Leonid Andréiev
Leonid Andréiev
Considerat una de les grans figures de la literatura russa de l’època prerevolucionària i principal exponent de l’expressionisme rus, Leonid Andréiev (1871-1919) va ser un narrador, periodista i dramaturg d’èxit gràcies a la dimensió humanista i al rebuig de tota opressió social en els seus discursos. Controvertit, inconformista i a la vegada realista va saber expressar l’estat d’ànim del poble rus durant els anys anteriors de la Primera Guerra Mundial i la Revolució d’Octubre de 1917. Però un cop amb l’arribada dels bolxevics al poder, la seva crítica al règim el van portar a exiliar-se a Finlàndia on va viure arruïnat i oblidat de la vida pública de Rússia fins que el 12 de setembre de 1919 va morir.
A través de cinc personalitats universals del món escènic que han influenciat i han estat influenciables per Andréiev volem recuperar la seva figura i transcendència no només a Rússia sinó també arreu d’Europa.
Fascinat per l’estil i la tècnica de les narracions d’Andréiev ben aviat va apadrinar literàriament l’autor i el va animar a deixar la seva carrera judicial. El resultat, un gran èxit i popularitat a Rússia on va vendre 250 mil exemplars d’alguns dels seus relats curts caracteritzats per la seva genuïna exploració de l’ànima humana a l’estil dostoievskià. Més enllà de l'amistat, els dos manteniren una rivalitat literària perquè representaven formes oposades del mateix corrent.
Pare del realisme rus, l’autor de ‘Les tres germanes’ va influenciar l’obra d’Andréiev mitjançant l’estil realista i posant el focus de la seva narració en les zones rurals de Rússia. Un fet que li va provocar contínues polèmiques i maldecaps amb la censura del tsarisme pel seu realisme cruel i dramàtic amb un especial interès per la demència, el suïcidi o l’obsessió sexual.
Dramaturg britànic conegut per explorar el temps sobre els escenaris i fer trontollar la seva lògica lineal de passat, present i futur és precursor d’un dels muntatges amb més ressò del dramaturg rus, ‘La vida de l’home’ (1906). En aquest drama simbolista Andréiev recupera no només la idea de la temporalitat no lineal sinó també l’experiència déjà-vu enmig d’una constant repetició de fets desesperants.
Actor, director i reconegut pel seu mètode de formació d’actors, Stanislavski va dirigir amb èxit algunes de les principals peces d’Andréiev al Teatre de Moscou de la mateixa forma que Vsévolod Meierhold ho va fer a Sant Petersburg. Entre les obres representades hi destaquen ‘Màscares negres’ (1908), ‘Anatema’ (1909), ‘Caterina Ivanovna’ (1912) i ‘Pensament’ (1914).
Dramaturg, escenògraf, empresari teatral i impulsor de l'Escola Catalana d'Art Dramàtic i del Teatre Íntim, Adrià Gual va portar per primera vegada al país un muntatge de l'escriptor rus, concretament ‘La força del pensament’ l’any 1924. Dos anys després, el Teatre Eclèctic de Fernando Accame i Ricardo Lahoz estrenaren ‘El professor Storitzin’ i ‘Anfisa’.
"En l'art de Leonid Andréiev, la desesperança hi flueix d'un temperament que, sota l'atac de l'opressió social, se sent doblegat pel dolor."
Rosa Luxemburg
