs minuts i sense un sol tall l'essència dels jocs de lluita 'scroll' en horitzontal, típics de finals dels vuitanta i principis dels noranta.
En aquella època les dues dimensions obligaven la narrativa a cenyir-se a la linealitat de la pantalla, ja fos horitzontal a jocs 'beat-em-up' com 'Streets of rage' o verticalitat com 'Ice Climber'. La línia recta marcava l'única via possible de progressió de la història.
