Cinema

Recorreguts cinematogràfics

 

Els músics en el cinema

Música i cinema sempre han anat de la mà. Ja des de l'època del cinema mut primigeni, la música era present a les sales de projecció per apaivagar el soroll de les bobines. Més tard va passar a ser un element indispensable per marcar el ritme i les emocions: ja podem parlar de bandes sonores, les primeres de les quals es documenten al 1908 amb L'assassinat del duc de Guisa (youtube) i Stenka Razin (youtube)

Amb l'arribada del cinema sonor els diàlegs prenen rellevància i la música, amb un ús mes selectiu, serveix per emfatitzar certs moment i crear clímax.

Però música i cinema també s'han relacionat d'altres maneres. Són moltes les pel·lícules que s'han basat en músics i molts els músics que han fet incursions en el cinema. D'això tracta el nostre recorregut.

 

Biopics: La vida dels músics recreades a la gran pantalla.

Alrededor de la medianoche (Lester Young) Bertrand Tavernier

Amadeus (W.A.Mozart) Milos Forman

Beyond the sea (Bobby Darin) Kevin Spacey

Bird (Charlie Parker) Clint Eastwood

Cadillac Records (Chess Records) Darnell Martin

 

Callas forever (Maria Callas) Franco Zefirelli

Camarón (Camarón de la Isla) Jaime Chávarri

Canción inolvidable (Frédéric Chopin) Charles Vidor

Control  (Ian Curtis) Anton Corbijn

The Doors (Jim Morrison/The Doors) Oliver Stone

 

El Pianista (Władysław Szpilman) Roman Polanski

En la cuerda floja  (Jhonny Cash) James Mangold

Farinelli: il castrato  (Farinelli) Gerard Corbiau

Gran bola de fuego (Jerry Lee Lewis)  Jim McBride

El Cantante (Héctor Lavoe) Leon Ichaso

 

I'm not there (Bob Dylan) Todd Haynes

La Bamba (Ritchie Valens) Luis Valdez

La Pasión de vivir (Pyotr Tchaikovsky) Ken Russell

La Vida en rosa  (Edith Piaf) Olivier Dahan

Last days (Kurt Cobain) Gus Van Sant

Mahler  (Mahler)  Ken Russell

Música y lágrimas  (Glenn Miller) Anthony Mann

Nowhere boy (John Lennon) Sam Taylor-Wood

Pasión inmortal  (Clara i Robert Schumann) Clarence Brown

Ray (Ray Charles) Taylor Hackford

 

Sid y Nancy (Sid Vicious / Nancy Spungenr) Alex Cox

Stoned  (Brian Jones) Stephen Wooley

Violeta se fue a los cielos  (Violeta Parra) Andres Wood

 

Falses biografies: No son exactament biografies però estan basades en personatges reals. 

24 Hour Party People (Factory Records  Manchester) Michael Winterbottom

Casi famosos (Rock dels 70) Cameron Crowe

Beyond the sea (Música soul a Dublin) Alan Parker

Radio encubierta (Ràdios clandestines) Richard Curtis

Un Lugar donde quedarse  (Síndrome Peter Pann) Paolo Sorrentino

 

Velvet Goldmine  (Glam rock) Todd Haynes

The Wonders (Rock als 60's) Tom Hanks

Granujas a todo ritmo  (Blues Brothers) John Landis

 

 

Documentals: El tractament que realitzadors de primer ordre han fet d'algunes figures musicals.

Anvil  (Banda de metal) Sacha Gervasi

Buena Vista Social Club (Son cubano) Wim Wenders

Calle 54 (Jazz llatí) Fernando Trueba

El fulgor (Nacho Vegas) Ramón Lluís Bande

 

George Harrison, living in the material world  (George Harrison) Martin Scorsese	La Leyenda del tiempo (Flamenc) Isaki Lacuesta	Searching for Sugar man (Sixto Rodríguez) Malik Bendjelloul	Shine a light (Rolling Stones) Martin Scorsese	The Devil and Daniel Johnston  (Daniel Johnston) Jeff Feuerzeig
The future is unwritten (Joe Strummer)  Julien Temple	This is Spinal Tap  (Paròdia del metal) Rob Reiner

 

 

Bandes sonores: Destaquem algunes creades expressament per músics que no son compositors habituals de cinema però que han fet incursions destacables.

A Hard day's night The Beatles

The Life aquatic Seu Jorge

Pat Garret & Billy the Kid Bob Dylan

Dead man Neil Young

Into the wild Eddie Vedder

 

Altres incursions dels músics al cinema

The Wall  (Pink Floyd) Alan Parker

Quadrophenia (The Who) Franc Roddam

Tommy  (The Who) Ken Russell

 

Festival de documentals musicals 

Per últim, destacar el Festival IN-EDIT de documental musical. Des de la seva creació, l'any 2003, IN-EDIT Barcelona s'ha convertit en el festival dedicat al documental musical amb més públic al món (més de 30.000 espectadors) i oficina central d'una xarxa que ha arribat a països com Xile, Brasil, Mèxic o Alemanya. 

 

Vés al prestatge de cinema  ►
Recorreguts anteriors  ►
Vés al prestatge de música  ►