El ballet a la Bauhaus

Al finalitzar la Primera Guerra Mundial, Alemanya experimentava la necessitat de reinventar-se i començar des de zero per tal de poder reconstruir la seva societat. Aquesta necessitat és la que va portar a l’arquitecte Walter Gropius a crear una escola d’arts i oficis basada en el seu ideari sobre creació artística i arquitectura: la Bauhaus.

Si la Bauhaus volia canviar la societat a partir de l’art, les arts escèniques no podien quedar al marge d’aquest canvi.

Encara no fa un any (el 4 de setembre de 2018), Google dedicava uns dels seus doodles a Oskar Schlemmer amb motiu del 130è aniversari del seu naixement. Però qui era Oskar Schlemmer? Pintor, escultor, coreògraf i escenògraf (Stuttgart, 1888 – Baden-Baden, 1943), va ser una figura clau dins de la Bauhaus i de l’avantguarda artística alemanya de començaments del segle XX. El 1920, Walter Gropius li va oferir un càrrec de professor a la Bauhaus, on acabaria sent director d’investigació escènica i producció.

Però pel que realment va ser reconegut internacionalment va ser pel seu Triadisches Ballett (o Ballet Triàdic), un muntatge trencador, innovador i pioner que encara és considerat com una de les creacions de dansa més rellevants del segle XX. El propi Schlemmer el va definir com a “matemàtica metafísica artística” i “una festa de forma i color”. La primera representació va tenir lloc el 1922 a la ciutat de Stuttgart.

El Ballet Triàdic es pot resumir fàcilment: tres parts, tres ballarins (una dona i dos homes), dotze moviments i divuit vestits/disfresses.

El vestuari (que representa les tres figures geomàtiques bàsiques: cercle, quadrat i triangle) limita els moviments dels ballarins de forma deliberada, ja que els materials amb  que està fet són rígids i pesats, a més les màscares que duen els ballarins redueixen notablement la visibilitat. Els vestits són peces arquitectòniques que caminen i es mouen de manera còmica i maldestre per l’escenari.

L’espectacle està estructurat en tres parts ben diferenciades cromàticament. La primera té lloc sobre un escenari de color groc i és clarament còmica i burlesca; la segona es desenvolupa sobre un escenari rosa i té una temàtica festiva i cerimonial; i la tercera té lloc en un escenari negre i amb una temàtica mística-fantàstica.

La coreografia és molt bàsica i es limita a repetir dotze moviments seguint el ritme de la música de Paul Hindemith.

Schlemmer va explorar la relació entre el cos i l’espai a partir d’una visió innovadora que li va servir per trencar amb totes les convencions establertes fins aquell moment. El ballet de Schlemmer es va convertir en el símbol de la reforma teatral, fusionant música, dansa i vestuari.

Aquest 2019 s’està celebrant el centenari de la creació de la Bauhaus amb un gran nombre d’activitats que podeu consultar aquí.

  Més cerques al catàleg Aladí:

  Vés al prestatge:

Data de creació: 26/06/2019 Última actualització: 17/10/2019