Drama en quatre actes que posa en escena el conflicte romàntic i artístic de quatre personatges amb una psicologia complexa: la ingènua Nina, la mediocre actriu Irina Arkàdina, el seu fill Konstantín Trèplev, i el famós escriptor Trigorin. L’obra pivota entorn les diferents postures davant l'acte creatiu i l'actitud de l'home com a subjecte d'aquesta creació. Els quatre personatges són incapaços de comunicar-se entre ells i que no tenen la voluntat de canviar una societat errònia ni el fracàs espiritual en el qual viuen i afloren sentiments com la insatisfacció, l’amor no correspost, la solitud, el temor a la vellesa, etc. Es va estrenar al Teatre Aleksandrinskiv de Sant Petersburg l’any l 1896 i va ser va ser un rotund fracàs. Poc després de l'accidentada estrena, La gavina es representa a Moscou al Teatre de l'Art sota la direcció de Konstantin Stanislavski que amb el seu peculiar estil va convertir l'obra en tot un èxit.

Tragicomèdia en quatre actes que es desenvolupa entorn d'una família aristocràtica russa que, a causa d'una mala administració de les seves riqueses, enfronta a la possible subhasta i pèrdua de la seva finca amb un extens jardí de cirerers que és el principal atractiu de la propietat. La història aborda pas del temps, la decadència de l'aristocràcia i la incapacitat d'adaptar-se als canvis que es produïen en la societat, així com la inversió de rols entre les classes socials amb l'arribada d'una nova burgesia que desplaça a l'aristocràcia, malgrat la seva resistència a acceptar-lo. Els personatges reflecteixen tant la inèrcia, inadequació i malbaratament de les famílies riques com el cas de la propietària de la finca, Lubov Andreievna Ranevski, com la lluita entre tradició i canvi representada pel personatge de Lopajin, un comerciant reeixit i poc pretensiós que proposa solucions pràctiques per a salvar la finca. L'obra comença com a comèdia, però al final presenta característiques també tràgiques típiques de l'estil innovador de l'autor.

Drama en quatre actes que transcorre l’any 1900 a un poble rural de la Rússia Oriental. Tres germanes i un germà de la família dels Prózorov viuen a la casa familiar. Olga, la major és mestra a una escola; Maixa, està casada infeliçment; Irina que anhela treballar i traslladar-se a Moscou i finalment l’Andrei, el germà que es casa amb una dona que provocarà un daltabaix familiar. Fa onze anys que van abandonar Moscou, quan el seu pare va assumir el comandament d'una brigada militar. Ara, un any després de la mort del pare han superat el dol i aspiren a tornar a Moscou per instal·lar-se allà ja que per a ells és símbol d'una vida millor. No obstant això, a mesura que passa el temps, s'adverteix que aquesta possibilitat és cada vegada més llunyana a causa del fracàs, les ambicions no realitzades i dels desitjos no concretats que apareixen amb força en els personatges. L’obra es va estrenar el 31 de gener de 1901 al Teatre de l’Art de Moscou sota la direcció de Konstantin Stanislavski.

Drama en quatre actes que aborda temes com el pas del temps, el treball, la vellesa, la mandra, l'avorriment, el ressentiment, l'enuig i l'enveja, els quals són presents al llarg de la història. La trama s'inicia amb l'arribada del professor Serebriakov i la seva jove esposa Elena a la finca rural de la Rússia del segle XIX, la qual cosa altera la vida de Vania, Astrov, Sònia i els altres integrants de la casa que es veuen immersos en situacions tragicòmiques, amors no corresposts i intrigues familiars, la qual cosa provoca una infinitat de conflictes. L'obra tracta sobre la decadència de la societat de l'època i es desenvolupa en l'antiga casa rural d'una família aristocràtica vinguda a menys. La primera gran presentació de l'obra va ser en 1900, sota la direcció de Konstantín Stanislavski.