Les grans dames del sud
Les grans dames del sud
En la literatura nord-americana del segle XX, un bon grapat de dones es van alçar com a veus inconfusibles d’un Sud salvatge, contradictori i ple de clarobscurs. Eudora Welty, Flannery O’Connor i Carson McCullers són les més conegudes, però no van ser les úniques. Van escriure des de la regió més pobra i estigmatitzada dels Estats Units, i ho van fer amb una mirada lúcida, punyent i, sovint, tràgicament irònica. Al marge de grans noms masculins com William Faulkner, Tennessee Williams, Cormac McCarthy, o, de resquitllo, Truman Capote, aquestes dames van construir mons propis, habitats per personatges excèntrics, inadaptats i profundament humans.
Les seves obres, que oscil·len entre el realisme i el southern gothic, han deixat una empremta inesborrable en la narrativa universal i han creat escola per a les generacions posteriors. Autores contemporànies com Mary Karr, Jesmyn Ward, April Ayers Lawson o Tiffany MacDaniel en són hereves, així com també ho són nous gèneres com el country noir o la grit lit.
Us proposem explorar la singularitat d’unes veus que, encara avui, continuen ressonant amb força.
Katherine Anne Porter (St. Louis, Missouri, 1850–1904) i Dorothy Scarborough (Texas, 1878–Nova York, 1935) van ser pioneres a l'hora d'explorar la condició femenina i els conflictes socials d'un sud ancorat en tradicions opressives, obrint el camí per a les grans dames de la literatura del sud.
Flannery O’Connor (Geòrgia, 1925–1964), Carson McCullers (Geòrgia, 1917–Nova York, 1967), Eudora Welty (Mississipi, 1909–2001), Katherine Anne Porter (Texas, 1890–1980), Harper Lee (Alabama, 1926–2016) i Margaret Mitchell (Geòrgia, 1900–1949) van retratar un món poblat de personatges turmentats, aïllats i atrapats en estructures de poder dominades pel racisme, la religió i la violència. Amb un estil descarnat i sovint grotesc, aquestes escriptores van forjar una narrativa tan fascinant com inquietant, que continua captivant els lectors avui dia.
A les biblioteques trobaràs:
Kate Chopin (Saint Louis, Missouri, 1850-1904)
Va ser pionera en la literatura feminista. Després de quedar vídua molt jove es va dedicar a l’escriptura. Les seves obres exploren la independència femenina i el desig, temes controvertits per l’època. Tot i la incomprensió inicial, la seva obra va ser revalorada al segle XX. Va morir a 54 anys a causa d'una hemorràgia cerebral.
Katherine Anne Porter (Indian Creek, Texas 1890 – 1980)
Penetrant i perspicaç escriptora que impregna els seus relats amb temes obscurs com són la traïció, la mort i l’origen de la maldat humana. D’estil sobri i poètic aprofundeix en personatges perseguits per la violència i la incertesa del món mexicà que lluiten per la supervivència en una terra àrida i abandonada pels déus. De la seva narrativa sorgeix un espai mític del qual l’autora sap arrancar doloroses guspires de bellesa.
Margaret Mitchell (Atlanta, Geòrgia, 1900-1949)
Va treballar com a periodista abans d'escriure la seva única novel·la, Allò que el vent s'endugué (1936), inspirada en la seva fascinació per la Guerra de Secessió. L'obra va ser un èxit rotund, guanyant el Premi Pulitzer el 1937 i convertint-se en un fenomen cultural amb la seva adaptació cinematogràfica. Va morir prematurament en un accident de trànsit als 49 anys.
Eudora Welty (Jackson, Mississipi, 1909 – 2001)
Va ser publicista i fotògrafa, art amb el que va manifestar principalment els efectes de la Gran Depressió. Durant els anys 50 va abandonar la fotografia i es va dedicar a l’escriptura a temps complet, avalada per Katherine Anne Porter. Els relats de Welty són aguts i sensibles, d’estil precís sobre aquesta llum meridional que ella va convertir en notes d’identitat del seu immortal i original món narratiu.
Carson McCullers (Columbus, Giorgia, 1917 - Nyack, Nova York, 1967)
La seva ficció explora l’aïllament espiritual dels inadaptats i marginats del sud dels Estats Units. També va pionera del tractament de temes com l’adulteri i l’homosexualitat. Les seves narracions clamen contra la soledat i el racisme i estan plenes de borratxos filòsofs i negres que posen als seus fills el nom de Karl Marx. De les seves obres destaquen: El cor és un caçador solitari, La balada del cafè trist, Reflejos en un ojo dorado o Rellotge sense busques.
Flannery O’Connor (Savannah, Georgia, 1925 – 1964)
Catòlica i estranya en la protestant societat del sud on va créixer, és coneguda, sobretot, pels seus relats tragicòmics ubicats en els petits pobles del sud. Mons decrèpits i en runes, mig abandonats i de pobresa ancestral marcada per la pobresa i l’odi i per on circulen personatges protestants radicals o obsessionats amb Déu i Satanàs. Tot i que els seus sòrdids contes estan plens de conflictes racials, hi ha també una estranya bellesa, una íntima exposició moral de la condició humana que transcendeix l’anècdota. Novel·les com Sangre Sabia i Los violentos lo arrebatan, la converteixen en la gran narradora nord-americana del segle XX.
Harper Lee (Monroeville, Alabama, 1926 – 2016)
És coneguda per la seva obra Matar a un rossinyol (1960), en la que retrata l’ambient fortament racista que existia en el sud durant les primeres dècades del segle XX. La seqüela d’aquesta obra, Vés i aposta un sentinella, no va ser publicada fins al cap de cinquanta-cinc anys, tot i que havia estat escrita amb anterioritat. Durant la seva infància va ser amiga i veïna de Truman Capote, que va dir: El senyor i la senyora Lee, el pare i la mare de Harper Lee, vivien molt a prop de casa meva i ella era la meva millor amiga. ¿Has llegit el seu llibre, Matar un rossinyol, que té lloc en el mateix petit poble d’Alabama on vivíem? Sóc un personatge d’aquest llibre. El seu pare era advocat i ella i jo solíem anar sempre als judicis junts quan érem infants. Anàvem als judicis en comptes d’anar al cinema.
Selecció de webs:
- "Ve y pon un centinela", de Harper Lee, llena las librerías anglosajonas
- Harper Lee. Grandes Infelices (Casa Blackie) [podcasts]
- Matar a un ruiseñor. Programa "Un libro, una hora" [podcasts]
- Carson McCullers. Almas Sureñas [podcasts]
- No maldigas al capataz: las raíces del Gótico sureño (Miqui Otero) [podcasts]
- Caminos de polvo y carreteras sin luz: los herederos del Sur (Miqui Otero) [podcasts]
- Katherine Anne Porter. La cuerda (Letraspalozza) [podcasts]
- Narradoras del Sur Salvaje (Jot Down)
- Carson McCullers: el licor limpio y seco del amor (Jot Down)
- Las escritoras del sur. Las últimas de su especie (Pícara Magazine)
- Flannery O'Connor. La muchacha sureña breve y feroz
- Estados Unidos y el regreso de la gran narrativa sureña
També et pot interessar:
Vés al prestatge:
L’herència literària de les grans dames del sud continua viva en una nova generació d’escriptores que exploren els racons més foscos i desconcertants del sud dels Estats Units. Algunes, nascudes en aquesta terra, segueixen la tradició que els és pròpia, mentre que d’altres, tot i ser de fora, l’adopten amb naturalitat i la reinterpreten.
Noms com Mary Karr (Texas, 1955), Bonnie Jo Campbell (Michigan, 1962), Jesmyn Ward (Mississipi, 1977), April Ayers Lawson (Carolina del Sud, 1979) o Tiffany McDaniel (Ohio, 1985) recuperen l’esperit del southern gothic amb una mirada renovada que, les més joves, saben fusionar amb gèneres emergents com el grit lit—que retrata la duresa de la vida rural amb cruesa i lirisme— o el country noir, on el crim, la violència i la desesperança esdevenen motors narratius.
Totes elles ofereixen històries inquietants i profundament humanes, plenes de personatges ferits i mons en decadència, i consoliden una literatura tan sorprenent com fascinant.
A les biblioteques trobaràs:
(Biblio Digital)
(Biblio Digital)
(Biblio Digital)
(Biblio Digital)
(Biblio Digital)
(Biblio Digital)
Quedan los huesos / Ward, Jesmyn(Biblio Digital)
(Biblio Digital)
