El 10 d'octubre del 1923, després d’unes obres que van costar quatre milions i mig de pessetes de l'època, es va inaugurar el Teatre Coliseum.  Una sala concebuda per esdevenir el cinematògraf més elegant de la ciutat, però també per funcionar com a escenari de tota mena de manifestacions artístiques de la seva època: teatre, òpera, sarsuela, dansa, revista musical, concerts, etc.

El resultat, obra de l'arquitecte Francesc de Paula Nebot i Torrens, va ser un edifici de clara inspiració academicista amb un pòrtic central de tres pisos d’alçària, i rematat per una gran cúpula central i dues torres laterals. Tot decorat amb relleus i grups escultòrics dedicats al drama, la comèdia, la tragèdia, la música, la poesia, la dansa i l'art.  La sala del Coliseum, de 1.815 localitats, estava organitzada d’acord amb el model dels teatres moderns nord-americans i alemanys, amb dos nivells d’amfiteatres volats damunt del pati de butaques.

Tanmateix, l’ambiciós projecte inicial no es va arribar a materialitzar. La projectada sala d’exposicions del soterrani no es va inaugurar i, en el seu lloc, l’any 1928 es va instal·lar el Club Billar Barcelona. L'espai panoràmic de la cúpula va quedar buit fins a l’any 1936, quan s’hi va instal·lar la seu del Foment de les Arts Decoratives (FAD).

Les representacions teatrals, musicals i operístiques van conviure de manera amb les grans estrenes cinematogràfiques de manera esporàdica. Així, per exemple, l'any 1925 hi van actuar Pau Casals i la seva orquestra, i  el 1942 el baríton Marcos Redondo.    

L’any 1958, l'empresa Balañá es convertí en propietària del teatre que, a partir de 2006, acull preferentment espectacles teatrals i concerts.

100 anys del Coliseum, l’històric cinema inaugurat el 1923 (Beteve 2023)

El teatre Coliseum, seu de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual.

L’any 1960 la cúpula del Coliseum va acollir l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual (EADG) com a secció del Foment de les Arts Decoratives.

Fundada per Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany, l’escola reivindicava el nom d'Adrià Gual, fundador de la primera escola catalana dedicada a la formació dels diferents professionals de l'àmbit escènic el 1913, —l'Escola Catalana d'Art Dramàtic—, que amb el pas del temps va esdevenir l’Institut del Teatre. 

L’Adrià Gual, amb la seva companyia Teatre Íntim, va ser un dels primers directors a Catalunya a concebre el fet escènic com un tot, com un espectacle estètic literari. Posar aquest nom a l’escola va ser una manera d’homenatjar-lo per part de Ricard Salvat. Aquest director es va inspirar en el teatre alemany crític i polític i va introduir Bertold Brecht a l’estat espanyol.
L'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, que oferia una formació allunyada de l’oficialitat de l’època, va ser un espai de llibertat enmig de la dictadura franquista, transcendental per a la creació del teatre contemporani català.

La cúpula del Coliseum, fou un lloc de trobada i formació de grans noms de l'escena catalana, com ara Fabià Puigserver, Pere Planella, Carme Sansa, Josep Montanyès i Enric Majó, entre d'altres. 

La creació d'un repertori contemporani, malgrat els problemes de censura que patí, va permetre a l’escola donar a conèixer autors i textos fonamentals. L'estreta vinculació amb poetes i dramaturgs com Joan Brossa i Salvador Espriu donà continuïtat al primer intent de creació d'un Teatre Nacional. L'espectacle "Ronda de mort a Sinera" (1965), creat des de l'escola és una de les fites principals del teatre català de postguerra.

L'Escola va estar ubicada al Coliseum fins a l’any 1970 quan el FAD es va traslladar a una nova seu. Finalment, l’any 1975 el FAD va dissoldre la secció de teatre i l’Escola Adrià Gual va desaparèixer.

Entre 1975 i 1977, l’activitat de l’EADG va continuar a l'Escola d'Estudis Artístics de l'Hospitalet, un centre d’aprenentatge dels oficis artístics inspirat en l'escola Bauhaus, dirigida per de Ricard Salvat i finançada per l’Ajuntament de l’Hospitalet.

L’escola de vida d’Adrià Gual al Teatre Coliseum (Betevé)