Trens de Catalunya

Les Biblioteques del projecte Punts d’Informació Turística amb la col·laboració de Renfe, t'oferim l’oportunitat de guanyar un passi Interrail de 2a classe per a dues persones. A partir del 27 de maig, es convoca un concurs de microrelats: una fugida en tren inspirada en imatges del nostre territori. No dubtis en consultar el web del concurs “No perdis el tren” i participar.

Si necessites més inspiració o bé vols basar el teu text en algun dels trens o cremalleres més emblemàtics de Catalunya, des del Prestatge Virtual de Turisme t'hem preparat una selecció per tal que comencis a preparar les maletes i pugis al tren a explorar el nostre territori.   

El Cremallera de Núria fou inaugurat l’any 1931 i, juntament amb el de Montserrat, és un dels dos únics ferrocarrils amb cremallera de la Península. Uneix la població de Ribes de Freser amb Queralbs i la Vall de Núria, sent l’únic mitjà de transport mecànic terrestre per arribar fins a la Vall, a través dels seus 12,5 km.

  A les biblioteques trobaràs:

Núria abans del cremallera : vivències de viatgers / Jordi Mascarella i Rovira, Miquel Sitjar i Serra
Puigmal-Núria-Ulldeter / Alfons Brosel i Jordà
 
Refugis del Torb / A Pas d'Isard
 
 
La Filla de la neu / Núria Esponellà
He pujat a Núria! / Montserrat Martínez D.
 
 
 

  Selecció de webs:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

El temps s’atura a la línia ferroviària Lleida-la Pobla de Segur uneix aquests dos municipis catalans des del 1951. A través d’un recorregut nostàlgic que permet retrocedir en el temps, aquesta es tracta d’una experiència imprescindible per als amants del ferrocarril i de la natura en estat pur. Un viatge per les Terres de Lleida fins als llacs del Prepirineu.

  A les biblioteques trobaràs:

El Tren de la Pobla / Antoni Nebot Biosca
Línia Lleida-La Pobla / Lluís Prieto i Tur, Joan Carles Enguix i Peiró
 
Excursions per la ruta del Tren dels Llacs / Joan Ramon Segura, Lluís Taberner
La Serra de Mont-roig / Antoni Satorra Vallverdú, Joan Ramon Segura Radigales
 
 
Noguera : 17 excursions a peu / Francesc Antillach Comabella, Antònia Ortiz Pedrosa

  Selecció de webs:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

El traçat del tren del Ciment enllaça l’estació de La Pobla de Lillet amb la zona del Clot del Moro, on hi havia la fàbrica de ciment Asland, un impressionant edifici modernista ja situat al terme municipal de Castellar de n’Hug. Val la pena destacar els Jardins Artigas, a mig camí de trajecte, uns jardins de tipus naturalista, amb pedres, aigua i vegetació, que foren dissenyats a principis de segle XX per Antoni Gaudí.

  A les biblioteques trobaràs:

El Tren de la Pobla de Lillet / Carles Salmerón i Bosch
 
 
 
El Pedraforca i les valls de Saldes i Gósol / Raimon Rovira i Solà, Àngels Martín Celma
Parc Natural del Cadí-Moixeró Joan Casòliva Armengou
 
 

  Selecció de webs:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

En aquest cas són les mines de carbó d’Ogassa i de Surroca les causants de la creació d’aquesta línia. Per tal de poder explotar a gran escala aquest espai, la societat El Veterano, va veure la necessitat de que hi hagués un ferrocarril per enllaçar la zona amb Barcelona, per tal d’aconseguir més mà d’obra. La construcció de la línia va ser força complexa i es va paralitzar diverses vegades però, després de més de 40 anys, es va aconseguir enllaçar les poblacions de Granollers i Sant Joan de les Abadesses.

  Selecció de webs:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

El Cremallera de Montserrat es va inaugurar l’any 1892 en una primera etapa de funcionament que va durar fins 1957. El traçat seguia el curs del riu Llobregat passant per zones properes al riu amb cingles. 

L’11 de juny de 2003 es reinaugurava la línia totalment nova, però aprofitant bona part del traçat de l’antic cremallera. El recorregut s’inicia a l’estació de Monistrol de Montserrat on s’enfila cap al monestir per la vora de la muntanya fins arribar a l’estació de Montserrat. El recorregut és de poc més de 5km amb un temps de viatge d’uns 15 minuts.

  A les biblioteques trobaràs:

El Tren de Montserrat / Carles Salmerón i Bosch
Anoia : 17 excursions a peu / Juan Carlos Borrego
 
Bages i Moianès : 50 indrets amb encant / Jordi Planell i Picas, Marc Vilarmau i Masferrer
 
 
 
 
La Tina a Montserrat / Araceli Segarra
 
 

  Selecció de webs:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

La història d’aquest carrilet va lligada a la proposta de la societat Compañía de Ferrocarriles Económicos SA (FESA), finançada pel Banc de Tortosa, amb l’objectiu de transportar l’arròs que es conreava al delta fins a la capital del Baix Ebre. La línia va estar activa des del 1926 fins al 1967, on es valorava molt positivament la velocitat amb que el tren reemplaçava les barques amb el transport de les mercaderies i, al mateix temps, aprofitat pels passatgers.

  A les biblioteques trobaràs:

El Tren del Delta de l'Ebre / Carles Salmerón i Bosch
 
Delta de l'Ebre Parc Natural / Editorial Alpina
Delta de l'Ebre, Serra de Montsià / Juan Carlos Borrego Pérez
 
 
Un Tresor dins la muntanya / Núria Ibañez López

  Selecció de webs:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

El 28 d’octubre de 1848 començava una nova era a tot l’Estat i ho feia a Barcelona i Mataró, els primers municipis que van unir-se amb una línia ferroviària. Tota una revolució en el transport impulsada per l’empresari mataroní Miquel Biada.

Aquell primer viatge va ser tot un èxit: només en el primer any ja va aconseguir 675.000 viatgers. Impulsats amb aquest triomf, cap al 1865 Catalunya ja comptava amb 780 km de vies construïdes i, entrat el segle XX, les quatre capitals de la demarcació ja estaven unides i s’havia connectat amb València, Saragossa i la frontera de Portbou.

  A les biblioteques trobaràs:

Camí de ferro : 150 anys / Pep Andreu, Manuel Roca
Maresme : 17 excursions a peu / Rafa López Martín
 
Montnegre Corredor / Jordi Roura i Ramon Noguera
 
 

  Selecció de webs:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

La creixent industrialització d’Olot i la seva precària xarxa de comunicacions feia necessària la seva comunicació amb d’altres poblacions de la zona. El tren però, no va arribar a Olot fins el 1911 però ja des de mitjans del segle XIX ja hi havia hagut diversos intents de crear una xarxa ferroviària.

Una de les curiositats del dia de la seva inauguració la trobem en el fet que tot estava a punt per a la seva arribada al migdia, la gent expectant, la banda municipal ja havia començat amb la festa, però el tren no arribava. El públic va tenir temps d’anar a casa a dinar i va tornar a veure què passava i passà que la màquina exploradora, davant del tren oficial, havia descarrilat. Després de moltes hores i d’una brigada improvisada per arreglar l’incident, fins molt enllà de la tarda el primer tren no pogué passar. És per això que es diu “El tren d’Olot surt quan vol i arriba quan pot”. 

Uns anys abans, i per mirar de solucionar els problemes de comunicació de Sant Feliu de Guíxols i Palamós amb Girona, es va proposar un traçat amb tramvia construït per la Societat de Tramvia del Baix Empordà. Veient la bona acceptació, més endavant, al 1888 es va presentar un projecte de ferrocarril de via estreta entre Sant Feliu i Girona que va funcionar fins el 1969.

Actualment el traçat d’aquests trens s’ha adaptat a via verda seguint l’orografia del terreny i gaudint del paisatge de la Garrotxa fins a la Costa Brava.

 

 

  A les biblioteques trobaràs:

El Tren de Sant Feliu / Carles Salmerón i Bosch
El Tren d'Olot / Carles Salmerón i Bosch
 
Els Secrets de les vies verdes / Emili Mató Palós
 
 
Guia de les vies verdes / Josep Planellas
Girona y Costa Brava / José María Fonalleras
 
 

  Selecció de webs:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

El projecte del funicular de Gelida neix l’any 1920 quan el poble tenia 2.000 habitants i era un lloc d’estiueig. Buscaven la manera d’unir el poble, a la muntanya, amb l’estació de ferrocarril a la vall, distanciats per 1km. El trajecte llavors es feia en mitja hora en tartana o per un tortuós camí a peu. Inicialment es va valorar fer un tramvia, similar al de Montgat-Tiana, però per l’orografia es va veure més adient construir un funicular, el qual aprofitava la maquinària del primitiu funicular del Tibidabo.

  Selecció de webs:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

El Tramvia Blau data de 1901, és el supervivent de l’antiga línia de tramvies de Barcelona. Fa un recorregut de 1.276 metres en ascensió cap al peu del funicular del Tibidabo. Va pujant carrers envoltats de cases modernistes i noucentistes que donen pas a la natura i a magnífiques vistes sobre Barcelona.

  A les biblioteques trobaràs:

  Selecció de webs:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Data de creació: 13/05/2019 Última actualització: 27/05/2019