Seguirem endavant
Seguirem endavant (malgrat el coronavirus)
A no ser que tinguem mala sort o ens dediquem a no fer cas de les recomanacions que ens fan, el més probable és que el coronavirus no acabi amb nosaltres; ara bé, morir, ens morirem tots. Enteneu-nos, esperem que això sigui el més tard i en les millors condicions possibles, però és inevitable.
Malgrat que ho sabem de sobres, la humanitat ha construït tot un conjunt de creences encaminades a fer-nos creure que la cosa no va amb nosaltres; des de pensar que aquesta vida només és de pas i que la de veritat és la que ens espera més enllà
fins a convèncer-nos que els que es moren són els altres i que nosaltres sabrem vèncer la parca
Perquè la veritat és que aquest és el tema, el gran tema, al voltant del que gira la majoria de la producció intel·lectual del món. Literatura, pintura, música i cinema no fan més que parlar del mateix des dels principis dels temps; repassem-ho en forma de pel·lícules, que és el que ens ocupa, i ho veurem clarament.
Tenim por de morir
Si ho acceptéssim amb naturalitat, la meitat de les neures del món s’acabarien; però no, no només no ho acceptem, sinó que intentem pensar-hi el mínim possible. És per això que inventem obres literàries, pintem quadres excelsos, composem música celestial, i fem fotos icòniques: tot per passar l’estona, omplir la vida fins que li arribi el final.
El silenci abans de Bach: (ebiblio)
Volem transcendir
Ah, no, és justament el contrari: tenim tan clar el nostre final que tot això ho fem per transcendir, per deixar alguna cosa darrera nostre que s’allargui més enllà de les nostres vides. Bé, no diem que no, però bona sort amb tot plegat.
Anvil, el sueño de una banda de rock:
Nosaltres, por de morir? Mai!
Que hem de tenir por de morir? Al contrari! Ens encantaria. I si pogués ser matant a tort i dret, millor que millor.
El que volem és morir, sí, però d’amor
Ah sí? Ostres! En sèrio? Vaja.... bé, bona sort també amb això
You:
Cap de les anteriors: és que ni m’ho havia plantejat
Mireu, està molt bé això que dieu, però jo és que això de pensar... Lo meu és passar de puntetes per les coses importants de la vida perquè, jo, sabeu, és que no em menjo el tarro amb aquestes xorrades.
Colega, ¿dónde està mi coche?:
També et pot interessar:
- Alimenteu-vos de vida ara que estem aïllats
- Llibres i documentals per cinèfils
- Viatges psicotròpics al cinema
- La constant, Marty McFly, i Marcel Proust sucant magdalenes: La paradoxa de l’avi
- Virus!
- Recorreguts cinematogràfics
Vés al prestatge:
Com qui diu només portem uns dies de confinament i la cosa sembla que va per llarg. Així que el risc més important que tenim ara mateix és morir, però d’avorriment, desesperats pels nostres fills, o assassinats per la parella... però tothom tranquil. Sempre hi ha una solució!
Xiclet per tothom: (Las locas aventuras de Rabbi Jacob)
També et pot interessar:
- Alimenteu-vos de vida ara que estem aïllats
- Llibres i documentals per cinèfils
- Viatges psicotròpics al cinema
- La constant, Marty McFly, i Marcel Proust sucant magdalenes: La paradoxa de l’avi
- Virus!
- Recorreguts cinematogràfics
