Cinema i princeses
No totes les princeses venen del reialme Disney
De princeses, el setè art, n’és ple. Des de fa més de vuitanta anys que la gran factoria Disney ensucra la pantalla gran amb històries de prínceps i princeses que porten l’amor romàntic per bandera. Des d’aleshores, alguns tòpics han marcat a moltes generacions que han tingut com a referents unes protagonistes amb un rol passiu que necessiten un príncep blau que les salvi.
Recordem els grans clàssics d’animació com Blancaneu i els set nans (David Hand, 1937), La Ventafocs (Clyde Geronimi, Hamilton Luske, Wilfred Jackson, 1950) o La Bella Dorment (Clyde Geronimi, 1959).
Una classe de princeses que es perllongarien en el temps i que viurien la seva màxima esplendor al cinema dels anys noranta, amb títols com La sireneta (John Musker y Ron Clements, 1989), La Bella i la Bèstia (Gary Trousdale, Kirk Wise, 1991) o Anastàsia (Don Bluth y Gary Goldman, 1997).
Amb l’entrada del nou segle, va començar una revolució per a les princeses Disney, i cada cop són més les pel·lícules amb personatges principals femenins forts i apoderats, sense interès romàntic i amb molta rebel·lia, que deixen enrere la imatge de dona vulnerable i fràgil.
És el cas de la guerrera Mulan (Barry Cook, Tony Bancroft, 1998), de la princesa Mèrida a Brave (Mark Andrews, Brenda Chapman, Steve Purcell, 2012), les germanes de Frozen (Chris Buck, Jennifer Lee, 2013), de la intrèpida Vaiana (John Musker, Ron Clements, Don Hall, Chris Williams, 2016) o de la fantasiosa Raya (Don Hall, Carlos López Estrada, Paul Briggs, John Ripa, 2021).
No obstant, no totes les princeses venen del reialme Disney. Hi ha princeses sense reialme, que no porten corona i que lluiten per sobreviure, per aconseguir drets, cap a una societat sense biaix de gènere i amb igualtat d’oportunitats per a tothom.
Aquestes són algunes de les “princeses” que recollim en aquest llistat:
Personatges femenins forts, independents i lluitadors, que s’enfronten a les seves pitjors pors. Dones carregades de força i determinació, amb un caràcter decidit i valent que no pensen cedir davant de res ni de ningú, capaces de valorar-se i acceptar-se tal com són.
No hi ha glamur, són «princeses» amb obligacions, restriccions, abusos i vexacions, amb molta força de voluntat i coratge.
La Reina de los bandidosTambé et pot interessar:
Vés al prestatge:
El cinema també ha reflectit la necessitat en molts reialmes, governats històricament per homes cavallers, com en el de l’esport, el de la política, el de les ciències o el de la guerra, de «princeses» lluitadores. Dones que, en un món ple d'adversitats i obstacles (regnats patriarcals), han de demostrar contínuament la seva vàlua davant de molts prejudicis, discriminació per gènere i de manca d’oportunitats.
També et pot interessar:
Vés al prestatge:
Històries de dones sense privilegis, sense drets, sense herències, amb la vida com a una única possessió i, encara, no plena. Sobrevivint entre dolor i humiliacions sobre la corda fluixa. Històries sense cavallers ni prínceps blaus salvadors, on l'única via d'alliberament que tenen és l'amistat i la complicitat entre dones.
