Goya torna d'Itàlia amb 35 anys i comença a treballar en diferents encàrrecs, des de  frescos per esglésies i palaus a retrats de l'aristocràcia aragonesa. Va guanyar certa fama i una posició estable, es va casar i va tenir fills, dels que malauradament només un va sobreviure.

Es va traslladar a Madrid on va fer els primers treballs com a pintor de cartrons per a tapissos amb temes populars i costumistes. Va anar ascendint socialment, fins arribar a ser pintor de càmera de Carles III i després de Carles IV. Va ser admès a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.

Madrid, doncs, és parada obligatòria.  El Museo Nacional del Prado  ofereix la major col·lecció d’obra de Goya del món, amb més de 140 pintures. També és interessant conèixer el Madrid de Goya passejant per llocs icònics que van ser escenari dels seus quadres. Seguint la nostra ruta, també a la comunitat de Madrid, existeixen més d’una dotzena d’emplaçaments en els quals es conserven obres de Goya. Entre aquests llocs podem destacar la Basílica de San Francisco el Grande, els Museus Thyssen, la Real Fábrica de Tapices, el monestir de El Escorial, el Palacio Real, el Palacio de el Pardo i les esglésies de Valdemoro i Chinchón

1792 va ser un any negre en  la vida de Francisco de Goya. Durant un viatge a Andalusia va patir una malaltia que el va deixar sord, una sordesa que el va acompanyar fins a la seva mort i que va transcendir en la negror de les seves pintures.

Goya torna  a renéixer de l’època fosca i, al 1795, es converteix en director de pintura de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando. Va prosseguir amb els retrats de la noblesa i també amb allò grotesc, popular i on també incloïa la crítica social.
La Guerra de la Independència  va incrementar la seva visió pessimista de la societat, la misèria humana i la crueltat, cosa que es va reflectir en les seves obres.

Amb 73 anys,  malalt, va anar a viure a una propietat madrilenya que es coneix com La Quinta del Sordo. És l’època de les Pinturas Negras, on incideix en tots els temes que té al fons de l'ànima: la mort, la destrucció, la degradació de l’ésser humà, la crueltat,...

Amb el retorn de l’absolutisme, Goya s'exilia  voluntàriament a la ciutat francesa de  Bordeus on es jubila i viu els seus últims anys tranquil, entregat a la seva obra.
L’Institut Cervantes de la ciutat francesa organitza visites guiades als llocs on va passar la seva vellesa.

L’any 1828 Francisco de Goya mor a Bordeus, deixant un llegat únic, una obra lliure, creativa, moderna, compromesa i intimista.

Tal i com hem vist, podem disfrutar de l’obra de Goya no massa lluny, a la geografia espanyola. Però Goya també és present a museus de moltes ciutats del món: Hamburg, Munic, Paris, Londres, Nova York, Boston, Chicago, Montreal, São Paulo, Moscou o Tòquio.

Us animem  a descobrir i ampliar noves rutes per conèixer la seva obra a través del buscador Goya en el món

El llegat artístic de Goya és únic. Goya va ser un pintor polifacètic, interessat per la pintura, el dibuix i amb domini de diferents tècniques pictòriques. Va ser també original per la varietat de gèneres i temes diferents tractats al llarg de la seva vida: pintura religiosa, retrats, escenes costumistes, sàtira política i social, escenaris de guerra.

Va trencar els cànons inamovibles i estereotipats de l’acadèmia i va intentar seguir el seu propi camí, cosa que li va fer tant guanyar com perdre adeptes. Deien que era de pinzellada contemporània, precursor del romanticisme i preimpressionista.