Francesca Bonnemaison va ser la creadora del primer centre dedicat exclusivament a la formació cultural i laboral de les dones.  Aquest centre va veure la llum el 28 de març de 1909 a la Parròquia de Santa Anna i era conegut com  La Biblioteca Popular de la Dona. El seu èxit va dur a la fundació, un any després, de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona.

Les activitats que es van dur a terme en aquestes institucions van contribuir a l’educació  de desenes de milers dones, complint d’aquesta manera el principal objectiu de Bonnemaison: l’alfabetització de les dones de classe treballadora.

Però qui era Francesca Bonnemaison? Nascuda a Barcelona l’any 1872, en el si d’una família benestant, va rebre una educació molt acurada, per sobre de la que solien rebre les noies burgeses de l’època.

El seu matrimoni amb Narcís Verdaguer i Callís, cosí del poeta, advocat i polític, li va permetre accedir als cercles de la intel·lectualitat i la política catalanes d’aquell moment. Ben aviat va començar a utilitzar els seus contactes per aconseguir els propòsits que s’havia marcat.

A l’Institut es van impartir classes i conferències sobre temes molt diversos: taquigrafia, delineació, feminisme… La ingent tasca que es va dur a terme a La Cultura va acabar, però, bruscament amb la Guerra Civil. Bonnemaison va tancar l’Institut i va buscar refugi a Suïssa. Va morir a Barcelona el 1949.