Escriptores centenàries
Escriptores centenàries
Tres noms de dona. Tres noms d’escriptores. Tres veus ben diferenciades, tant pel gènere i les característiques formals de les seves produccions com per la llengua amb què es van expressar. Patrícia Highsmith, Carmen Laforet i Felícia Fuster estan unides per la seva professió-passió i pel fet, molt més fortuït, d’haver nascut el mateix any, el 1921. I és precisament aquesta última coincidència la que fa possible celebrar enguany el centenari del seus naixements.
La commemoració d’aquest tipus d’efemèrides té com a objectiu superar l’anècdota, la mera anotació en un calendari i, en aquest cas, és una oportunitat per aprofundir en els particulars universos creatius de les tres autores. Així, d’entre els múltiples itineraris lectors, seria engrescador endinsar-se en l’opressiva sordidesa de la Barcelona descrita amb veu íntima per Laforet a Nada per, a continuació, submergir-se en la inquietant sensació de perill dels relats de Highsmith a Una afició perillosa i, finalment, meravellar-se amb els poemes vitalistes de Fuster, recollits a Aquelles cordes del vent.
Per acompanyar els usuaris en l’aventura de descobrir, retrobar o connectar les trajectòries d’aquestes tres autores i els seus respectius corpus literaris, les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals han programat diverses activitats i continguts del tot ineludibles.
Patricia Highsmith va néixer a Fort Worth (EEUU) el 1921 i va morir a Locarno (Suïssa) el 1995. Àvida lectora, l’any 1950 va publicar la seva primera novel·la, Estranys en un tren (1950) que, com és habitual en la seva abundant obra, esborra els límits entre el bé i el mal. La seva és una veu renovadora i imprescindible de la literatura negra universal, amb una sagaç habilitat narrativa per crear suspens d’alta càrrega psicològica.
Carmen Laforet va néixer a Barcelona el 1921 i va morir a Majadahonda el 2004. Va començar els estudis de Filosofia i de Dret sense acabar-los. L’any 1945, amb 23 anys, va publicar la seva primera novel·la, Nada (1944), que va ser guardonada amb el Premi Nadal. Amb un estil natural, crea una obra psicològica i expressiva, amb un punt de vista subjectiu, de descripcions esbossades però efectives a l’hora de generar atmosferes.
Felícia Fuster va néixer a Barcelona el 1921 i va morir a París el 2012, ciutat on es va instal·lar l’any 1951. Escriptora en llengua catalana, pintora i traductora, es va donar a conèixer a la dècada dels vuitanta i la seva obra es caracteritza per un avantguardisme experimental, introspectiu i existencial. El seu primer recull Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils (1984) va quedar finalista del premi Carles Riba.
-
Al volver la esquina
Segon volum de la trilogia. Laforet va rebutjar publicar-la i la va reescriure el 1973. Finalment es publica el 2004, poc després de la seva mort. Martín Soto s’ha convertit en un pintor bohemi que té dubtes profunds sobre el seu talent i el seu futur.
-
La Mujer nueva
Paulina viu amb el seu marit i el seu fill a Villa de Robre. Tot d’una, se’n va a Madrid on té una relació amorosa amb un cosí del marit. Descriu la lluita interior entre conservar la família o l’amant. Una revelació religiosa recondueix la seva vida. Calibra les dificultats de les relaciones entre dones i homes i és la seva obra més feminista. Premio Nacional de Literatura 1956.
-
Una Cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils
Escrita en un català riquíssim ens parla de l’absència, de l’emoció i del dolor per una separació. El lirisme i les imatges marineres són records de la infantesa a la Barceloneta. Aquesta va ser la primera publicació l’any 1984 quan tenia 63 anys, finalista del premi de poesia Carles Riba. Entre els membres del jurat estava Maria-Mercè Marçal, poeta molt més jove, amb qui Fuster va establir amistat.
-
Sorra de temps absent
Publicada el 1998, trenca amb la seva poètica anterior per endinsar-se en el terreny de l’experimentalisme per fer poesia visual, amb una influència important de la cultura japonesa. És el llibre més ambiciós de l’autora, tant formalment com pel contingut. Va quedar finalista del premi Màrius Torres.
-
Tom Ripley
Amb aquestes cinc magistrals novel·les, Patricia Highsmith va construir un protagonista inusual dins la literatura. Tom Ripley, estafador i assassí en sèrie, és un personatge complex i amoral que al mateix temps ens atrau pel seu tarannà amable i intel·ligent. El lector no pot escapar del seu poder d’atracció, amb el que ens sentim en part identificats quan descobrim que compartim amb ell una part de la seva foscor i egoisme.
-
Estranys en un tren
La primera novel·la de l’autora on a partir del plantejament d’un crim perfecte indaga en la patològica relació entre els personatges que han acordat assassinar cadascun l’enemic de l’altre per aconseguir, d’aquesta manera, la coartada perfecta. L’anàlisi de la complexitat psicològica que fa Patricia Highsmith de Bruno i les conseqüències destructives cap a Guy anuncien el seu gran talent com a novel·lista. Alfred Hitchcock va comprar els drets de l’obra una setmana després de la seva publicació.
-
Al volver la esquina
Segon volum de la trilogia. Laforet va rebutjar publicar-la i la va reescriure el 1973. Finalment es publica el 2004, poc després de la seva mort. Martín Soto s’ha convertit en un pintor bohemi que té dubtes profunds sobre el seu talent i el seu futur.
-
Una Cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils
Escrita en un català riquíssim ens parla de l’absència, de l’emoció i del dolor per una separació. El lirisme i les imatges marineres són records de la infantesa a la Barceloneta. Aquesta va ser la primera publicació l’any 1984 quan tenia 63 anys, finalista del premi de poesia Carles Riba. Entre els membres del jurat estava Maria-Mercè Marçal, poeta molt més jove, amb qui Fuster va establir amistat.
-
Tom Ripley
Amb aquestes cinc magistrals novel·les, Patricia Highsmith va construir un protagonista inusual dins la literatura. Tom Ripley, estafador i assassí en sèrie, és un personatge complex i amoral que al mateix temps ens atrau pel seu tarannà amable i intel·ligent. El lector no pot escapar del seu poder d’atracció, amb el que ens sentim en part identificats quan descobrim que compartim amb ell una part de la seva foscor i egoisme.
-
La Mujer nueva
Paulina viu amb el seu marit i el seu fill a Villa de Robre. Tot d’una, se’n va a Madrid on té una relació amorosa amb un cosí del marit. Descriu la lluita interior entre conservar la família o l’amant. Una revelació religiosa recondueix la seva vida. Calibra les dificultats de les relaciones entre dones i homes i és la seva obra més feminista. Premio Nacional de Literatura 1956.
-
Sorra de temps absent
Publicada el 1998, trenca amb la seva poètica anterior per endinsar-se en el terreny de l’experimentalisme per fer poesia visual, amb una influència important de la cultura japonesa. És el llibre més ambiciós de l’autora, tant formalment com pel contingut. Va quedar finalista del premi Màrius Torres.
-
Estranys en un tren
La primera novel·la de l’autora on a partir del plantejament d’un crim perfecte indaga en la patològica relació entre els personatges que han acordat assassinar cadascun l’enemic de l’altre per aconseguir, d’aquesta manera, la coartada perfecta. L’anàlisi de la complexitat psicològica que fa Patricia Highsmith de Bruno i les conseqüències destructives cap a Guy anuncien el seu gran talent com a novel·lista. Alfred Hitchcock va comprar els drets de l’obra una setmana després de la seva publicació.
No hi ha resultats.
