L'autor

Sir Arthur Conan Doyle (Edimburg, 1859 — Crowborough, Sussex, 1930 ) és l'escriptor creador de Sherlock Holmes, prototip de detectiu intel·lectual modern.

Va fer aparèixer el personatge per primera vegada a Estudi en escarlata, publicada al Beeton's Christmas Annual, l'any 1887, i acollida sense pena ni glòria.

Doyle no es va desanimar per la freda rebuda del públic i va continuar escrivint. L'èxit li va arribar quan va començar a escurçar les narracions i confiar la feina a un agent que el gener de 1891, va trobar el canal de difusió adequat, la revista literària, Strand Magazine. A partir d'aquell moment va conrear sobretot relats que després s'agruparen en llibres.

Doyle va escriure quatre novel·les i 56 relats, amb el detectiu, entre els anys 1887 i 1927, on també es repetiran una sèrie de personatges: l'inspector Lestrade, de Scotland Yard; els Irregulars, de Baker Street; el germà de Holmes, Mycroft; i el seu rival, el professor Moriarty.

Va arribar un moment que Doyle pensava que el personatge del detectiu no li deixava temps per dedicar-se a la temàtica històrica que tant li agradava i decidí fer-lo desaparèixer a El problema final. Això desagradà als lectors i l'Strand Magazine va perdre molts subscriptors.

Anys després, va escriure El gos de Baskerville, on va tornar a ressuscitar Sherlock Holmes, tot i que en algun moment passa a un segon pla i és el doctor Watson qui destaca.

El personatge

Sherlock Holmes, i també Watson, tenen uns trets característics a la primera novel·la que es repetiran a les narracions posteriors.

Holmes és melòman, maníac, depressiu, consumidor de morfina i cocaïna (drogues legals a l'època), geni de la disfressa i aparentment misogin. Mes allò pel que destacà realment va ser pel mètode de treball: l'observació de detalls gairebé inapreciables i la deducció lògica.

L'origen d'aquesta peculiaritat està en que l'autor, metge de professió, a la universitat fou alumne del metge forense Josep Bell que l'instruí en hàbits d'observació. La frase de Sherlock Holmes "és elemental" podria estar inspirada en com feia els diagnòstics Bell.

Així mateix, Sherlock Holmes és una transposició dels herois clàssics del segle XIX; lluita contra el mal, però no fa ús de la força bruta com en segles anteriors, utilitza la seva intel·ligència pràctica superior.